_
_
_
_

Com puc protegir el meu nadó de la tos ferina?

Responem algunes preguntes sobre aquesta malaltia i la seva incidència en els nounats

e. g. s.
Un sanitari vacuna un pacient.
Un sanitari vacuna un pacient.Uly Martín

En només tres mesos s'ha conegut la mort de tres nadons per tos ferina a Espanya. L'últim cas, un nen de dos mesos i mig, el va donar a conèixer ahir la Conselleria de Sanitat de Castella-la Manxa. Se suma als dos casos més registrats a Andalusia; un a Sevilla al setembre, i un altre a Màlaga a l'octubre. El cas de Màlaga serà investigat per la Fiscalia, ja que la mare no va rebre la vacuna malgrat que la va sol·licitar. Responem algunes preguntes sobre aquesta malaltia i la seva incidència en els nounats.

Más información
Un nadó de dos mesos i mig mor per tos ferina a Conca

Què és la tos ferina?

La tos ferina és una malaltia infecciosa produïda per un bacteri, la Bordetella pertussis, altament contagiosa i que causa problemes respiratoris. El bacteri produeix una toxina que lesiona les cèl·lules respiratòries i provoca tos, inflamació i febre.

Afecta igual adults i nens?

"En adults sol ser molt benigna, i fins i tot pot passar desapercebuda. El símptoma més habitual és la tos", explica Antoni Trilla, epidemiòleg de l'Hospital Clínic de Barcelona. No obstant això, en el cas dels nens petits "hi ha més probabilitat que apareguin complicacions". Els casos més greus solen donar-se en nounats, que es compliquen amb pneumònia i en els quals la tos pot produir apnea (suspensió transitòria de la respiració). "Desafortunadament, al voltant d'un 1% dels casos poden ser mortals", assenyala Trilla.

Com es pot protegir els nadons?

Els nounats no tenen una bona resposta immunitària fins als quatre o sis mesos, explica l'expert. Això vol dir que el bacteri té més facilitat per atacar-los, envaeix més i és més greu. "Estan literalment desprotegits durant els quatre primers mesos", diu Trilla, perquè no se'ls pot vacunar abans. Hi ha dues solucions. La primera: "No es contagiaran si al seu al voltant no n'hi ha casos". És a dir, si la població general està protegida (el que es coneix com a protecció de ramat o de grup) serà més difícil que un germà, un pare o una mare tinguin la malaltia i puguin contagiar-la al nadó. Una segona opció és vacunar les embarassades.

Per què es vacunen les embarassades?

Les embarassades sí que fabriquen anticossos, i s'ha demostrat que poden passar al nen, que neix amb una petita dosi per estar protegit els dos o quatre primers mesos de vida fins que se'l pot vacunar a ell. "És com si la mare li prestés la immunitat per protegir-lo durant aquesta finestra de temps", diu Trilla. Països com els Estats Units i el Regne Unit fa un temps que recomanen la vacunació de tos ferina a embarassades.

Per què hi ha comunitats que sí que les vacunen i d’altres que no?

La vacunació en embarassades estava introduïda en set comunitats autònomes fins l'abril del 2015: Astúries, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana, Extremadura, Navarra i País Basc, segons un informe del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. La indicació de vacunació s'estableix entre les setmanes 27-28 i 36 de cada embaràs. El ministeri no inclou aquesta immunització al seu calendari oficial, motiu pel qual algunes comunitats poden estar esperant que, de forma centralitzada, se'ls ho recomani. 

Quants casos se’n produeixen?

Els casos de tos ferina s'han multiplicat per quatre a Espanya entre el 2009 i el 2013. El Centre Nacional d'Epidemiologia va registrar 538 casos el 2009, que van anar pujant els anys següents: 884, 3.239, 2.462 i 2.299. Els casos van en augment principalment per dues causes, assenyala Trilla. "Diagnostiquem millor i més ràpid. Casos que abans passaven desapercebuts ara es registren. A més, la vacuna no és perfecta: no protegeix d'entrada el 100% de la població i es va perdent amb l'edat", afirma. Els metges de família intenten posar dosis de record a adults que poden haver perdut la protecció, però no se sap com identificar-los. El bacteri, per tant, continua circulant entre la població.

Quantes morts hi ha per tos ferina?

Les morts per tos ferina es produeixen sobretot en menors de tres mesos. Durant el període comprès entre els anys 2000 i 2006 es va registrar una mitjana d'una mort a l'any, mentre que entre el 2007 i el 2012, aquesta xifra s'eleva a 4,8 morts a l'any. Durant els últims tres anys dels quals hi ha dades (2011-2013) van morir vuit, sis i quatre persones respectivament, segons el Ministeri de Sanitat.

Per què no és fàcil trobar la vacuna?

La mare d'un nadó de 15 dies que va morir l'octubre passat per tos ferina a l'Hospital Matern Infantil de Màlaga no s'havia vacunat perquè no va poder trobar a la farmàcia la vacuna que li havia recomanat el metge. Durant l'últim any hi ha hagut problemes de subministrament i no n'hi havia dosis a les farmàcies. El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va advertir el maig passat als professionals sanitaris que hi ha un problema mundial de subministrament de les vacunes que contenen antígens davant de la tos ferina i que a Espanya comercialitzen dues companyies, GlaxoSmithKline i Sanofi Pasteur MSD. El ministre de Sanitat, Alfonso Alonso, va anunciar aquest dimecres la compra de 60.000 dosis. El seu departament no ha explicat quan arribaran ni com es distribuiran.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

e. g. s.
Es corresponsal de EL PAÍS en Alemania. Antes se ocupó de la información judicial y económica y formó parte del equipo de Investigación. Como especialista en sanidad, siguió la crisis del coronavirus y coescribió el libro Estado de Alarma (Península, 2020). Es licenciada en Traducción y en Periodismo por la UPF y máster de Periodismo UAM/El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_