No es pot esperar

La marxa enrere del Govern espanyol respecte al suport a França en la seva lluita contra el terrorisme de l'autodenominat Estat Islàmic (ISIS) ha portat al fet que alguns líders polítics optin pel silenci o l'ambigüitat sobre l'assumpte fins que passin les eleccions generals. Alguna cosa que no es mereixen els ciutadans, que tenen dret a conèixer les propostes concretes dels partits abans de votar.

Els casos més flagrants són els del president del Govern espanyol i diversos dels seus ministres, que no volen donar-se per al·ludits pels missatges enviats per l'ambaixador francès i fins i tot pel seu primer ministre, Manuel Valls, afirmant que estan esperant l'oferiment d'ajuda espanyola. La posició actual de Mariano Rajoy és que descarta oferir suport militar a França abans de les eleccions del 20 de desembre i que si rebés una petició concreta abans d'aquesta data reuniria els partits per consensuar la resposta i després votar-la al Congrés dels Diputats. El líder de l'oposició, Pedro Sánchez, ha acceptat en silenci l'estratègia de l'Executiu.

Aquest diari sempre ha defensat el diàleg i el consens com a fórmula per afrontar els principals problemes d'Espanya. No obstant això, aquesta voluntat d'acord no ha de servir d'excusa per escatimar als ciutadans la posició dels candidats a la presidència del Govern espanyol sobre un tema de tanta gravetat i importància; és davant aquestes situacions quan se sap si un polític té capacitat, visió estratègica i fusta per ocupar el lloc pel qual demana el vot.

Una cosa és utilitzar de forma partidista el drama del terrorisme i una altra, igualment reprotxable, acordar un pacte de silenci entre algunes forces polítiques enfront de les decisions que haurà de prendre, abans o després, el nostre país.

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, signarà el dijous el Pacte Antiterrorista rubricat en el seu moment pel Partit Popular i el PSOE. Seria desitjable que les tres forces polítiques aprofitessin l'ocasió per explicar als espanyols si defensen o no sumar-se —i de quina forma— a la gran coalició internacional que està conformant el president francès, François Hollande. Si hi ha una posició comuna, que l'expliquin; si no, que cadascun exposi les seves opinions, com és habitual en qualsevol Estat democràtic, hi hagi o no eleccions a la vista.

Ningú dubta a hores d'ara que Espanya ha d'exercir un paper destacat en la lluita contra el terrorisme de l'ISIS. No cal oblidar que hem estat la principal víctima europea del gihadisme i que ocupem la frontera sud d'Europa. I, a més, som un dels socis importants de la Unió Europea i membre de l'OTAN.

Sembla més raonable sumar-se a aquestes accions polítiques i de defensa des del principi i participar en la seva elaboració. Seria un error arrossegar els peus o mirar cap a una altra banda fins després de les eleccions. Els espanyols volen conèixer les propostes dels candidats presidencials sobre terrorisme, igual que les receptes per crear ocupació, regenerar la vida política o reformar el marc de convivència democràtica.