El jutge obliga a retornar el ‘greco’ i el ‘goya’ de Muñoz Ramonet en un mes

Un nou episodi. El plet entre les quatre hereves de l'industrial Julio Muñoz Ramonet i l'Ajuntament de Barcelona continua als jutjats amb una nova sentència, com les anteriors, a favor de la ciutat. El passat 5 de novembre el jutjat de primera instància de Barcelona va esvair qualsevol dubte sobre a qui pertanyen dues de les obres més importants del llegat que Muñoz Ramonet va deixar als barcelonins quan va morir el 1991 i que encara no s'ha fet efectiu per la forta oposició de les seves filles. Segons el jutge, L'Anunciació, d'El Greco, i L'aparició de la Mare de Déu del Pilar, de Francisco de Goya, dues obres que han estat valorades en uns set milions d'euros les dues, han d'estar en mans de l'Ajuntament en el termini d'un mes i, en tot cas, dóna un termini de deu dies perquè s'informi si els quadres han canviat d'ubicació.

En el cas que no sigui així, el jutge assegura que s'entendrà que continuen al lloc del dipòsit realitzat pels agents de la Guàrdia Civil el 2011, que és l'habitatge de la famosa fotògrafa Isabel Muñoz Vilallonga, una de les filles.

Si en el termini d'un mes no es lliuren aquests quadres, “es podrà executar l'entrada autoritzada en aquesta resolució per via d'auxili judicial”. A més, la justícia estableix multes coercitives a Culturarte, l'empresa de les germanes, de 2.000 euros per setmana fins que els quadres quedin a la disposició del jutjat.

Aquesta resolució arriba després d'una primera interlocutòria de 24 de juliol del 2014 en la qual el jutge obligava a retornar els quadres també en un mes, advertint que en cas contrari podria demanar l'auxili de la força pública. Però la devolució no es va executar perquè mentrestant hi va haver un altre plet sobre qui era el veritable propietari d'aquests dos quadres: Les quatre germanes Muñoz Ramonet i la seva empresa Culturarte o Manuel Castelo, fill de Jesus Castelo, el marit d'Isabel Muñoz, que els havia deixat en herència quan va morir. Aquest assumpte es va acabar dirimint al jutjat de primera instància número 4 d'Alcobendas on s'havia presentat una denúncia d'Isabel Muñoz contra el seu exmarit pel robatori del greco, el goya i alguna obra d'art més que van acabar recuperades l'abril del 2011 dins de l'operació Creta.

Aquesta última interlocutòria destaca “la conducta contradictòria de Culturarte en el procés, en el qual interessa un pronunciament de domini respecte dels quadres i al mateix temps aporta documents en sentit contrari”. El jutge destaca, a més, que s'han mantingut fins a cinc tesis diferents: que les obres són de Culturarte; de Jesús Castelo per compravenda i després per préstec; de Manuel Castelo Muñoz el seu fill com a donatari o com a hereu. També precisa que la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona del 2009 va deixar clar que en vida de Muñoz Ramonet no va sortir “cap quadre dels palaus de Barcelona ni es va aprovar cap venda”, per la qual cosa aquests dos quadres formen part del llegat que pertany per testament a Barcelona.

El plet pel magnífic llegat artístic entre les filles de Muñoz Ramonet i l'Ajuntament comença el 1995, quatre anys després de la mort de l'industrial a Suïssa. Va ser llavors quan l'Ajuntament, després que ho publiqués EL PAÍS, es va assabentar de la seva herència, ja que les filles ho havien amagat i ho va impugnar. El llegat consistia en un palauet del carrer Muntaner i tot el seu contingut, en concret més de mil obres d'art signades per grans mestres de la pintura com Fortuny, Goya, El Greco, Sorolla, Rembrandt, Murillo, Zurbarán, Mengs, Monet, Berruguete, Carreño de Miranda, Corot, Delacroix, Renoir, Ribalta, Tiepolo, Tiziano, Zuloaga, i un llarg etcètera.

Després de gairebé dues dècades de litigis l'Ajuntament va prendre possessió del palauet i en entrar va descobrir el que ja s'imaginava. De l'interior havien desaparegut les millors obres i només en quedaven altres d'un valor inferior. Després de fer un inventari es va determinar que havien desaparegut 853 objectes i obres d'art.