“Hauríem d’haver assumit que el plebiscit es va perdre”

Antoni Fernández Teixidó s'ha convertit aquesta setmana en el primer dirigent de Convergència Democràtica que ha baixat del tren per la deriva independentista del partit i, sobretot, per les negociacions amb la CUP. Aquest exconseller de la Generalitat amb Jordi Pujol i fins ara membre de l'Executiva i del Consell Nacional de Convergència deixa els seus càrrecs “estupefacte” per la declaració secessionista aprovada la setmana passada. Malgrat que assegura que se'n va “de forma cordial” i “de bon rotllo”, no estalvia crítiques. “Me'n vaig perquè ja no em vull sentir copartícip del que està passant”, resumeix.

Membre de l'ala més liberal de Convergència i antic dirigent del CDS, Teixidó feia més de sis mesos que no participava en els òrgans de direcció. Rebutja definir-se com a “crític” però fa una crida al partit a fer una reflexió a partir dels resultats obtinguts per la coalició Junts pel Sí. “Hem tret 62 diputats, que són els que teníem el 2010, però ara només 29 són de Convergència”.

El discurs de Fernández Teixidó és una esmena a la totalitat de les decisions que ha pres el seu partit els últims cinc anys. Creu que el primer error va ser sumar-se acríticament a la primera gran manifestació independentista que va organitzar l'Assemblea Nacional Catalana el 2012 i que a CDC, com la resta de partits, el va agafar desprevingut. “Vam decidir cavalcar el tigre en lloc de conduir-lo, i aquí en tenim els resultats”, diu.

Després va haver-hi altres decisions, com aparcar la demanda del pacte fiscal després de la reunió que el president del Govern, Mariano Rajoy, i Artur Mas van mantenir el setembre del 2012. CDC va decidir apujar el llistó. Teixidó va començar a sentir-se incòmode però va aguantar.

El got comença a vessar-se la primavera passada, quan Unió i Convergència se separen pel procés independentista. “No vaig ser mai partidari de trencar la federació”, explica. Una altra decisió que no va compartir va ser concórrer a les eleccions amb Esquerra Republicana dins de la coalició Junts pel Sí. “No em va semblar apropiat que Mas en fos el número quatre, no em quadrava el full de ruta perquè era perillosament abstracte i perquè veia que ens portava a un atzucac, perquè si depeníem de la CUP tindríem molts problemes. I així ha sigut”, afirma.

“Convergència acabarà sent víctima de la CUP i Mas ho sap”

Tampoc comparteix la lectura que la direcció de CDC va fer del resultat de les eleccions del 27 de setembre. “Hauríem d'haver assumit que el plebiscit es va perdre”. “El que hauríem d'haver dit és que no ho havíem aconseguit per poc, però que el plebiscit no s'havia guanyat, i demanar el suport conjuntural de tots els partits per a la investidura assegurant que no negociaríem amb la CUP perquè representen tot el contrari del que som nosaltres”.

El súmmum ha arribat amb els acords amb la CUP per aprovar la resolució secessionista que ha suspès el Tribunal Constitucional. “Aquesta resolució em causa estupefacció, ningú ens havia donat el seu vot per fer-ho”, assegura. “A quin punt del programa portàvem que només obeiríem les lleis catalanes? I a més no hi ha ni acord d'investidura. Jo no hauria votat la proposta de resolució encara que hagués implicat  investir Mas”.

Està convençut que Convergència i la CUP són com l'aigua i l'oli tot i compartir l'objectiu de la independència. “No podem tancar acords de legislatura amb un partit antisistema, anticapitalista i antieuropeu. No podem estar així ni 18 mesos, perquè la CUP pretén tot el contrari del que volem nosaltres. Acabarem sent les seves víctimes i Mas ho sap”.

De fet, sosté que la CUP té com a objectiu fer fora l'actual president en funcions. “És normal que la CUP intenti enfonsar Mas, i el que no és explicable és que Convergència no ho eviti; i això no s'aconsegueix pactant amb ells”, diu.

Alguns a Convergència acusen Teixidó de baixar del tren perquè no s'ha pogut recol·locar en les candidatures del 20 de desembre. “És rotundament fals”, diu. “L'única manera d'anar a les eleccions generals era poder explicar a la resta de diputats que defensaríem Catalunya i parlaríem amb ells. I tinc la sospita que Convergència no vol fer això. De fet, la trajectòria de Francesc Homs com a portaveu de la Generalitat invalida aquest plantejament”, diu. Tampoc és gaire optimista amb els resultats del seu partit. “Tant de bo que m'equivoqui, però el 20-D no anirà bé”.