El misteriós poder de l’‘ayahuasca’

Jaume V. va començar a consumir pasta base quan ja era gran. Tenia uns 47 anys i havia estat director general de diverses empreses. El seu negoci va fer fallida, es va divorciar i van començar els problemes. Es va ajuntar amb qui no tocava i la vida se li va anar escolant lentament. Giovanna Valls (París, 1963) va passar en pocs anys d'esnifar una ratlla d'heroïna en una festa a París a trobar-se tirada a l'antic barri de Can Tunis de Barcelona mentre algú li punxava el braç. Durant la seva caiguda va malviure robant en centres comercials i va contreure el virus de la SIDA, la tuberculosi i hepatitis. I quan el 2004 algú ja devia estar gravant el nom de tots dos en alguna làpida del cementiri de Barcelona, la vida del Jaume i la Giovanna es van creuar en un petit poble de l'Amazones, al costat del riu Mapiá. Esgotades totes les vies tradicionals de rehabilitació, van decidir participar en un tractament experimental per tractar les addiccions a través de l'ayahuasca. Durant vuit mesos en van estar consumint de forma controlada amb un grup d'indígenes i altres pacients d'Espanya. Hi van intervenir molts factors, però tots dos es van salvar.

Va ser l’eina que em feia falta després de tantes clíniques i desintoxicacions”, explica Giovanna Valls

Des de llavors, el Jaume i la Giovanna, escriptora i germana del primer ministre francès, Manuel Valls, prenen ritualment i de forma periòdica aquesta droga visionària, l'ús de la qual s'ha disparat en els últims anys a Occident –normalment les persones que en consumeixen tenen un perfil sociocultural alt– amb l'augment de corrents espirituals com la meditació. L'ayahuasca és una mena d'infusió que resulta de la decocció d'una liana amazònica anomenada Banisteriopsis caapi amb altres plantes que poden contenir DMT, l'element químic que produeix les visions. Per separat no tenen cap efecte, però juntes indueixen estats de consciència alterada que esglésies amazòniques com el Santo Daime utilitzen amb finalitats religioses o espirituals.

No obstant això, més enllà de l'esfera ritualista –cada cap de setmana es pot trobar a Madrid o Barcelona una cerimònia– deixa al descobert indrets amb informació de l'inconscient i àrees del cervell que faciliten alguns tractaments psiquiàtrics, com les addiccions, la depressió i l'estrès posttraumàtic. Les últimes investigacions, en bona part realitzades a Espanya –on el seu consum transcorre en una llacuna legal–, han obert l'exploració d'aquesta substància per la via científica.

Josep Maria Fábregas, psiquiatre expert en addiccions i director de la clínica CITA (Centre d'Investigació i Tractament de les Addiccions), va descobrir la planta ara fa més de dues dècades, durant una estada a la selva amazònica. I això va derivar en importants estudis publicats en diverses revistes, com Drug and Alcohol Dependency o Plos One, sobre els seus usos terapèutics. “Em va permetre observar que tenia aplicacions per a casos refractaris a teràpies convencionals. D'una manera molt artesanal vam introduir la possibilitat que es pogués convertir en una opció terapèutica. Els resultats ens van animar més i es va acabar creant una estructura professional per poder utilitzar aquestes capacitats”, assenyala.

L’‘ayahuasca’ no és una droga recreativa i el seu consum a Espanya s’emmarca en un buit legal

Així, desvinculada completament del centre de Barcelona, es va crear l'Institut d'Etnopsicologia Amazònica Aplicada (Ideaa), una mena de clínica/campament en plena conca de l'Amazones on uns 150 pacients –Valls va escriure aquí Aferrada a la vida (RBA, 2014), un llibre sobre la seva experiència– van passar temporades rebent una teràpia alternativa. “Va ser l'eina que em feia falta després de tantes clíniques i desintoxicacions. Em va obrir el cervell en canal i va fer que em veiés a mi mateixa i pogués començar pel perdó”, assenyala Valls des del jardí de casa seva, a Barcelona.

Els resultats en la resta de pacients van ser “molt encoratjadors”, segons Fábregas. Però no hi ha dades precises sobre el percentatge d'èxit. Jaume V. recorda com 14 de les 16 persones que van conviure amb ell durant tres mesos fa 10 anys han recuperat una vida normal, lluny de l'addicció (un d'ells va morir i a l'altre li va perdre la pista). “En psiquiatria utilitzem fàrmacs de fa 60 anys. El Prozac ja fa 40 anys que és al mercat; el Valium, 60… Seguim tractant símptomes i sent incapaços de modificar situacions de base. Les substàncies visionàries podrien ser una opció per aconseguir-ho. Avui dia s'estan iniciant en molts països estudis per implementar aquestes tècniques com a teràpia”.

