Jordi Miralles, un forjador d’unitat, un constructor d’alternatives

Ens deixa un comunista, un home d'esquerres i catalanista. Carter per pagar-se la carrera, dirigent juvenil, secretari general dels Col·lectius de Joves Comunistes, coordinador general d'EUiA, diputat per ICV-EUiA, portaveu del grup parlamentari, per després tornar a la seva condició de carter, i finalment ser regidor a la seva ciutat d'adopció.

El Jordi. Un home discret, lleial, un home estimat i apreciat i divertit. Però si alguna cosa cal destacar d'ell és que va ser sobretot un forjador de la unitat. Amb ell es va construir la unitat de l'esquerra transformadora, en moments en què l'esquerra era de tot menys unitària. Ell, que venia d'una de les famílies que van sortir del PSUC, sempre va tenir un objectiu: la relació fraternal de les esquerres buscant sempre objectius comuns per ser útils en la ciutadania, sense aturar-nos en el detall ideològic que ens separa i el reconeixement de les esquerres com un àmbit que no és propietat de ningú i que amb la feina diària ha de fer possible la transformació de la societat, en una relació dialèctica de fer i pensar. Sense ell no hauria estat possible aquella EUiA i aquella Iniciativa que es tornaven a ajuntar després de la trencadissa de finals del noranta. Sense aquesta coalició, que sumava per ser més útils a la societat, no hauria estat possible un escenari de canvi d'esquerres el 2003, després de més de 20 anys de pujolisme. Un caràcter unitari que el portava, des de la seva identitat, a dialogar amb la resta d'esquerres, sense apriorismes, sense condicions, i des dels principis. Un altre dels elements que el caracteritzava era el seu catalanisme, en el qual el conflicte social i el nacional anaven junts, sense poder deslligar l'un de l'altre.

Va ser també un exemple personal. Ell ho resumia amb la màxima del "viu com penses, perquè, si no, acabaràs pensant com vius". Així, després de 12 anys al capdavant d'EUiA, després del seu pas pel Parlament, on vam compartir la direcció del grup parlamentari d'ICV-EUiA, va tornar a la seva plaça de carter, a Viladecans, des d'on va continuar pensant i actuant com l'home polític que era. Podria haver-se desvinculat de la política, o aproximar-s'hi mantenint un lloc. Però ho va fer com sabia, al Baix Llobregat sud, en les seves estones lliures, quan deixava de repartir cartes, va començar a forjar una candidatura unitària, Movem Castelldefels. Amb Candela López van formar un equip que va permetre capgirar la seva ciutat, i no només arrabassar l'alcaldia al PP, sinó conformar un equip al servei de la gent de la seva ciutat. Encara recordo el ple de constitució, el Jordi, des de la seva nova cadira de regidor, amb una brillant intervenció, ordenada, amb contingut, proposta i ideologia.

Avui ja no és amb nosaltres el que es reivindicava com un xaval d'Hostafrancs i amic dels Manolos. Ens deixa un company, un amic, algú que sabia escoltar i aconsellar. Però sobretot, ens ha deixat un home bo. Avui, homes i dones com el Jordi són més necessaris que mai. Homes carregats d'experiència, d'intel·ligència i de molta fraternitat. Ja fa tres mesos que et trobem a faltar. Moltes gràcies per haver compartit i haver crescut amb tu. Que la terra et sigui lleu, amic.