Immigrants i refugiats
Les persones que arriben buscant asil se sumen als immigrants per raons econòmiques. Per això, l'arribada d'estrangers serà un fenomen constant i creixent a la UE
Las diferències de nivell de vida entre els països de la UE i una gran part dels països del nostre entorn sud i est són molt importants. En alguns casos, abismals. La gran diferència d'expectatives en un costat i a l'altre de les fronteres provoca un corrent important i creixent d'immigració. D'altra banda, mentre a Europa la taxa de fertilitat segueixi per sota de 2, amb perspectives de decreixement de la població, i mentre que en alguns països del Magrib o del Sahel segueixi sent de 4 o de 6, seguirà l'explosió demogràfica, i el fenomen es convertirà en permanent. En bona part com a conseqüència de l'anterior, els conflictes armats al nord d'Àfrica i a l'Orient Mitjà es multiplicaran i tindran un gran efecte d'expulsió de les poblacions. Les persones que busquen asil se sumen als immigrants (sovint, dues coses difícils de distingir) i per això crec que l'arribada de persones d'altres països serà un dels fenòmens que es convertirà en constant i creixent a la UE. No és estrany que hi hagi interès i preocupació per aquest tema. En paral·lel amb moltes altres convocatòries, amb l'ajuda de CaixaForum, la Fundació Ernest Lluch va organitzar la setmana passada un diàleg entre Anna Terrón, exsecretària d'Estat d'Immigració, i l'ambaixador Ángel Losada, enviat especial al Sahel i a Líbia, dos bons coneixedors del problema. Vull deixar constància d'algunes de les meves conclusions, evidentment, personals.
1. Bombes de rellotgeria. A la UE vivim ara un moment de crisi a causa de les conseqüències de la guerra a Síria, un conflicte que serà llarg i difícil de solucionar. Però, al marge de Síria, hi ha altres bombes amagades que poden explotar en els pròxims temps a l'Orient Mitjà, i els països de la zona no estan en condicions d'absorbir els probables fluxos de població que això ocasionarà. A més, els nivells de pobresa i d'injustícia existent a diversos països del nord d'Àfrica provocaran probablement nous conflictes. La UE no pot seguir confiant que siguin els EUA els que intervinguin per evitar-los o per ajudar a solucionar-los. Sense una gran cohesió en les actuacions polítiques de la UE davant l'exterior, i sense una gran capacitat de cooperació financera amb els països del nostre entorn, seguirem sent un actor residual que defraudarà les expectatives existents, tant a dins com a fora. Necessitem més unió política i un pressupost comunitari més potent per a aquesta i per a altres finalitats.
2. La Primavera Àrab. Hem de fer una reflexió crítica sobre el que ha significat, i acceptar que, malgrat els entusiasmes i esperances que va suscitar a Europa, els avanços democràtics han estat molt pocs (només a Tunísia), i algunes de les seves conseqüències estan molt lluny del que s'esperava. És més, s'han creat noves dificultats per a la cooperació amb alguns dels països de la zona. El cas més clar és la gestió europea de la revolució a Líbia, que segurament ha contribuït a convertir aquest territori en un “Estat fallit”, amb dos governs i dos parlaments, i que ha deixat un buit polític que ha facilitat l'actuació de xarxes mafioses per al tràfic encreuat d'armes i de persones. Sembla que ara pot arribar-se a una solució, encara que inestable…
3. El dret d'asil. La UE hauria de revisar el principi que un refugiat ha de sol·licitar l'asil, i romandre al país de la Unió per on hi entra. Els "països d'entrada", sigui per terra o per mar, no són precisament els que estan en millors condicions per acollir-los, ni són els que els refugiats busquen com a destinació. Aquest principi crea problemes per a l'espai Schengen, contribueix a crear tràfics interiors de refugiats organitzats per màfies europees i a construir murs en algunes fronteres.
4. Immigrants i refugiats. No hi ha dubte que, d'acord amb les convencions internacionals, els “refugiats” (els que fugen d'una guerra) tenen una prioritat total respecte dels “immigrants” (els que busquen un futur millor), ja que els països tenen l'obligació de concedir-los l'asil. No sé fins a quin punt aquesta distinció no hauria de desenvolupar-se i matisar-se més, ja que les guerres maten, però la misèria i la gana també, encara que sense fer soroll…
Joan Majó és enginyer i exministre.
