Alguna cosa per aixecar

Junqueras ha estat el primer a arribar i el primer a asseure's, de manera que quan els altres 134 diputats anaven entrant a l'hemicicle, ell ja hi era, igual que la geografia és abans que la història. Aquest dilluns s'ha viscut al Parlament un ambient de mercat medieval amb productes de la terra i gènere alternatiu. Mossos d'esquadra engalanats formant davant la façana. A dins, embolic de cables, taules de ràdio, focus, càmeres de tele, periodistes perseguint els polítics amb els micròfons a la mà. I polítics, esclar, sobretot polítics conscients que ells eren els protagonistes, si no de l'esdevenir històric, almenys del matí. Abordats sota els arcs, acorralats contra les columnes..., a Romeva, a Arrimadas, a Iceta, a tots els polítics se'ls preguntava per tot, excepte si sabien què passarà a partir d'ara, perquè això encara no ho té clar ningú enlloc. Eren sobretot polítics, ja que de polítiques en aquesta XI legislatura n'hi ha moltes menys. 83 ells i 52 elles. La mitjana del nou parlamentari és un home de 45 anys, independentista i llicenciat en Dret, si es considera que el 25% de la cambra ho és. Vaja, tirant més cap a algú de casa bona que cap a pencaire. Només consta un diputat com a treballador manual: l'ebenista Eduardo Reyes, de Junts pel Sí. Aquest matí ha vingut amb vestit gris i armilla de casament per l'església.

L'hemicicle s'ha dividit en tres parts: els que aplaudien, els que no aplaudien i els que miraven. Però aquests últims eren a la tribuna de convidats i de vegades s'han decantat per algun dels altres bàndols. El president Montilla era un dels que miraven. Saludava amb el cap igual que aquells vells que hi ha asseguts a l'entrada dels pobles. Entre els parlamentaris, el president Artur Mas també mirava, però amb una altra intenció. Mas ha mirat en dues ocasions, que han estat dues de les tres vegades en què s'ha aixecat per votar. La primera, ha llançat la vista cap a la part alta de l'hemicicle i més enllà, i ha assentit al no-res amb el gest endurit, una mica desencaixat, com dient “ja us en recordareu, d'aquesta”, o més aviat “d'aquesta no me n'oblido”. La segona vegada, quan tornava de lliurar-li la papereta a Julià de Jòdar, s'ha girat un instant cap a la Mesa del Parlament com si no es fiés del que passava amb les urnes darrere seu.

Els diputats que aplaudien ho han fet sempre dempeus, i els que no aplaudien s'han quedat asseguts. Terme mitjà ha estat el dels parlamentaris de Catalunya Sí que es Pot, que en general aplaudien sense aixecar-se. Això sí, al final de la sessió hi ha hagut unanimitat de postura, ja que tots els presents s'han aixecat per cantar Els segadors. Però llavors els diputats de la CUP també han aixecat el puny, així que ha tornat a quedar alguna cosa per aixecar.