‘Cas Castor’, segellat però actiu

Ja no té gas i li falta poc per ser segellat definitivament, però el projecte Castor continua actiu als tribunals, a Europa i ara davant la Comissió Nacional de Mercats i Competència. La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ha presentat davant Competència una denúncia per demanar la suspensió urgent de l'augment tarifari en els rebuts de gas dels consumidors. “Assumirem un pagament per un servei que no rebrem. A més, les presses per aprovar el reial decret i l'adjudicació sense concurrència ni publicitat a Enagás li ha donat a aquesta firma una posició privilegiada sobre la resta de les empreses del sector”.

Així ho explica Cristina Sánchez, membre de la Plataforma, que es refereix al decret pel qual, de forma urgent, es va indemnitzar l'empresa concessionària de Castor, Escal UGS (participada en un 66,7% per la firma ACS), i es va passar la gestió de la planta a Enagás Transporte, que assumia aquesta indemnització i les inversions necessàries per al segellat de Castor. Enagás recuperarà la inversió en els propers 30 anys a partir del rebut del gas dels consumidors. La Plataforma calcula que la suma total superarà els 4.000 milions d'euros.

Però la Plataforma no es queda aquí. Sánchez també ha anunciat una reclamació davant la Direcció General de Medi Ambient de la Unió Europea en la qual sol·liciten el rescabalament als hàbitats naturals afectats per la instal·lació de la planta terrestre i sobretot del gasoducte que comunicava amb la planta marina. L'objectiu d'aquesta segona reclamació, segons Cristina Sánchez, és “que ens diguin què ha passat i que es depurin responsabilitats davant d'una infracció greu de directives ambientals”.

Les dues denúncies coincideixen en el temps amb les declaracions pel cas Castor al jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs, que investiga presumptes irregularitats en la concessió d'autoritzacions, davant el qual ja han desfilat 16 dels 18 imputats. D'aquestes declaracions, una de les més destacades va ser la de Recaredo del Potro, president del consell d'administració d'Escal-UGS, la concessionària de Castor.

Del Potro “es va presentar a Vinaròs com un rei Mides, no faltava a cap acte local, va patrocinar esdeveniments i va prometre prop de 200 llocs de feina

Del Potro va atribuir els terratrèmols de la zona a una “ casualitat i coincidència en el temps”, i va eliminar qualsevol relació entre la injecció de gas a la planta i els moviments sísmics. També va restar importància a la intensitat d'aquests moviments i els va comparar amb “la vibració que experimenta la façana d'un edifici quan li passa un camió per davant”. Aquesta comparació va indignar especialment veïns i associacions de Vinaròs i de la zona afectada pels sismes. “No era un camió, era un terratrèmol de 4,3, i els que vam viure els terratrèmols ho vam passar molt malament, vam passar nits sense dormir i amb por pels nostres fills i per nosaltres. Ara no pot venir a riure's de nosaltres i a prendre'ns el pèl”, lamenta Evelio Monfort, membre de la Plataforma Ciutadana de Defensa de les Terres del Sénia.

La figura de Del Potro genera especial irritació entre aquelles entitats que es van oposar al projecte. “Eren conscients del que feien. Estaven desenvolupant un negoci especulatiu que la naturalesa s'ha encarregat de desmuntar amb terratrèmols”, explica Joan Ferrando, president de la Plataforma. Per Ferrando, Del Potro “es va presentar a Vinaròs com un rei Mides, no faltava a cap acte local, va patrocinar esdeveniments i va prometre prop de 200 llocs de feina, però tot era fum i als que vam protestar des d'un primer moment, ens va humiliar, es va riure de nosaltres i ens va acusar d'alarmistes i envejosos”. En el procés, encara queden dos representants de l'empresa per declarar com a imputats.

Hi van haver fins a 500 moviments sísmics, que van guanyar intensitat a mesura que avançava la injecció del gas coixí

Amb la representació de l'empresa, de la qual han declarat cinc membres més del consell d'administració, el jutge també ha escoltat les explicacions de responsables de l'Institut Geològic Miner d'Espanya (IGME) i del Ministeri de Medi Ambient i d'Indústria, que van negar el coneixement dels riscos sísmics. Evelio Monfort, membre de la plataforma, creu que les declaracions dels tècnics demostren la seva professionalitat. “Això és una de les primeres obligacions quan un fa una perforació, ells mateixos s'estan dient: sóc un inepte. Els veïns esperem anar a judici i que es faci justícia. Jo no vull que ningú vagi a la presó, però vull que els diguin que són culpables i que se sàpiga que aquestes coses no es poden fer”.

Historia d’un fracàs

El projecte Castor es va aprovar el 2008 per cobrir el subministrament de gas en moments de desproveïment. Era un magatzem estratègic, el cinquè més gran del país, amb capacitat per a 1.900 milions de metres cúbics. Tot això aprofitant una planta que ja hi havia a 22 quilòmetres davant de les costes de Vinaròs (Castelló). El projecte preveia la construcció d'una planta terrestre, al mateix municipi, i una canalització subterrània fins a la planta marina, com a gasoducte.

L'estiu del 2013 l'empresa concessionària, Escal UGS, va començar a injectar l'anomenat gas coixí, com a pas previ a l'emmagatzematge. Dies després, el municipi de Vinaròs va percebre els primers terratrèmols. Aquest va ser, segons Joan Ferrando, el pitjor moment. “Quan l'Observatori de l'Ebre li va dir a Escal que era preocupant el nivell dels terratrèmols, l'empresa no en va fer cas i va continuar. Ho tenim estudiat, quan s'injectava gas a més potència, al cap de poques hores, es produïa un terratrèmol més fort. Podria haver passat alguna cosa molt greu”.

Van ser fins a 500 moviments sísmics, que van guanyar intensitat a mesura que avançava la injecció del gas coixí. El més intens va ser de 4,2 i es va notar des de Càlig (Baix Maestrat), fins a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Des de l'inici dels simes, els veïns de la zona es van mobilitzar en contra del projecte i van lamentar l'escassa informació que havien rebut sobre el que era exactament Castor. El Govern va ordenar el tancament de la instal·lació i l'empresa concessionària va ser indemnitzada amb 1.350 milions.