_
_
_
_
_

Giménez Bartlett guanya el Planeta amb una obra sobre prostitució masculina

El cineasta Daniel Sánchez Arévalo queda finalista amb la seva primera novel·la per a adults

Carles Geli
Giménez Bartlett i Sánchez Arévalo recullen els premis.
Giménez Bartlett i Sánchez Arévalo recullen els premis.VICENS GIMÉNEZ

Fa temps que els estrategues del Premi Planeta tenen el perfil del tiquet guanyador susceptible d'atreure més lectors: un escriptor més o menys reconegut en el terreny literari i un finalista vinculat al món audiovisual o de reconeixement més mediàtic; que la temàtica d'alguna de les obres sigui susceptible de generar certa controvèrsia social i, les sinergies manen, que ja estiguin, si pot ser, a la casa. Gairebé tots aquests requisits s'han complert aquest dijous a la nit en el palmarès de la 64a edició del premi de novel·la. Alicia Giménez Bartlett, reconeguda per la seva sèrie de la inspectora Petra Delicado, però amb notable vida literària fora del gènere negre, ha obtingut els 601.000 euros del guardó per Hombres desnudos, història de la relació fatal entre una parella sorgida a l'entorn de la prostitució masculina. El finalista ha estat l'emergent cineasta Daniel Sánchez Arévalo (Azuloscurocasinegro, Primos, La gran família española) amb La isla de Alice, on una dona intenta reconstruir la misteriosa mort del seu marit, història que li ha reportat 150.250 euros.

L'èxit de la seva inspectora Delicado (10 títols al Grup Planeta, sèrie de televisió el 1999, cinc de la desena de premis que fins avui tenia l'autora…) fa oblidar sovint que Giménez Bartlett (Almansa, 1951) va entrar en el gènere després de llegir Patricia Cornwell però també per desconnectar de la tensió que li va produir escriure Una habitación ajena (1997), segona novel·la després d'Exit, que va publicar el 1984 en un segell avui de Planeta, Seix Barral. Aquella obra va ser premi Femenino de Lumen i reflectia les tensions entre Virginia Woolf i la seva serventa Nelly. “M'agrada que els meus lectors tinguin la sensació que els meus personatges són gent que han conegut i que els seus problemes són susceptibles que a ells també se'ls plantegin; en el fons, busco passió”, ha assegurat l'escriptora. I això, unit a una temàtica valenta a partir de la prostitució masculina, ho torna a intentar amb Hombres desnudos, on el Javier, un professor de literatura a l'atur, i la Irene, empresària a la qual acaba d'abandonar el seu marit, es veuen obligats a canviar dràsticament de vida. Es creuaran a l'entorn d'aquella prostitució masculina, intersecció que serà un calvari.

La destresa en els diàlegs i en el monòleg interior per reflectir el tortuós món d'aquests personatges han estat alguns elogis que s'ha endut l'obra per part del jurat, gens sorprenent en qui va fer la seva tesi doctoral sobre les tècniques narratives de Gonzalo Torrente Ballester, que té en la seva bibliografia nou novel·les fora del gènere negre i dos assajos sobre la dona i la seva relació amb els homes i que el 2011 va obtenir l'altre gran premi del Grup Planeta, el Nadal, per Donde nadie te encuentre. Només aquest últim any ja ha collit també el Pepe Carvalho que atorga BCNegra i, fa una setmana, el José Luis Sampedro a la seva trajectòria de Getafe Negro.

Un currículum literari diferent presenta Sánchez Arévalo (Madrid, 1970), que malgrat que en pocs anys ha desenvolupat una espectacular carrera com a director de curtmetratges i pel·lícules des dels seus inicis el 2002 (i que va culminar amb el Goya al millor director novell el 2007 per Azuloscurocasinegro), en format lliure només havia publicat fins avui dos llibres juvenils: La maleta de Ignacio Karaoke (SM) i 31 de junio de 1993 (Alfaguara), en la qual es va basar per dirigir el seu film més conegut. Però en canvi té experiència en l'art de narrar històries ja que des del 1995 ha treballat com a guionista, tasca que va començar en sèries com Farmacia de guardia o Hospital Central i que a la gran pantalla en els casos de Gordos o La gran família española es van traduir en candidatures al Goya com a millor text.

Aquella experiència és la que ha posat ara al servei de La isla de Alice, on res sembla el que és: una jove esposa embarassada s'obsessiona a descobrir què hi ha darrere de la mort del seu marit, constructor de pistes de tennis que va morir en un accident de carretera molt lluny d'on se suposava que havia de ser. Les perquisicions la porten a una illa amb una comunitat estranya on la protagonista intenta infiltrar-se.

La gala literària ha tingut un al·licient sociopolític notable després que aquest dimecres, en la presentació del guardó, el primer després de la mort de José Manuel Lara Bosch, el seu fill i actual conseller delegat del Grup, José Manuel Lara García, va ratificar les paraules del seu pare del 2012, quan va afirmar que “si Catalunya fos independent el Grup Planeta se n'hauria d'anar a Madrid, Saragossa o Conca”. El president de la Generalitat, Artur Mas, que al matí ha anat a declarar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat per la consulta sobiranista del 9-N, ha anat al sopar com els últims anys. Ha compartit taula amb la ministra de Foment, Ana Pastor. La sorpresa ha saltat amb la representació de l'Ajuntament de Barcelona, que ha recaigut en el número dos del Consistori, Gerardo Pisarello, així que es trencava una tradició ininterrompuda de més de 20 anys d'assistència de l'alcalde.

Dos creadors reconeguts

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, Albacete, 1951) és una reconeguda autora del gènere negre des d'abans que es posés de moda. Les 10 novel·les de la inspectora Petra Delicado han tingut un gran èxit internacional (s'han traduït a 15 llengües i ha rebut premis com el Raymond Chandler). A Espanya es va popularitzar arran de la sèrie de televisió, protagonitzada per Ana Belén. El 2010, va guanyar el Nadal amb Donde nadie te encuentre.

Daniel Sánchez Arévalo (Madrid, 1970) és guionista, productor i director de cinema. Ha dirigit diversos curts i quatre llargmetratges: Azuloscurocasinegro (2006), Gordos (2009), Primos (2011) i La gran família española (2013).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_