La Generalitat preveu 30.000 peticions per afrontar la pobresa energètica

El fons contra la pobresa energètica, l'eina de la Generalitat per atendre les persones que no poden fer front a les factures d'aigua, gas i electricitat, ja té un esborrany de reglament. S'hi estableix que les empreses subministradores pactin cada any amb el Departament d'empresa la quantitat en diners o espècie (quilowatts o metres cúbics) que destinaran. La memòria del projecte també preveu rebre 30.000 peticions d'ajuda cada any. Aquesta borsa de recursos es nodrirà “preferentment” de les aportacions de les empreses. Això vol dir, segons el secretari d'Empresa i Competitivitat, Pere Torres, que les subministradores hauran de posar “almenys” la mateixa quantitat que s'estableixi en els Pressupostos.

En els comptes d'aquest any es van destinar cinc milions a aquest concepte, però encara no hi ha xifres definitives sobre quant s'ha executat. El decret planteja que Empresa firmi un conveni amb les subministradores en el qual es determinarà “l'import mínim a aportar cada any, en funció del deute que cadascuna pugui acreditar”, que correspongui a les llars amb talls per vulnerabilitat. Torres, no obstant això, explica que es tindrà en compte “la correlació entre el nombre d'impagaments i el volum de negoci de l'empresa”, entre altres condicions, per fixar la quantitat.

L'alt càrrec també accepta que alguns programes d'ajuda a la pobresa energètica que realitzen empreses subministradores “podrien computar” com a aportacions al fons, la qual cosa implicaria que en algun cas no s'haguessin de fer aportacions extra. Això depèn de la naturalesa del pla i si efectivament condonen part del rebut, no només si s'ajorna o l'assumeix un tercer com un Consistori.

“Tal com està plantejat sembla que el que es busca és respondre a les necessitats de les empreses de cobrar les factures que tenen impagades”, acusa Maria Campuzano, de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que creu que les subministradores haurien d'assumir tot el cost a causa del seu gran marge de beneficis.

Les entitats socials també critiquen l'“opacitat" amb la qual Empresa va realitzar el procés de consultes sobre l'esborrany. “Ens vam assabentar de l'exposició pública per casualitat”, diu Campuzano. APE va presentar al·legacions, una sort que no va tenir la Mesa del Tercer Sector (amb representació a la taula contra la pobresa energètica impulsada per la Generalitat) o Fuel Poverty Group, per exemple.

Totes les subministradores utilitzen la mateixa fórmula quan se'ls pregunta per la seva opinió sobre el reglament: es complirà amb el que la llei estableixi. Malgrat això, Endesa recorda que ja col·laboren amb el finançament del bo social. O Gas Natural invoca els diferents acords i convenis que tenen amb Ajuntaments o l'Àrea Metropolitana. Agbar, per exemple, ha destinat des del 2012, 2,7 milions d'euros a pagar gairebé la meitat dels rebuts d'unes 11.300 famílies.

El reglament estableix que la Generalitat s'encarregarà d'administrar les ajudes que lliuri usant el seu pressupost i les donacions. Torres explica que encara s'ha d'acabar de definir com seria el mecanisme d'aquestes últimes, però que podria funcionar com “el Banc d'aliments”. En paral·lel, les Administracions i les subministradores s'encarregarien de les seves. Tots dos sistemes haurien de retre comptes a una Comissió conformada per diferents actors, subministradores incloses, i s'haurà de presentar un informe anual. Campuzano critica que en aquest òrgan no hi hagi presència de les entitats socials. Torres assegura que aquest punt està obert.

Nombre incert

 APE també es mostra contrària al fet que només hi hagi dos períodes per presentar les sol·licituds i demana estendre la convocatòria. L'esborrany estableix que a l'abril les famílies haurien de demanar les ajudes per rebuts impagats entre l'1 d'octubre i el 31 de març. A l'octubre, es faria el mateix amb els de la resta de l'any. “Hi haurà garantia suficients que les ajudes s'estan donant a les persones que realment ho necessitin i es treballarà molt de prop amb els Serveis Socials dels ajuntaments”, defensa el secretari.

Tot i que continua sent incert el nombre de pobres energètics que hi ha a Catalunya. Torres va explicar que espera tancar les properes setmanes el balanç del programa d'aquest any i això podria esbossar la quantitat que es demanarà a les empreses. S'ha de veure si en aquest còmput també entrarà el que destinen els Ajuntaments —aquest any Barcelona ha invertit més de 610.000 euros— i entitats com Càrites o la Creu Roja.

El decret es basa en el que determina el Codi de Consum, suspès pel Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern central. Torres, malgrat això, diu que la tramitació del decret tirarà endavant perquè pot modificar-se per invocar la llei contra els desnonaments, que va sorgir d'una Iniciativa Legislativa Popular. Els termes legals, assegura, permetrien que aquest mecanisme no deixi sense cobertura els pobres energètics aquest hivern.