Jordi Riba, doctor en Farmacologia i responsable del grup de neuropsicofarmacologia de l'Institut d'Investigació Hospital de Sant Pau, fa 20 anys que estudia l'ayahuasca. Acaba de col·laborar en un estudi publicat a la Revista Brasileira de Psiquiatria en el qual es va administrar aquesta substància a pacients amb casos de depressions refractàries a tractaments convencionals. Els fàrmacs tradicionals triguen dues o tres setmanes a fer efecte, mentre que en aquest cas després d'una dosi única al cap de poques hores ja es va veure una notable millora que es va mantenir fins als 21 dies. A la vista d'aquests resultats, també s'han començat a utilitzar en casos d'estrès posttraumàtic i en rehabilitació de presos a les presons brasileres.

Part de l'explicació d'aquests resultats és que l'alcaloide principal d'aquesta mescla accedeix al cervell i s'uneix a unes proteïnes que estan presents en algunes neurones. D'aquesta manera activa determinades àrees del cervell situades a la frontera entre la part emocional i la cognitiva. Això es traduiria en la capacitat de recuperar records amb un alt contingut emocional i poder observar-los amb una certa distància. “Vam obtenir una imatge de l'activació del cervell al còrtex frontal, l'amígdala i l'hipocamp. Aquestes àrees s'encarreguen del processament emocional, de la memòria i de la interrelació de la informació emocional amb la cognitiva. I durant els efectes, segons vam poder veure als escàners abans i després de les sessions, es produeix un augment de transferència d'informació entre aquestes àrees”, assenyala Riba.

Segons els últims estudis,  permet recuperar records amb un alt contingut emocional i poder observar-los amb una certa distància

L'ayahuasca no és una droga recreativa. Segons l'últim estudi del psicòleg i doctor en Farmacologia José Carlos Bouso, l'edat d'inici es produeix al voltant dels 35 anys i no es busquen sensacions noves, sinó més aviat respostes a traumes o problemes mal resolts. Però els efectes de l'ayahuasca són molt potents. És impossible prendre aquesta substància sense algú que supervisi l'experiència. Fins ara, les escasses morts que s'han registrat no han estat mai pels seus efectes, sinó per accidents derivats d'haver-ne consumit en un entorn que no fos segur. “A Sud-amèrica també hi ha hagut alguns casos d'intoxicació, però és difícil saber què es va ingerir exactament. També pot haver-hi interaccions perilloses amb altres fàrmacs que algú pot estar consumint. S'han descrit reaccions de por i pànic durant l'experiència. A més, hi ha un cert increment de la pressió arterial i la freqüència cardíaca, així que algú que pateixi del cor no seria recomanable que en prengués”, adverteix Riba.

Fora de l'entorn científic, l'ús de l'ayahuasca presenta moltes ambigüitats legals. L'ONU, a través de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents (JIFE), no la regula. No obstant això, sí que penalitza la DMT, la substància que conté. França és l'únic país del món on es prohibeix, no pels seus efectes, sinó per la seva vinculació a una secta. En països com el Brasil, els EUA i Holanda, està reconeguda pel seu ús religiós i en la majoria, com Espanya, es troba en situació de buit legal. Justament, des del 2009 hi ha hagut unes 40 detencions, fruit d'haver interceptat en duanes espanyoles recipients amb aquesta substància. No obstant això, només una d'aquestes imputacions ha acabat en condemna (després d'arribar a un pacte amb el fiscal per no ingressar a la presó). La majoria de vegades es tracta de gent que volia fer una cerimònia i la policia ha intervingut l'enviament i s'ha presentat a casa seva com si fos un treballador de Correus. En signar el paquet, queda detingut.

Una cerimònia –Catalunya n'és un dels epicentres a Espanya– consisteix en una trobada de gent de mitjana edat, moltes vegades tots vestits de blanc, reunits qualsevol cap de setmana per prendre aquesta infusió. Generalment hi ha un guia (molts vénen un temps expressament per oficiar-les) que dirigeix el ritual i alguns dels assistents que vigilen que tothom estigui bé (els anomenats fiscals). Els participants tanquen els ulls i romanen unes sis hores fent el treball sense parlar amb ningú.  Benjamin De Loenen és el director executiu d'ICEERS, una fundació que promou la investigació de plantes amb propietats psicoactives d'ús tradicional i la seva potencial integració com a eines terapèutiques. “L'ús de l'ayahuasca a Espanya ja fa uns 25 anys que es fa, no és nou. Però ara s'ha tornat més conegut. Hi ha un interès a fer treballs [així es diu una sessió] d'autoconeixement i cada vegada acudeixen més persones a aquestes cerimònies. Però segueixen sent grups privats on la gent participa. No hi ha gaire fenomen comercial”. L'avanç significatiu, no obstant això, s'ha produït en el seu vessant mèdic i farmacològic. I, sobretot, en l'estranya circumstància que una droga ancestral amazònica penetri a l'Europa del segle XXI.