Lukaixenko, l’últim dictador d’Europa busca la seva cinquena reelecció

El conflicte entre Ucraïna i Rússia ha afavorit el president de Bielorússia, Alexandr Lukaixenko, i li està permetent transformar la seva imatge d'"últim dictador d'Europa" en l'estadista responsable i protector del seu país davant de les turbulències que sacsegen els veïns. Aquest diumenge, Lukaixenko es proposa revalidar a les urnes (per cinquena vegada) el càrrec de president que exerceix des del 1994.

Tres pretendents desafien el líder des de posicions considerades marginals, entre ells per primera vegada una dona, la psicòloga Tatiana Korotkevich. El percentatge oficial que atribuiran a Lukaixenko i el grau de conflictivitat del resultat electoral són les incògnites més rellevants. Korotkevich, la més popular dels tres aspirants, ha dit que no pensa convocar protestes de carrer i assegura que n'ha après de les eleccions anteriors i del Maidan a Ucraïna.

Lukaixenko ha zigzaguejat entre la Unió Europea i Rússia i aprofita la ubicació fronterera del seu país per obtenir avantatges a tots dos costats, sense deixar de ser l'aliat més proper de Moscou, per ser membre de l'Acord del Tractat de Seguretat Col·lectiva i de la Unió Euroasiàtica, a més de signant d'un acord destinat a fondre Rússia i Bielorússia en un sol Estat.

En el panorama geopolític actual, a Brussel·les es veuria com un èxit que aquests comicis no derivin en les càrregues policials i els empresonaments que van marcar eleccions anteriors, l'última vegada al desembre del 2010, quan van ser arrestades 700 persones i 7 dels 10 candidats enfrontats a Lukaixenko. La millora del clima electoral podria permetre a la UE aixecar les sancions vigents contra 140 funcionaris bielorussos.

La campanya electoral ha estat tranquil·la i poc visible. Els candidats empresonats al desembre del 2010 van ser alliberats, tal com exigia Brussel·les, i avui exhorten al boicot a les urnes.

Rússia és el principal mercat de Bielorússia, l'economia de la qual ha sofert per la devaluació del ruble rus i la caiguda dels preus del cru, que ha afectat també l'important negoci de les dues refineries bielorusses alimentades amb petroli a preu de mercat intern rus.

L'any 2013 va marcar l'apogeu de la classe mitjana a Bielorússia, assenyala l'economista Alexandr Chubrik. Després, la capacitat adquisitiva va disminuir i els ingressos mitjans, que van superar els 600 dòlars, estan avui per sota dels 400, calcula Chubrik. Tot i la conjuntura desfavorable, Lukaixenko ha esmorteït la pujada de preus amb el foment de la competència interna en el sector agrícola, segons l'economista Alexandr Alesin.

Bielorússia no es va sumar al veto de Rússia a les mercaderies occidentals. Per això, els grans centres comercials de Minsk, que van proliferar durant el boom de la classe mitjana, ofereixen un ampli assortiment de fruites, verdures, peixos, formatges i altres productes de la Unió Europea prohibits a Rússia.

Un dels negocis generats per les contrasancions russes ha estat el contraban a Rússia de mercaderies vetades, que s'etiqueten com a “fet a Bielorússia” després d'una manipulació més o menys profunda. Però el contraban d'ostres o papaia de Bielorússia té límits i depèn de la disposició de Moscou (ara escassa) a fer els ulls grossos, assenyala Chubrik.

Bielorússia és un dels grans productors làctics d'Europa, però les seves exportacions a Rússia s'enfronten a la competència de les empreses russes desitjoses de cobrir elles mateixes el buit abandonat per les mercaderies occidentals.

En públic, les autoritats negaran que la crisi d'Ucraïna hagi beneficiat Bielorússia, però en realitat és així, comenta Alexandr Alesin, expert en temes industrials. Especialistes ucraïnesos molt qualificats vénen a treballar a Bielorússia, que a més facilita habitatges als immigrants disposats a inserir-se als programes de desenvolupament agrari.

