El Parlament al·lega que la resolució rupturista és només un “desig”

El Parlament català considera que la resolució independentista aprovada el 9 de novembre passat expressa només “una voluntat, aspiració o desig”, i no té efectes jurídics. Per aquest motiu, la Cambra catalana ha formulat al·legacions i reclama al Tribunal Constitucional, al qual la resolució va definir com a “deslegitimat i sense competència”, que rebutgi el recurs presentat pel Govern central pel qual va suspendre aquell acord.

La resolució “sobre l'inici del procés polític de Catalunya” va proclamar que el Parlament català “no se supeditarà a les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional”, però en les al·legacions presentades per la Cambra s'invoca la jurisprudència d'aquest òrgan per reclamar la nul·litat.

El recurs del Govern central a un acord d'un Parlament o Govern autonòmic provoca la suspensió automàtica del Tribunal Constitucional, però obre un termini de cinc mesos per confirmar-la o aixecar-la abans que es dicti sentència definitiva.

Amb la presentació d'al·legacions, el Parlament decideix entrar en el debat jurídic malgrat negar legitimitat al Constitucional. Així, es justifica la resolució independentista per les competències que atribueix l’Estatut a la Cambra per “impulsar l'acció política”. L'acord al qual van donar suport els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP i van rebutjar la resta de partits “no té més abast que el d'expressar una voluntat, aspiració o desig de la Cambra”, diuen les al·legacions.

La resolució va anunciar que s'adoptarien “les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb Espanya”, tot i que el Parlament diu ara que el text és només una “simple instrucció indicativa” i no una “disposició vinculant”. Els acords parlamentaris “no tenen força legal”, s'argumenta i, per tant, no es vulnera la Constitució i l’Estatut perquè es defensa la independència, paraula que no se cita i que se substitueix per “projectes polítics no coincidents amb la Constitució”.

El Parlament afegeix que la jurisprudència constitucional “no respon a un model de democràcia militant” i que les institucions no tenen “un deure d’adhesió”. Per això, raona la Cambra, els efectes dels acords parlamentaris se cenyeixen “a l'àmbit propi de les relacions entre el Parlament i el Govern, sense generar tampoc cap classe d'obligacions o drets per als ciutadans”.

Les al·legacions qüestionen la sentència del Constitucional que va anul·lar la declaració sobiranista del 2013 que declarava Catalunya “subjecte polític i jurídic sobirà” i demana la “reconsideració” d'aquella doctrina “per preservar l'equilibri entre les institucions” i garantir al Parlament les funcions que li atribueix la Constitució i l’Estatut. La Cambra entén que es corre el risc de “suplantar el poder dels representants del poble pel govern dels jutges” perquè el Parlament “gaudeix d'una legitimitat democràtica que no és equiparable a la legitimitat del Tribunal Constitucional”, afirmen les al·legacions.