Mas, tocat

Amb la detenció del tresorer de Convergència Democràtica, Andreu Viloca; del director general d'Infraestructures.cat, l'empresa pública que gestiona les obres de la Generalitat, i de set directius d'empreses concessionàries, la investigació pel suposat pagament de comissions il·legals a canvi de l'adjudicació d'obres i serveis públics fa un salt qualitatiu del qual difícilment Artur Mas podrà sortir indemne. Per més que insisteixi que no té coneixement de cap irregularitat i miri de desacreditar la investigació, les adjudicacions sospitoses que ara investiga el jutge el toquen de ple: es van produir quan ell era president de la Generalitat.

És inacceptable que el president de la Generalitat s'atreveixi a posar en dubte una actuació judicial irreprotxable afirmant que obeeix a motius polítics i recorri a insinuacions (“el meu partit i jo som peces de caça major”). La corrupció ha esquitxat en aquest país torres molt altes, i Catalunya no està lliure d'aquesta xacra, com ja se sap. Mas intenta esquivar l'escàndol parapetant-se en teories conspiratives contra ell i contra Catalunya que, a més d'infundades, resulten puerils. Cal recordar que aquesta investigació es va iniciar fa dos anys a Torredembarra per la denúncia d'una regidora d'Esquerra Republicana, i que està dirigida pel jutge i la fiscal predeterminats, és a dir, els titulars del jutjat al qual correspon el cas.

El problema de Mas és que en tirar del fil del pagament per part de l'empresa Teyco d'1,43 milions d'euros a l'alcalde convergent d'aquesta localitat, el jutge ha trobat indicis del cobrament de comissions per obres i serveis adjudicats en altres poblacions governades per CiU, i ara també per la mateixa Generalitat.

D'aquestes investigacions es desprèn l'existència d'una extensa trama de finançament il·legal del partit a través de les seves dues fundacions, CatDem i Barcelona Fòrum. Entre els detinguts aquest dimecres hi havia el director general d'Infraestructures.cat, que el 2013 acumulava una cartera d'obra pública per valor de 3.273 milions; el propietari del Grup Soler i el conseller delegat de Copisa, imputat per haver pagat 3,6 milions en comissions al fill gran de Jordi Pujol. Aquestes empreses figuren entre les constructores més importants de Catalunya i entre les principals donants de Convergència. El modus operandi no és diferent del cas Palau, pendent de judici oral, en el qual està imputat l'anterior tresorer del partit, Daniel Osàcar, pel cobrament de més de sis milions d'euros en comissions il·legals.

Visiblement incòmode, Mas es va mostrar disposat a anar al Parlament. No serà prou. Per moltíssim menys del que aquí s'investiga, dirigents polítics dels països amb els quals a Mas li agrada comparar Catalunya ja haurien dimitit. La qüestió és si pot ser investit president de la Generalitat un polític que porta aquesta motxilla a l'esquena. I la pregunta recau de ple sobre la CUP, que és la que té la clau de la investidura. El partit anticapitalista, que va presidir la comissió d'investigació del cas Pujol i va destapar el cas Innova de Reus, ha de decidir, tenint en compte aquestes noves dades, si és coherent amb la seva proclamada trajectòria.