El Clínic fa el primer trasplantament renal complet per via vaginal

L'Hospital Clínic de Barcelona no ha trobat millor manera de retre homenatge al 50è aniversari del primer trasplantament renal d'Espanya que celebrant l'èxit d'una altra operació pionera en el mateix camp. Metges del centre sanitari barceloní han fet, per primera vegada al món, un trasplantament renal complet per via transvaginal. Aquesta tècnica, mínimament invasiva, consisteix a extreure l'òrgan a la donant viva a través de la vagina i introduir-lo en la pacient de la mateixa manera. El Clínic és, juntament amb un hospital de Bordeus que va fer una intervenció similar de forma simultània, el primer del món a fer servir aquesta tècnica. 

L'artífex de la pionera intervenció, el doctor Antonio Alcaraz, ha revelat aquest dijous a la revista Diario Médico que la cirurgia va ser "un veritable èxit". La nova tècnica desenvolupada per Alcaraz, que és cap del servei d'urologia del Clínic, suposa un pas més endavant en la carrera de fons per evitar la cirurgia oberta i fer operacions cada vegada menys invasives. De fet, per evitar la incisió abdominal, el seu mateix equip ja va optar fa quatre anys per impulsar la laparoscòpia (inserció de petits tubs a l'abdomen) i aprofitar els orificis naturals del cos per extreure el ronyó a la donant. Això evitava complicacions quirúrgiques, reduïa la cicatriu i simplificava el postoperatori.

Però la gran revolució va arribar amb l'entrada als quiròfans del robot Da Vinci i els seus cinc braços mecànics d'altíssima precisió. Des d'aquest estiu, els metges del Clínic fan els trasplantaments sense necessitat de laparoscòpia ni de cirurgia oberta: l'equip fa una incisió a l'altura del melic per col·locar el ronyó i el cirurgià que està als comandaments dels braços mecànics col·loca l'òrgan i revascularitza els vasos sanguinis.

L'equip d'Alcaraz, no obstant això, ha anat encara un pas més enllà i, amb l'ajuda del Da Vinci, ha aconseguit evitar els talls abdominals en la pacient trasplantada. "Si es pot treure el ronyó per la vagina, també es podria ficar pel mateix conducte", va pensar el metge. I així ho va fer. Fa tot just uns mesos, l'equip del Clínic va fer un trasplantament renal complet per via vaginal a una pacient que ja havia estat trasplantada amb anterioritat. Els especialistes van extreure l'òrgan a la donant –que era mare de la receptora– a través de la vagina i el van introduir de la mateixa forma al cos de la pacient. "Per evitar un tall de sis centímetres a nivell del melic o una incisió com les de la cesària, vam decidir introduir el ronyó per via vaginal, obrir el fons de la vagina i portar-lo fins a l'abdomen, on ja podíem controlar-lo i col·locar-lo amb els braços del robot.

"Ni existeix ni se m'acudeix una tècnica menys invasiva", assegura el metge. La fotografia del postoperatori només revela cinc petites incisions de vuit mil·límetres on es col·loquen els braços robòtics. "Ja estem desafiant les lleis de la física", apunta Alcaraz. Malgrat el sobrecost de 2.000 euros que pot suposar un trasplantament robòtic, l'uròleg sosté que, a la llarga, s'estalvia en postoperatori i convalescència. "L'objectiu, a més de l'estètica, és reduir el postoperatori i el que fa més pesat aquest procés són les incisions", matisa. La idea és que el 30% dels trasplantaments que fa l'hospital –el 2014, se'n van fer 140 en total– siguin robòtics i, d'aquests, al voltant del 40% seran dones, que són susceptibles de sotmetre's a aquesta tècnica. "Esperem que finals de l'any que ve hàgim operat amb aquesta tècnica vuit o 10 dones més", assegura.

El metge defensa que aquesta intervenció obre les portes a aconseguir "l'ideal que qui necessiti un ronyó, el tindrà". Tot i que encara queda molt camí per recórrer en aquesta línia, Alcaraz assegura que la investigació i l'assistència clínica va per bon camí. "Tècnicament estem vivint una gran revolució, però el veritable progrés ha vingut de la mà dels immunosupressors", apunta. Gràcies a ells, assegura, cada dècada augmenta un 10% la supervivència dels pacients trasplantats. Tot i això, la supervivència a cinc anys és del 90% en general i arriba al 95% en cas de donants vius.