La indústria bèl·lica de Rússia ha transferit a Bielorússia comandes que abans executava Ucraïna. “Rússia gasta molts diners en el seu rearmament i Bielorússia actua com a contractista i subcontractista. No podem substituir del tot Ucraïna, però les nostres empreses venen la seva producció d'alta tecnologia, òptica, ràdio, càlcul i làser”, afirma Alesin. El volum de vendes de tecnologia i producció militar de Bielorússia va arribar als 1.000 milions de dòlars el 2014 i està en alça, assenyala l'expert. El potencial d'alta tecnologia que Bielorússia va tenir en època soviètica ha ressorgit. Alguns jocs d'ordinador populars i aplicacions de mòbil són d'origen bielorús.

D'altra banda, la intenció de Rússia d'esquivar Ucraïna com a país de trànsit incrementa la importància de Bielorússia que ja s'havia situat abans pel seu compte en les rutes xineses cap a Europa, explica Alesin. Amb el gir cap a l'est, Rússia, abans recelosa, s'ha unit a Lukaixenko. Segons Alesin, això pot potenciar un nou model econòmic amb gran pes de la logística i el transport i capaç d'absorbir els aturats que produirà la reestructuració de la indústria estatal en declivi. Aquesta reestructuració s'imposa perquè a Rússia les empreses bielorusses han deixat de ser competitives enfront dels xinesos, que avantatgen pels seus preus els bielorussos, fins i tot després de pagar els aranzels dels quals estan exempts els bielorussos, afirma Chubrik.

La neutralitat i la desnuclearització són finalitats de la política de l'Estat, segons la constitució bielorussa. L'objectiu entraria en conflicte amb la base aèria militar que Rússia vol establir a la regió de Magiliov, al sud-est del país. Al setembre, el Kremlin va publicar un projecte d'acord que permetria a Moscou emplaçar avions de combat al sòl bielorús. Putin va ordenar als ministres d'Exteriors i Defensa que acabessin de negociar i signessin l'acord. Col·locat en una delicada posició, Lukaixenko va haver de desmentir públicament el tracte que s'està gestant des d'abril del 2013 almenys, quan el ministre de defensa de Rússia Serguéi Shoigú, va plantejar a Minsk el pla per crear una base d'aviació russa amb avions caces i un regiment aeri.

“Lukaixenko demorava al màxim possible la signatura d'un acord formal amb Rússia sobre la base, perquè, d'una banda, volia rebre alguna compensació econòmica, i per l'altra, volia que això perjudiqués al mínim a les seves relacions amb occident”, diu Alesin. “Rússia va insistir perquè no vol que Lukaixenko millori les seves relacions amb occident i perquè comprenen que la base vincula encara més estretament Bielorússia amb Rússia”. A la base s'instal·larien 24 avions de combat que en teoria poden portar armes nuclears. La fórmula jurídica proposada per Moscou exclouria el control bielorús.

Alesin afirma que la idea de la base no agrada als bielorussos i opina que l'oposició ha captat bé aquest ànim en convocar aquesta setmana una concentració en contra del projecte, que va reunir 400 persones a Minsk.

“Lukaixenko va sentir el perill i va fer un pas enrere en públic perquè els electors valoressin el seu paper de garant de la sobirania de l'Estat”, diu Alesin.

Al carrer, al centre de Minsk, Korotkevich es pronunciava divendres contra la base que “convertiria el nostre país en un blanc” i també contra les dues instal·lacions militars russes (un centre de radar i un altre de seguiment i comunicacions de la flota del Nord) ja existents a Bielorússia. “Quan acabi el seu termini el 2020, no els renovarem el contracte”, afirma.

Les intencions de la candidata recordaven les d'aquells activistes proeuropeus del Maidan de Kíev que planejaven revisar l'acord de la instal·lació de les bases russes a Sebastopol, a Crimea.

“Bielorússia actua com un escut de defensa per a Rússia i al nostre territori tenim el sistema de defensa antiaeri més dens del món en interès de Rússia, que quedaria nua si perd aquest escut”, afirmava l'expert.