Va guanyar el debat

Els debats electorals entre candidats a la Moncloa van començar ahir amb el que va organitzar EL PAÍS i al qual van assistir tres dels aspirants que tenen opcions de governar. La fórmula va posar de manifest fins a tres novetats essencials: els protagonistes, en aquest cas, figures noves de la política espanyola; el format digital triat per a la producció i difusió de l'esdeveniment, i l'agilitat en el seu desenvolupament, tan diferent a l'encarcarament d'anteriors cara a cara electorals emesos per televisió.

No hi ha gaires dubtes que el primer guanyador és el debat mateix i, per tant, els milions de ciutadans que el van seguir. Gràcies a la realització d'aquesta trobada, Internet es consolida definitivament en les campanyes electorals d'aquest país i les transforma: ja no tornaran a ser com abans. S'obre una ampla porta al futur de la comunicació política, en línia amb els canvis de fons que està experimentant la societat.

Pedro Sánchez, Albert Rivera i Pablo Iglesias van explicar les raons per les quals han arribat fins aquí i van debatre obertament sobre els seus motius per aconseguir el poder. Ho van fer en termes durs, sense concessions mútues, molt conscients que la batalla pels vots es disputa a les fronteres de cadascun d'ells. Són figures fresques de la política, encara que representen segments diferents.

La imatge d'un debat com l'organitzat per EL PAÍS és tan important com les paraules. Els tres participants van tenir l'oportunitat de descobrir-se àmpliament davant els ciutadans i de deixar clar que, sigui quin sigui el resultat que els reserven les urnes del 20-D, són líders ineludibles per al futur immediat d'aquest país.

Els tres van poder ocupar enterament l'escena i transmetre una imatge de renovació a causa de l'absència de qui estava igualment convidat, però va declinar anar-hi: Mariano Rajoy. Unes hores abans, el president i candidat havia dit que ell només va als debats “importants”, en al·lusió al cara a cara amb Pedro Sánchez previst per al final de la campanya de les eleccions al 20-D. El PP no va tan tan sobrat de suports segurs com per esgrimir aquest argument. El faristol que Rajoy va deixar buit li ha estalviat el desgast d'haver de replicar els atacs que li haurien estat dirigits de forma directa, a canvi de mantenir una actitud excessivament de rereguarda enfront del que es configura com una avantguarda de joves polítics.

Al mig de la volatilitat de les intencions de vot mostrada per les enquestes, els ciutadans necessiten que els partits contendents, i per tant els seus líders, aclareixin els projectes i confrontin les idees. Poc aportaran els mítings tradicionals destinats als prèviament convençuts, i és dubtós que la proliferació de compareixences de polítics en programes televisius d'entreteniment serveixi per decidir qui votar. Els debats als quals els candidats concorren directament constitueixen la millor fórmula per decidir el curs d'una campanya molt diferent a les que han precedit eleccions generals anteriors.