El pla independentista i la corrupció enterren Convergència

Artur Mas va oficialitzar ahir la defunció de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), 41 anys després de l'assemblea fundacional. El president català va fer una crida a crear "un nou partit" que reuneixi les fortaleses de la formació que ha governat Catalunya durant 28 anys des del 1980 "i deixi de banda el que ja no serveix". Els casos de corrupció que esquitxen el partit, i singularment la caiguda en desgràcia del seu fundador, Jordi Pujol, són al darrere de la refundació, com el procés sobiranista, que en els últims mesos ha anat apartant de la sala de màquines els dirigents més moderats.

Convergència ha treballat en la seva refundació des de fa un any i mig, quan Jordi Pujol va confessar ser un evasor fiscal i la corrupció ha esquitxat gairebé tota la seva família. El partit no només va viure la pèrdua política del gran referent històric, sinó que també va haver de renunciar a Oriol Pujol, llavors secretari general i que estava cridat a succeir Artur Mas. En els últims mesos la nova eclosió del cas del 3%, amb dos registres de la Guàrdia Civil a la seu del partit inclosos, ha acabat de dinamitar la imatge de Convergència fins al punt de no deixar-li aparentment cap més via que una voladura controlada.

La direcció nacionalista, com ahir va fer Artur Mas, ha intentat emmarcar la refundació no tant en aquests escàndols sinó en la necessitat de construir un partit capaç d'agafar les regnes d'un nou estat si la independència acaba arribant. El seu argument és que CDC és un partit que va ser creat per gestionar una autonomia i ara es necessita una formació capaç de liderar aquest hipotètic nou estat.

Un nou partit el 2016

A més, el líder convergent vol utilitzar la idea del nou partit com a ham per captar vots amb vista a les eleccions generals del 20-D. Això explica que l'anunci formal de la refundació es fes en un acte en què en principi havia de tenir tot el protagonisme Francesc Homs, cap de cartell de Democràcia i Llibertat, la marca amb la qual CDC es presenta a aquests comicis. Mas va dir que Democràcia i Llibertat és la “millor llavor” perquè “a principis de l'any que ve comenci a florir un arbre a Catalunya en forma de partit polític” que agrupi liberals, democratacristians i socialdemòcrates. I va afegir que això ha de fer-se al marge de si hi ha o no investidura. És a dir, al marge de si hi ha noves eleccions autonòmiques a Catalunya.

Encara que la refundació del partit entri ara en una fase decisiva, ja fa mesos, fins i tot anys, que hi ha moviments de fons que han apartat de la primera línia molts pesos pesants de la direcció, especialment pel pla sobiranista. CDC ha viscut amb gran incomoditat aquesta setmana l'anunci d'Antoni Fernández Teixidó, membre de l'ala més liberal del partit, que ha dimitit de tots els seus càrrecs per la incomoditat que li produeix el procés independentista i les negociacions amb la CUP.

Teixidó no és l'únic dirigent que se n'ha apartat. D'altres ho han fet discretament, com bona part dels diputats que van formar part del grup Català al Congrés en el passat i que fins i tot van ser consellers de la Generalitat, com Lluís Recoder o Francesc Homs Ferret.

Malgrat que molts admeten una certa desorientació per la radicalització del procés sobiranista i especialment per les cessions que s'estan fent davant la CUP, a Convergència no hi ha un nucli organitzat que amenaci el poder d'Artur Mas. El mateix Teixidó afirma que ell era l'únic dirigent que es permetia expressar les seves crítiques en les reunions de l'executiva.

De fet, els pocs que han exterioritzat les seves discrepàncies per l'actual situació estan sortint. Consellers com Felip Puig o Andreu Mas-Colell saben que no formaran part del proper Govern català i no han dubtat a expressar públicament els problemes que implicaria adoptar les polítiques econòmiques anticapitalistes de la CUP. L'excepció entre els consellers crítics amb la radicalització del procés sobiranista és Santi Vila, que aspira a continuar en el Govern i en la direcció de CDC. Altres dirigents confien que la mutació permeti reorientar algunes prioritats i no sigui simplement estètica. I esperen tenir un paper rellevant en aquest procés.

El paper de Mas

És el cas de Carles Campuzano, diputat al Congrés i número dos de la llista de Democràcia i Llibertat, que ha llançat des del seu blog una primera idea del que ha de passar a partir d'ara. “El que ha representat CDC necessita molt més que una refundació. Es necessita una nova convergència que concentri totes les energies dels sectors que treballen per un estat propi per a Catalunya, aspiren a aprofundir el projecte europeu i demanen una política oberta i gens sectària, i que aposten per les reformes necessàries per garantir una societat més pròspera”, ha escrit.

Entre els dubtes que genera el nou partit hi ha la de quin protagonisme es reservarà Artur Mas. Ahir el president només va dir que hi podria arribar a exercir un “paper complementari”.