Un hospital real amb pacients de mentida

Tot és de debò a l'hospital 4DHealth d'Igualada (Anoia), des de les gases i les xeringues fins a la sala de quiròfan. Tot és real excepte una cosa: els pacients. Els maniquís i els actors que es passegen pels passadissos de l'hospital amb el pijama corporatiu revelen la veritable cara del 4DHealth: és el primer complex sanitari simulat d'Europa. “El nostre objectiu és entrenar els professionals de la salut per augmentar la seguretat dels pacients”, explica el cirurgià Enric Macarulla, director del 4DHealth. L'error mèdic és, a més de les infeccions al quiròfan, una de les causes de mort més habitual en entorns hospitalaris.

A diferència d'altres centres de simulació o de les sales d'assaig dels hospitals, el 4DHealth és capaç de recrear processos mèdics complets, des que el pacient entra en una ambulància al box d'urgències fins a la seva convalescència en un llit de planta. Amb l'ajuda d'un fons Feder dotat d'1,5 milions d'euros, l'Ajuntament d'Igualada va apostar per rescatar de l'oblit el vell hospital comarcal (estava buit des del 2010) i restaurar les seves instal·lacions per convertir-lo en un gran hospital simulat. “El que fem és desenvolupar escenaris de simulació per entrenar els professionals o per provar productes nous de l'àmbit sanitari abans d'aplicar-los en situacions reals”, explica Macarulla.

La sirena d'una ambulància de la Creu Roja ressona a les parets del 4DHealth, que manté el 80% de l'estructura de l'antic hospital comarcal. Dos tècnics sanitaris baixen un tal José de la llitera i entren a tota velocitat al box d'urgències mentre informen a viva veu de l'estat del pacient. El zelador li treu la camisa i la doctora comença a auscultar-lo. L'home es queixa de fortes molèsties abdominals. Gairebé li salten les llàgrimes del dolor, i el riure quan el mesurador de les constants vitals interromp el seu discurs amb incòmodes xiulets. En realitat, en José es diu Josep Galters, és actor de la companyia Teatre Nu i no està malalt. Forma part de l'attrezzo del plató. “Improvisem bastant, però sempre tenim un guió preescrit perquè jo no sé com he de reaccionar. Vénen els professionals de debò i em diuen quant i què m'ha de fer mal. Això que fem és molt seriós perquè s'està formant la gent jove que entra en la sanitat”, explica l'actor. Al seu costat, fa de metgessa Stella Brugués, infermera real al servei de crítics de l'Hospital d'Igualada. “Tothom s'ho agafa seriosament. És molt interessant perquè amb aquesta formació reforces molt la part humana, que de vegades és el que fa falta”, relata.

El 4DHealth està pensat per entrenar equips mèdics, universitaris, cuidadors no professionals i fins i tot perquè empreses farmacèutiques provin l'eficàcia de nous tractaments dins de l'entorn hospitalari. “No només s'avaluen competències, sinó també la gestió del lideratge i l'estrès. Posem a prova, en situacions crítiques dissenyades per nosaltres mateixos, la comunicació i el saber fer dels equips. Així es treballen la línia formativa i el factor humà”, assenyala Macarulla.

Però la formació i la pràctica dels professionals no es queda només en la simulació. El 4DHealth desenvolupa la seva pròpia metodologia i l'aprenentatge va més enllà del “plató”. Amb càmeres i micròfons amagats pels racons de l'hospital, qualsevol moviment o conversa queden gravats i recollits per l'equip audiovisual que controla els comandaments a la sala de realització. L'estança, plena de pantalles, micros i walkie-talkies, comunica els avaluadors amb els actors al plató, que porten orelleres. En aquesta sala es decideix si el fals pacient s'ha de queixar, plorar de dolor o fer-se passar per un estranger que no parla castellà. També aquí es detecten els errors i els encerts dels professionals que estan entrenant en aquell moment. “Hi ha situacions que fem i que no ens adonem que són errors. Això és el que s'anomena l'incompetent inconscient”, apunta el director del 4DHealth.

No només s’avaluen competències, sinó també la gestió del lideratge i l’estrès”, assegura Enric Macarulla, director del 4DHealth

Després de la simulació i l'avaluació paral·lela que en fan els experts, els professionals es reuneixen en una sala a banda per comentar les bones i les males pràctiques durant la simulació. En una pantalla gegant, l'equip que ha participat en la prova estudia, amb els avaluadors, com ha anat la pràctica. “S'avalua la formació perquè hi hagi una transferència del coneixement del professional al seu entorn i produeixi un impacte positiu en el pacient”, conclou Macarulla.

La finalitat, assegura l'equip fundador, és “desenvolupar programes que innovin en processos per millorar l'atenció als pacients i influir en nous circuits”. “És millor que t'equivoquis aquí que en la vida real. Aquí no passarà res”, assenyala el cirurgià.