Carmena: “Si pogués rebobinar, no em presentaria a l’alcaldia”

“Si pogués rebobinar al febrer passat, mantindria el meu no inicial a presentar-me com a alcaldessa". Manuela Carmena mantindria la negativa inicial que li va donar al líder de Podem, Pablo Iglesias, a presentar-se com a candidata a l'Ajuntament de la capital. Setmanes després de rebutjar l'oferta que li va fer Iglesias, l'exjutgessa va acceptar el 10 de març encapçalar la llista avalada per Podem i concórrer a les primàries per liderar la candidatura d'Ara Madrid. A més, assegura que ara no és feliç.

L'alcaldessa ha fet aquestes declaracions a la periodista i escriptora Maruja Torres, que publica Manuela Carmena en el diván de Maruja Torres, un llibre de xerrades entre les dues que surt avui a la venda.

Segons explica l'editorial Planeta, Carmena, de 71 anys, revela que se sent “desbordada” per la situació i la fama que li ha sobrevingut. “Et fas una mica de tots i ets menys propietària de tu, i els altres ho són una mica”. Sobre la seva conversió en alcaldessa de la capital, afegeix: “Em pot. Tot això és absolutament excessiu. Em desborda. No sóc feliç ara, i això no és bo”.

“Millorar Madrid”

La regidora assegura que l'única part del repte que li importa és “millorar Madrid” i “les condicions de vida dels madrilenys”. La veterana jurista afirma que es mou en transport públic perquè la gent augmenti la seva “dignitat” en veure's atesa, es mostra convençuda que cal que hi hagi tracte directe amb els ciutadans i és partidària que els càrrecs polítics els exerceixin no professionals.

Carmena parla de la seva família, els seus orígens, el feminisme, el maquillatge o el sexe: recorda a la seva entrevistadora “la quantitat de plaers que hi ha sense penetració”.

L'alcaldessa defineix la felicitat com “el més important de l'ésser humà” i allò per al que cal preparar-se, i en el treball per aconseguir-la reivindica l'educació emocional, una assignatura pendent del sistema.

El llibre és un acostament a la figura de Manuela alcaldessa des d'un aspecte polític i ideològic, però també humà, a còpia de xerrades en llocs com un hotel de Madrid o la casa barcelonina de la periodista en la qual, segons la definició de Maruja Torres, coetània de Carmena, semblen dues "tietes".