Rajoy està disposat que Espanya rellevi l’Exèrcit francès a l’Àfrica

El president del Govern, Mariano Rajoy, es mostra disposat que Espanya rellevi i prengui el comandament que ara assumeixen les tropes franceses en diversos fronts a l'Àfrica, en concret a la zona del Sahel. Defensa ja està treballant en un pla per aportar més tropes en diferents països africans, encara que la prioritat de les missions es bolcarà a reforçar la presència a Mali i la República Centreafricana (RCA), i el suport que es dóna a aquestes dues missions des del Senegal. Rajoy encara no ha rebut la petició expressa del president francès, François Hollande, ni ho ha comunicat als líders dels altres partits polítics.

Espanya està disposada a incrementar la seva presència militar a l'Àfrica per alliberar de les seves actuals tasques els soldats francesos i permetre que se centrin en la campanya de bombardejos contra l'Estat Islàmic a Síria o la vigilància antiterrorista al seu propi país, segons fonts governamentals. A l'espera que arribi una petició concreta de París, aquesta és l'opció que prefereix Rajoy, tant pel seu menor cost polític, a només un mes de les eleccions del 20-D, com per considerar que la inestabilitat del Sahel ens afecta més directament.

La substitució de tropes franceses es produirà probablement en països on l'Exèrcit espanyol ja està desplegat: a Mali, on compta amb 117 soldats integrats en l'operació de la UE, i a la República Centreafricana, on 22 espanyols participen en la missió Eumam RCA.

En tots dos casos realitzen funcions d'instrucció i assessorament dels exèrcits locals enfront de milícies irregulars. A més, l'Exèrcit espanyol té dos destacaments aeris a Dakar (Senegal) i Libreville (Gabon), amb els respectius avions de transport i mig centenar de militars cadascun, que no només donen suport a les missions de la UE a Mali i la RCA. A tots dos països hi ha nodrits destacaments francesos en dues missions específiques: les operacions Sangaris, amb 900 soldats, d'estabilització de la RCA i Barkhane, que amb 3.500 homes se centra en la lluita contra el gihadisme a Mali però que afecta també països veïns al Sahel com Mauritània, Níger, Burkina Faso i el Txad.

Per a Espanya, que compta amb 132.000 soldats, seria relativament senzill incrementar les seves unitats en aquests països i, de fet, ja va tenir una presència més gran a la República Centreafricana: fins a 85 militars i guàrdies civils, durant l'anterior missió entre l'abril del 2014 i el març passat. Com que es tracta d'operacions que ja han estat aprovades pel Congrés, l'autorització del Parlamento per augmentar el nombre de soldats no hauria de presentar problemes. En el període ordinari de sessions, n'hi hauria prou amb el vistiplau de la Comissió de Defensa. Amb les Corts dissoltes, correspon a la Diputació Permanent.

La sensatesa de l'oposició

Rajoy tampoc creu, pel to “raonable i assenyat” que ha observat durant les seves converses amb els altres líders, que l'oposició faci una causa de polèmica amb aquesta futurible iniciativa, encara que encara no els ha traslladat cap detall sobre aquest tema: “En aquest tipus de coses cal fer molt i parlar només el just i necessari”, afirma Rajoy. Ahir va admetre que si França ho demana, ell està disposat a assumir aquesta responsabilitat.

Molt més delicada resulta una intervenció militar directa a Síria. El Govern, el PSOE i la majoria dels partits no volen comprometre's sense comptar amb una cobertura clara del dret internacional i res millor per a això que una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que autoritzi l'ús de la força contra les bases de l'Estat Islàmic en aquell país. Però a la Moncloa creuen que ara, després de l'acostament entre Rússia i França, aquesta resolució està més a prop que mai, encara que no veurà la llum abans de les eleccions del 20-D.

El termini coincideix amb els desitjos del Govern de no haver de prendre una decisió d'aquesta envergadura en plena campanya i amb les Corts dissoltes.

L'ambaixador francès a Madrid, Yves Saint-Geours, va assegurar ahir que el seu Govern encara no ha fet cap petició concreta de suport a Espanya, ja que encara n'està avaluant les necessitats i les possibilitats. Va agrair el suport de les tropes espanyoles a Mali i la República Centreafricana, es va mostrar comprensiu amb la situació preelectoral que viu Espanya i va garantir que “de cap manera hi haurà pressions” per forçar una implicació sobre el terreny a Síria. Després de participar en un esmorzar informatiu organitzat per el Foro Diálogo, el diplomàtic francès va ser rebut ahir a la Moncloa.