Benvingut al 2015, McFly

21 d'octubre del 2015. Marty McFly ha arribat. L’estem esperant des del 1989, i en temps cinematogràfic des del 1985 –moment en què transcorre l'acció de la pel·lícula–. Marty, t'avisem: les sabatilles Nike no es corden soles amb robocordons (tot i que l'empresa assegura que les posarà a la venda abans que s’acabi l'any), encara obrim gairebé totes les portes amb poms i manetes i ningú té a casa –almenys comprat comercialment– un monopatí aeri. Per cert, tampoc s'ha rodat Tiburón 19, però Sharknado ha agafat empenta i vés a saber si d'aquí que tornis ja se n'han rodat una vintena de parts més (Universal ha llançat un fals tràiler de Tiburón 19 per a l'ocasió). Ni els cotxes volen ni queden gaires faxos a les empreses (així acomiaden el protagonista de la feina).

Però Retorn al futur II també va encertar unes quantes coses. Les videoconferències són bastant habituals a les oficines. Hi ha peces de roba intel·ligents –tot i que la jaqueta d’en Marty s'assecava sola i això ara com ara és impossible–. Les Google Glass han fet realitat la seqüència en què unes ulleres permeten respondre al telèfon. A les cases hi ha forns microones i podríem –si se'ns permet una mica de llicència poètica– fer créixer una pizza dessecada. I per descomptat, ha triomfat el cinema en 3D (per al director, Robert Zemeckis, avui dia “el 3D és una eina del cineasta per realçar la història que vols explicar i no hauria de ser tractada com un truc o una cosa que afegeixes”). Pepsi Perfect, el refresc que apareix a la pantalla, també serà realitat quan la companyia de refrescos llanci als Estats Units una edició limitada de 6.500 ampolles, a 20 dòlars cadascuna. Hi ha drons pels carrers, pots pagar ràpidament gràcies a xips (al film es fa amb l’empremta del polze)... Finalment, una cafeteria que homenatja els anys vuitanta l’encerta, per descomptat, de ple: el triomf de la nostàlgia és una peça clau de la cultura actual.

En realitat Zemeckis va demanar un futur lluminós a Bob Gale –el seu coguionista– i al departament d'art d’Universal, en contraposició al que imperava en el cinema de la dècada dels vuitanta. Aquest va ser un dels seus encerts: propulsar l'optimisme que havia desaparegut de la ciència-ficció... un tret que avui tampoc no té gaires defensors. D'aquí provenen aquells invents divertits, aquell món certament feliç. Zemeckis tampoc no estava gaire convençut de desenvolupar part de l'acció en el futur, perquè qualsevol pel·lícula futurista té àmplies possibilitats de fallar en les prediccions. “M'agrada mirar enrere en la història. És una de les coses que les pel·lícules fan bé”, explicava fa uns dies a Nova York. Per no ficar la pota en les múltiples variacions de la línia temporal amb tant salt endavant i endarrere, Zemeckis va recórrer al científic Carl Sagan, que a més es va convertir en un dels millors pregoners de la seva qualitat cinematogràfica (no oblidem que la segona part i la tercera es van rodar alhora, per a més complexitat narrativa).

Homenatges i projeccions

La cultura popular deu moltes coses a Robert Zemeckis. El MoMA acaba de finalitzar les projeccions de la primera gran retrospectiva “a un dels últims autors clàssics”, segons el comissari del cicle, Dave Kehr, ja que és dels pocs “directors d'estudi” que encara conserva un estil personal en un cinema d'evasió i entreteniment popular. I d'aquí el valor actual de la trilogia Retorn al futur i dels múltiples homenatges programats per a avui.

A Catalunya la cadena Cinesa (aquí hi ha les sales on pot veure's) projecta la trilogia sencera (342 minuts) avui, dimecres, a la tarda. A Barcelona s'ha preparat una projecció especial solidària en benefici de l’ONG Make a Wish. A Palma el Cine Ciutat tindrà el 24 d'octubre (dissabte) projeccions, xerrades, un concurs de cosplays, mercat i fins i tot ball. A València es projectarà a l'autocine Star avui una sessió especial de Retorn al futur.

Als Estats Units, els tributs són nombrosos i molt apetibles. A Los Angeles, des d'avui i al llarg de quatre dies, es podran visitar les localitzacions de la sèrie als Estudis Universal i tota mena d'actes: es podran provar els monopatins aeris, hi haurà trobades amb els actors, projeccions de la trilogia, una subhasta amb objectes dels films. A més, en el programa d'activitats s'ha inclòs l'estrena del documental Back in Time, sobre els secrets de la producció. El Washington West Film Fest, que se celebra a Reston (Virgínia), ha aconseguit que des d'avui i fins al 25 el comtat de Fairfax doni permís perquè Reston s’anomeni Hill Valley aquests dies. Com a fi de festa hi aniran Christopher Lloyd (Doc Brown) i Bob Gale. El que es recapti allà diumenge, igual que el que s’ingressi avui en les projeccions a la sala Michael J. Fox de Vancouver serà per la Fundació Michael J. Fox, que investiga el parkinson.

De l’esbombat musical sobre la pel·lícula, fa dos mesos Alan Silvestri, compositor de la banda sonora, va explicar a aquest diari que, com a guardià d'un mite imperible, no pot fer passos en fals. Per aquest motiu fai anys que treballa en aquesta adaptació per a Broadway amb Zemeckis i Gale, i el músic Glen Ballard. “Hi estem ficats des de fa una dècada. Però és que sabem que manegem un material molt delicat i que hem d'estar a l'altura d'una icona del cinema. Fins que no estiguem orgullosos de l'obra no mostrarem res”.

En fi, Marty, benvingut. Que el nen aquell que apareix uns segons en el teu futur paral·lel es diu Elijah Wood i ara és una estrella. I que, com apunta el teu creador, Zemeckis, la teva biografia és més gran que la vida: "Una de les coses úniques sobre Retorn al futur és que mai van saber on col·locar-la a les prestatgeries dels videoclubs. No sabien si era comèdia, ciència-ficció o històrica”. Potser perquè ho és tot.