Carles Manté va cobrar durant 4 anys d’un hospital públic sense treballar-hi

L'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Carles Manté, va cobrar durant gairebé quatre anys un sou opac d'un hospital públic en el qual no treballava, segons han confirmat a EL PAÍS diverses fonts sanitàries.

Així ho ha posat de manifest una interlocutòria feta públic avui pel jutjat d'instrucció 3 de Reus, que investiga el cas Innova. L'escrit recull que Manté va estar contractat entre "el 22 de gener del 2007 i el 25 d'octubre del 2010" pel Parc Sanitari Pere Virgili, que ocupa les antigues instal·lacions de l'Hospital Militar de Barcelona. El contracte, segons ha pogut saber aquest diari, era indefinit, de directiu i a jornada completa.

La suposada activitat laboral de Manté a l'hospital, no obstant això, no figura en cap document públic, ni a les memòries del Pere Virgili i ni tan sols era coneguda dins del mateix centre sanitari, segons han confirmat diversos treballadors. L'hospital no ha ofert ara com ara una resposta a les peticions d'informació d'aquest diari.

El mateix Manté (i la resta de responsables de la sanitat pública catalana) va ocultar aquest sou públic a la comissió d'investigació de les irregularitats en la sanitat pública, celebrada pel Parlament el 2013. Allà, l'exdirector del CatSalut va fer un resum detallat de la seva vida personal i professional, però va ometre tota referència al seu contracte al Pere Virgili. Manté va arribar fins i tot a afirmar que en abandonar la direcció del CatSalut va decidir obrir una consultora privada perquè les ofertes laborals rebudes no satisfeien les seves "aspiracions" retributives. L'exdirector del CatSalut feia més de tres mesos que percebia un sou públic quan va obrir la consultora.

Manté va cobrar irregularment del Col·legi de Metges i de  CatalunyaCaixa

La revelació del jutge del cas Innova aporta l'últim exemple de favors polítics que han castigat la sanitat pública durant els últims anys i afecta de ple el mandat de la llavors socialista Marina Geli com a consellera de Salut durant els governs del Tripartit (PSC, ERC i ICV).

Al sou de Manté al Pere Virgili (la quantia del qual no ha transcendit) cal sumar-hi els 1,04 milions d'euros obtinguts durant aquells mateixos anys per la seva activitat com a consultor privat en matèries també relacionades amb la sanitat pública. Aquesta activitat de consultoria és la que investiga el jutge del cas Innova, ja que considera que Manté podria haver aconseguit clients en haver-se aprofitat de l'exercici de la seva funció pública [la direcció del CatSalut] per, una vegada fora del càrrec, procurar-se importants beneficis” que la interlocutòria qualifica de "dividends relacionals”. Manté, junt amb l'expresident de l'Institut Català de la Salut (ICS) Josep Prat està imputat en aquest cas pels delictes d'estafa i malversació, entre d'altres.

Fonts coneixedores de la sanitat pública i de la trajectòria de Manté ofereixen una visió més àmplia dels seus últims anys en la sanitat pública. "Quan Manté deixa la direcció del CatSalut li falten quatre anys per a la jubilació. Marina Geli li encarrega que ocupi càrrecs importants però no retribuïts en diversos hospitals, entre els quals el de president del patronat de l'Hospital de Sant Pau i el de president del consell rector de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. El sou al Pere Virgili, on alguna activitat sí que fa, era una forma de retribuir-li per aquestes tasques i assegurar-li la cotització fins als 65 anys. El que ningú s'imaginava eren les quantitats que va arribar a cobrar per les seves activitats de consultoria, a més del fet que era impossible que fes totes aquestes funcions alhora", resumeixen aquestes fonts.

L’exdirector del CatSalut i Josep Prat estan imputats per estafa i malversació 

Manté va ocupar la direcció del CatSalut, responsable de tota la xarxa pública sanitària catalana, entre “el gener del 2004 i el desembre del 2006”, detalla la interlocutòria. Just llavors va passar a cobrar el sou opac des de la sanitat pública i poc després, el març del 2007, va crear la consultora CCM Estratègies i Salut. Durant aquell primer any, l'exdirector del CatSalut ja va facturar des de la seva empresa 235.000 euros, 254.000 el 2008, 194.000 el 2009, 248.000 el 2010 i 105.000 el 2011, 1,04 milions d'euros en total (IVA inclòs).

El principal client de Manté va ser l'empresa municipal de Reus Innova, a la qual CCM va facturar durant aquells anys un total de 840.000 euros. La segona principal font d'ingressos de la consultora va ser l'empresa d'assegurances del Col·legi de Metges de Barcelona, Medicorasse, amb 180.000 euros. Les altres entitats a les quals CCM va facturar consultories són la fundació de CatalunyaCaixa (84.000 euros), el Consorci de Salut de Catalunya (CSC, 6.000 euros) i el Servei Aranès de la Salut (18.000).

El jutge també considera que Manté va vulnerar la normativa d'incompatibilitats en cobrar d'aquestes entitats perquè des de la direcció del CatSalut havia pres decisions que havien aportat fons públics a totes. “Cal deixar clar”, recull la interlocutòria, “que el càrrec de director del CatSalut posa a la disposició del seu titular informació de naturalesa estratègica” que, segons la llei d'alts càrrecs de la Generalitat, obligaven Manté a renunciar a “activitats privades relacionades amb els expedients en la resolució dels quals hagin intervingut directament”. El jutge estableix que Manté podria “haver-se aprofitat de l'exercici de la seva funció pública per, una vegada fora del càrrec, procurar-se importants beneficis” en una “allau d'incompatibilitats” que li va permetre “obtenir dividends relacionals” del seu antic alt càrrec.

La interlocutòria sol·licita ara a la Fiscalia que informi si en els negocis de Manté amb el Col·legi de Metges, la fundació de CatalunyaCaixa i altres entitats “hi ha indicis de delicte”. El jutge, no obstant això, manté sota secret de sumari la part principal dels delictes que s'imputen a Manté, que està relacionada amb la contractació de la consultora de Manté des d'Innova, el director de la qual era el també ex-alt càrrec sanitari Josep Prat.

Investigacion@elpais.es