Frau al cinema

Per si no tenia ja prou dificultats, el sector del cinema afronta ara una investigació judicial que projecta seriosos dubtes sobre les xifres d'espectadors sobre la base de les quals van rebre subvencions desenes de productores. L'informe de la Fiscalia indica que hi ha sospites de frau en 42 pel·lícules investigades entre el 2012 i el 2015 que van demanar ajudes a través de l'Institut de Cinematografia i Arts Audiovisuals. En alguns casos es van comprar paquets d'entrades que ningú va fer servir per poder aconseguir el contingent necessari; en d'altres, ni tan sols es van arribar a fer les projeccions que figuraven en la documentació.

Les sospites afecten sistema de finançament molt criticat basat en les anomenades “ajudes a l'amortització”. La quantia de les subvencions depèn de factors variables, entre ells el nombre d'espectadors, i no es cobren fins anys després de l'estrena. A banda de la possibilitat d'engany, aquesta forma de càlcul comporta altes dosis d'incertesa per a les productores, que sovint han de recórrer a crèdits a compte d'ajudes de les quals desconeixen la suma final. Després de quatre anys de negociacions, el Consell de Ministres va aprovar al maig un nou sistema consensuat amb el sector que entrarà en vigor el 2016 i que es basa en un mecanisme de suport anticipat segons requisits objectivables i transparents. El problema és que el nou i el vell procediment conviuran fins al 2018 i es repartiran el pressupost.

El fet que el model que es derogarà fos nefast no justifica cap tipus de frau. Alterar les dades, a més d'un delicte, suposa atemptar contra el principi d'igualtat, atès que el pressupost és limitat, implica privar altres productores d'unes ajudes per les quals potser tenien més mèrits. És d'esperar que la investigació depuri totes les responsabilitats. Fins que el vell mètode s'extingeixi, les autoritats han d'extremar la vigilància.