L’onada de tancaments de l’automoció fa perillar mil llocs de treball

La indústria catalana va deixar enrere els números vermells el 2013 i va permetre que l'economia tornés a respirar. La millora, no obstant això, no va posar punt final a les crisis empresarials. D’aquesta manera, avui, quan els índexs de producció industrial segueixen pujant, se segueixen succeint anuncis de tancaments, reestructuracions i acomiadaments, especialment en el sector dels components d'automoció. La indústria afronta ara els casos de Valeo, Autoliv, Schlegel Taliana, CSA Automotive i Solvay. Més de mil llocs de treball estan en joc. CCOO reclama un pla de xoc urgent per salvar la deterioració del teixit productiu, mentre que els alcaldes del Baix Llobregat reclamen a les administracions que intervinguin en la crisi de Seat.

L'escàndol de Volkswagen ha fet créixer la inquietud entre patronals, sindicats i ajuntaments, que temen que posi en perill les inversions previstes a la planta de Martorell de Seat, de més de 3.300 milions d'euros. Ahir, els alcaldes del Baix Llobregat van presentar un manifest amb les patronals i els sindicats CCOO i UGT en defensa de les inversions en el sector de l'automòbil a la comarca i van instar les administracions a tenir “una actitud activa” amb la crisi de Seat.

Només amb les crisis que hi ha damunt de la taula hi ha més de mil llocs de treball en suspens. Una de les crisis més importants ha estat la de Valeo, que pretén traslladar la seva producció de la planta de Martorelles (Vallès Oriental) a Saragossa. Ahir la direcció de la factoria va acceptar davant els sindicats que buscaria alternatives industrials per a la planta. No obstant això, els problemes no es queden aquí.

Riscos a Solvay

El centre d’Inovyn-Solvay de Martorell també està esperant que la direcció mundial del grup decideixi si invertirà en aquesta unitat. Malgrat que TV3 va donar ahir per fet el tancament de la fàbrica, tant la direcció com els sindicats van afirmar que no hi ha una decisió presa sobre l'arribada de noves inversions.

Antoni Garrell, vicepresident de la Fundació per la Indústria, assegura que aquesta crisi s'explica per tres circumstàncies: el feble creixement de la zona euro malgrat la caiguda del preu de les matèries primeres i del petroli; l'empitjorament de les economies emergents, i, sobretot, la situació a la Xina. “La incertesa global, la petjada ecològica i la disponibilitat financera estan suposant un replantejament dels models de producció, que pot passar per no fer tiratges tan llargs o bé no tenir fàbriques tan lluny”, explica Garrell.

El fet que les decisions de producció es prenguin a Londres, Tòquio o Brussel·les no ajuda les fàbriques catalanes. A les matrius els costa menys tancar una empresa d'un altre país que en el propi. “La forma de combatre-ho és propiciant que les nostres companyies creixin, ja sigui de forma individual o mitjançant unions, per afrontar els mercats internacionals”, afegeix Garrell.

El secretari general de la Federació d’Indústria de CCOO, Javier Pacheco, argumenta que els tancaments i acomiadaments plantejats en els últims mesos es deuen a “la reestructuració” que s'ha produït en el “mapa del parc de proveïdors” de l'automoció, cosa que els ha fet “prendre decisions per ressituar l’estratègia productiva”. “Aquestes empreses, que podem considerar mitjanes, es concentren al mateix territori, amb l'impacte laboral que suposen les seves decisions”, afirma Pacheco.

El líder de la Federació d’Indústria de CCOO recorda que el sindicat ja ha demanat al Govern que intervingui en aquesta crisi industrial amb un pla de xoc que ha de ser aplicat de forma urgent. Pacheco critica, a més, la falta de política industrial de l'Executiu espanyol. “Anuncien vuit eixos sobre els quals actuar però redueixen la inversió un 20%”, lamenta.