Grifols fa d’Irlanda el seu centre d’operacions i financer

Grifols ha inaugurat aquest dijous a Dublín el seu nou centre mundial d'operacions de la divisió de biociència, la relacionada amb la producció d'hemoderivats i que representa al voltant del 75% de l'activitat del grup. La companyia catalana, que ha invertit 88,4 milions d'euros en la planta, comercialitzarà des d'Irlanda la producció d'aquesta divisió que no surti de les plantes dels Estats Units i Espanya i centralitzarà les decisions sobre política comercial i investigació i desenvolupament. La tresoreria del grup, de fet, ja se centralitza des de l'any passat des del centre dublinès, on s'ha situat la seva vicepresidència financera.

El nou centre mundial d'operacions d'hemoderivats s'emmarca dins del pla d'expansió de la companyia. Després de l'obertura, el grup quedarà estructurat de la següent manera: la seu social seguirà a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i d'allà en penjaran les divisions de diagnòstic, a San Francisco; l'hospitalària, a Barcelona, i la d'hemoderivats, que serà a Dublín. Aquesta última va generar l'any passat 2.513 milions d'euros, cosa que suposa tres quartes parts del volum de negoci de la companyia catalana. La companyia avui té dues fàbriques de producció als Estats Units (una a Clayton i una altra a Los Angeles) i una a Parets del Vallès (Vallès Oriental). La companyia està ultimant la decisió sobre la construcció d'una nova planta de fraccionament, la ubicació de la qual es comunicarà el 2016.

El vicepresident financer de Grifols, Alfredo Arroyo, ha explicat que la decisió d'obrir el centre irlandès s'ha de contemplar des d'una “visió global” de la companyia, la mida de la qual es va duplicar “des de tots els punts de vista” el 2011 amb la compra de la nord-americana Talecris. De fet, avui el mercat espanyol és “bastant marginal” per al grup en suposar només el 5% del negoci. “Grifols és una companyia global i situa les operacions on li és més convenient des del punt de vista de negoci”, ha afirmat.

Aquesta planta, segons ha informat la companyia, serà el magatzem central de tot el plasma procedent dels Estats Units, on actualment té 150 centres de donació d'on obté 7,5 milions de plasma anuals. A més, serà el principal magatzem de productes intermedis i producte acabat i farà “les tasques d'etiquetatge, empaquetat, condicionament final de producte i distribució de productes plasmàtics acabats cap a totes les filials comercials de Grifols i distribuïdors a escala mundial”, excepte a Espanya i els Estats Units.

Però a més, des d'Irlanda es controlarà la gestió mundial de la tresoreria del grup i des d'aquest país es duran a terme les operacions financeres com les emissions de deute. En aquesta decisió pesa, sens dubte, la fiscalitat atractiva irlandesa, l'impost de societats de la qual, del 12,5%, és el més competitiu de la Unió Europea. Les multinacionals busquem estabilitat legal, tributària, regulatòria. Aquí el sistema legal i tributari és transparent i consistent”, ha admès Arroyo.

No obstant això, el vicepresident financer ha rebutjat que aquest sigui l'únic motiu i ha recordat que l'impost de societats que abona la companyia finalment és del 22%. “El tipus efectiu és la mitjana ponderada de tots els països on s'obté benefici”, ha recordat Arroyo. “A [Cristóbal] Montoro no li canviarà res”, ha agregat Arroyo, en referència al fet que Espanya només suposa el 5% del negoci de la companyia.

El vicepresident financer, no obstant això, ha afirmat que la fiscalitat no és l'únic factor pel qual s'han decidit per Irlanda. “És un país que creix a un ritme del 6%, amb un 9% d'atur, amb un nivell de talent molt elevat, multicultural…”, ha destacat el vicepresident financer, que ha recordat que Irlanda és el país europeu de parla anglesa que té l'euro com a moneda i “la porta d'entrada dels Estats Units”.

El mateix president i conseller delegat de la companyia, Víctor Grífols, ha explicat en el seu discurs d'inauguració que els motius que l'han portat a obrir a Irlanda són la seva ubicació, la seva facilitat per connectar amb els Estats Units i el fet que l'anglès sigui l'idioma oficial. “Estic segur que no serà l'últim centre [a Irlanda]”, ha afegit.