El Suprem s’oposa a l’indult dels assaltants del Parlament del 2011

El Tribunal Suprem s'ha oposat aquest dijous al fet que s'indulti els vuit participants a l'assalt al Parlament de Catalunya del 15 de juny del 2011 que van resultar finalment condemnats a penes de tres anys de presó. L'alt tribunal ha emès un informe desfavorable a la mesura de gràcia en entendre que els vuit condemnats per un delicte contra les institucions de l'Estat van afectar amb la seva actuació “l'exercici pacífic de les funcions legislatives per part dels legítims representants del poble català”.

Aquell dia, el president de la Generalitat, Artur Mas, i 30 parlamentaris més van haver d'accedir en helicòpter a la Cambra mentre prop d'un miler de persones ocupaven els accessos del Parlament per evitar que se celebrés la votació dels Pressupostos autonòmics, que incloïen dures retallades.

Entre els diputats que van patir més assetjament hi ha la llavors secretària segona del Parlament, la socialista Montserrat Tura, a qui un manifestant va pintar una creu amb esprai negre a la gavardina i la bossa; l'independentista Alfons López Tena, a qui un manifestant va colpejar i va empènyer repetidament i un altre li va sostreure de la butxaca les claus de casa; i la convergent Ana Isabel Marcos, a la qual van llançar per sobre “gran quantitat d'una substància líquida”.

Un altre cas és el del convergent Josep Maria Llop, que com que és invident anava al Parlament amb el seu gos pigall i del braç del també diputat Jordi Turull. Un gran nombre de manifestants “els van increpar i els van acorralar mitjançant amenaces i insults” per evitar que entressin a l'edifici.

L'informe, adjuntat a l'expedient de tramitació de l'indult, té un vot particular, del magistrat Perfecto Andrés Ibáñez, que era partidari del perdó en entendre que no va resultar provat a la sentència que els vuit manifestants actuessin amb “força, violència, intimidació o amenaça greu”. Aquest jutge entén que aquestes conductes estan destipificades penalment amb la lògica constitucional i recorda que “no han estat poques les ocasions –algunes, a més, recents i particularment cridaneres– en què funcionaris policials responsables d'odiosos delictes de tortura es van beneficiar de generoses condonacions de pena”.

Els vuit condemnats ja estan complint les seves penes de presó després que l'Audiència Nacional, que va absoldre en primera instància els 19 processats inicials, veiés revocada la seva sentència pel Tribunal Suprem, que en va condemnar vuit el març passat.

En un dur examen a la decisió de l'Audiència Nacional, del juliol del 2014, el tribunal considera que els arguments que van servir per a l'absolució inicial van alterar “les claus constitucionals que han de presidir la tasca jurisdiccional de ponderació”. Afirma que aquella sentència va incórrer en una “errònia i traumàtica desjerarquització del dret constitucional de participació política a través dels legítims representants en l'òrgan legislatiu, que, malgrat l'esforç argumental utilitzat, s'aparta de les claus definitòries del nostre sistema”.