Les escales de ‘L’exorcista’ ja són a les guies de turisme de Washington

No és que a la capital dels Estats Units hi hagi pocs graons famosos. Des dels del monument a Lincoln, aquella escalinata des de la qual un dia un home negre va dir que tenia un somni, es pot deixar vagar la vista fins arribar a la llunyania al Capitoli. També de marbre blanc, els que precedeixen el monument a un dels pares fundadors, Thomas Jefferson, són seient per contemplar el magnífic espectacle de cirerers florits que anuncia la primavera washingtoniana. Sense buscar doble lectura, els del Tribunal Suprem poden arribar a ser assassins, de tant com rellisquen en època de pluges.

Tots surten a les guies turístiques i en més o menys mesura es pot veure sobre ells una legió de pals de selfie (la famosa vareta propiciadora d'autoretrats). I ningú es pregunta per què. Perquè la resposta és òbvia: Lincoln, Jefferson, Tribunal Suprem... No obstant això, molta gent no trobava explicació a aquell grups de turistes que es fotografiaven als peus de 75 graons situats entre els carrers M i Prospect, al barri de Georgetown, davant del riu Potomac.

S'ha acabat l'enigma. Des del cap de setmana passat, l'escala per la qual cau i mor el pare Damien Karras a la pel·lícula L'exorcista (a hores d'ara no creiem que la seva mort espatlli el film a ningú) té el seu reconeixement oficial, amb placa inclosa. El dia anterior a Halloween, amb la ciutat ja plena de bruixes i aprenentes de zombis, l'alcaldessa de Washington, Muriel Bowser, va destapar el cartell commemoratiu que obre la porta al fet que aquests graons entrin a la història del districte de Colúmbia.

“La famosa escala de L'exorcista no només ret tribut a una pel·lícula icònica sinó que s'ha convertit en part de la rica història cinematogràfica del districte. Aquest reconeixement és més que merescut i estic convençuda que aquest lloc continuarà sent destinació favorita per a residents, turistes i estudiants durant moltes dècades”, va declarar Bowser, juntament amb el director de la pel·lícula, William Friedkin, i el guionista, Peter Blatty.

Per als que van assistir a la commemoració, els graons de L'exorcista són els seus particulars graons de Lincoln o Jefferson, un lloc de referència on cal anar de tant en tant i per descomptat portar-hi cada visita que passi per la ciutat.

Si el visitant de torn és un mil·lennista, és probable que calgui explicar-li fins i tot l'argument de la pel·lícula del 1973, aquell en el qual una joveníssima Linda Blair posseïda pel maligne gira el cap 360 graus, vomita massa verda i escup obscenitats i li pregunta a la seva aterrida mare (Ellen Burstyn), amb veu de fada dolenta de Disney: “Has vist el que ha fet la porca de la teva filla?” (en la traducció al català). Un clàssic.

Quan la petita Regan MacNeil comença a tenir canvis extrems d'humor que van més enllà de la seva època preadolescent, la seva preocupada mare decideix recórrer a un exorcista una vegada descartada tota lògica mèdica. Al final dels 122 minuts de la pel·lícula, amb un sacerdot ja mort en l'intent, el pare Karras implorarà al diable que el posseeixi a ell i abandoni el cos de Regan.

El seu prec es compleix, però el sacerdot (interpretat pel ja difunt Jason Miller) opta per llançar-se per la finestra de l'habitació, situada al segon pis del 3.600 del carrer Prospect, inici de l'escalinata que ara porta el nom de la pel·lícula. Karras cau per les escales de pedra i se li administren els últims sagraments al peu dels ja famosos graons.

L'autor de la novel·la i guionista del film va explicar el cap de setmana passat que si Georgetown és el lloc triat per al film, l'argument es va inspirar en un fet real produït el 1949 en una casa de San Luis (Missouri) quan ell era jove. L'exorcisme el va patir un nen al qual es va anomenar Roland Roe per protegir la seva identitat.

Després d'aquest suposat exorcisme, del qual en el seu moment va informar el diari The Washington Post, el nen es va convertir en un home normal que es va casar, va tenir fills i va dedicar la seva vida a treballar per al Govern dels Estats Units. Un altre clàssic.