Sota la pell de Picasso

“El projecte i la idea no era descobrir obres noves de Picasso, sinó conèixer de forma objectiva el seu procés de treball a partir d'algunes de les obres de joventut, a més de conèixer millor la nostra col·lecció i obrir noves línies d'investigació”, explica Reyes Jiménez, responsable del Departament de Conservació Preventiva del Museu Picasso de Barcelona. Però l'anàlisi de sis de les obres, tots retrats, dels fons d'aquest museu –dues realitzades en el període en el qual Picasso va viure amb la família a Galícia i quatre de la seva estada a Barcelona, fins al 1904, quan s'instal·la a París– han fet aflorar altres obres anteriors.

És el cas d'Home amb boina, del 1895, sota el qual s'ha descobert una composició subjacent, una pintura estretament lligada a l'escassa producció del seu pare en la qual poden veure's dos coloms, motiu pel qual no es descarta que Picasso pintés sobre una obra del seu pare José Ruiz. A Josep Cardona Furró, del 1899, el pintor va treballar en la tela tres vegades, en una va fer un paisatge de teulades de Barcelona que no pertany a la seva època blava, sinó que el va omplir de colors. A Retrat d'un desconegut a l'estil d'El Greco (1899) el malagueny, que havia pintat un tors nu en un exercici acadèmic de la Llotja, on estudiava, no va dubtar a estripar-lo i reutilitzar-lo després d'haver estat puntuat pel seu professor; mentre que sota Autoretrat amb perruca apareix una altra imatge d'un personatge amb un barret enorme, que potser és el periodista Pompeu Gener, amic de l'artista dels Quatre Gats i, per damunt, abans de l'última imatge, un retrat del jove Picasso sense perruca.

“Aquesta forma de treballar no és una novetat”, remarca Jiménez, per les mans del qual han passat moltes obres del museu barceloní que han detectat obres conservades sota la primera pell de les pintures. Va passar el 2010 amb Ciència i Caritat, una obra del 1897 que l'adolescent Picasso va pintar sobre una altra d'anterior donant-li la volta al llenç i més recent, el 2013, amb Terrats de Barcelona, pintat el 1903, en el qual es va veure en una capa inferior una parella, un tema recurrent en la producció picassiana dels anys 1902 i 1903 que va concloure magistralment amb La vida, la seva obra més destacada del període blau i que és una de les obres més destacades del Museu d'Art de Cleveland.

“Volíem conèixer millor la datació, l'estructura, el procés creatiu, els materials i els pigments emprats en sis obres fetes entre el 1895 i el 1900, del període de formació de l'artista i fer noves lectures d'aquestes obres”, prossegueix la investigadora, convençuda que Picasso no repintava per un tema econòmic, sinó que “buscava la textura i la forma que li donava el fet de pintar sobre una obra acabada, com si fos un objecte trobat”.

Per això, es van acollir al projecte europeu Infraestructures d'Investigació Avançada sobre Patrimoni Cultural (CHARISMA), que va permetre que durant una setmana del 2013 el laboratori mòbil MOLAB emprés tot tipus de tecnologia (rajos X, infrarojos, ultraviolats, reflectografia, fluorescència i espectografia) per descobrir els secrets que conserven aquestes petites obres, a més del context cultural i els materials disponibles en cada lloc. “El tipus d'anàlisi no és invasiu, no s'han hagut de prendre mostres”, destaca Jiménez. “Els resultats no són des del punt de vista històric, sinó totalment objectius, que és el que correspon al segle XXI”, afirma l'especialista.

Aquest divendres es donaran a conèixer tots els detalls d'aquestes investigacions durant el simposi Picasso jove: l'evolució de l'artista a través de la seva paleta on es parlaran d'altres obres com Nena amb colom, conservat al Courtauld Institute of Art, una obra que amaga sota una figura asseguda amb el braç allargat que es relaciona amb l'obra del Metropolitan Dona a la font.