Un català, i assassí, molt universal

Ramon Mercader, l’home del piolet són 600 pàgines d’un bon llibre d’història que sembla una pel·lícula. No és només un treball rigorós, sinó que és el producte d’una tesi doctoral, i en canvi té tots els ingredients d’un film entre l’espionatge i el drama psicològic. El protagonista va canviant d’identitat, enganya la seva nòvia, està totalment influït per la seva mare, comet l’assassinat d’un líder polític mundial, passa molts anys a la presó, els psicòlegs diuen que pateix el complex d’Èdip, es casa amb la dona que li portava menjar a la presó, potser fins i tot va morir enverinat, i encara més coses que potser superarien un guionista inspirat.

I tot això és molt seriós, perquè és la vida real del barceloní Mercader, jove militant comunista nascut el 1913 que es va anar endinsant en la vida política en els anys trenta i va actuar com tants altres en diferents operacions militars a partir de 1936.

La particularitat del personatge comença a finals de 1937, quan és reclutat pels serveis secrets soviètics a instàncies de la seva pròpia mare, que estava en íntima relació amb Leònid Eitingon, el cap de l’NKVD —un precedent del KGB— a l’Espanya republicana. Desaparegut misteriosament, Mercader es transmuta en un Jacques Mornard d’origen belga que aparenta estar desinteressat de la política i que és enviat pels serveis secrets soviètics per entrar en contacte amb nuclis trotskistes que el poguessin apropar a Trotski, la bèstia negra de Stalin. Així, esdevé company sentimental de Sylvia Ageloff, a qui enganya durant dos anys i a qui utilitza per familiaritzar-se amb l’entorn personal de Trotski a Mèxic.

Com explica detalladament Puigventós, Mercader va ser elegit per assassinar Trotski després que fallés l’atemptat del pintor mexicà Siqueiros, el 24 de maig de 1940. Va ser aleshores quan el seu cap Eitingon i la seva mare el van abocar a prendre aquella responsabilitat. Els dos mesos que van passar fins al dia de l’atac mortal —el 20 d’agost— van ser duríssims: tenia tremolors, caminava amb lentitud i tenia la mirada perduda. Ho passava malament, però estava convençut que ho havia de fer. Quan finalment va clavar el cop de piolet a Trotski, els crits del moribund el van deixar petrificat i per això el van detenir.

Van començar aleshores 20 anys de reclusió a la presó. És en aquesta etapa de la presó mexicana que el llibre aporta més documentació inèdita o poc coneguda, sobretot la del judici, els exàmens mèdics mentals que van determinar un complex d’Èdip i fotografies impactants, com la de l’acarament amb la seva amant o les de l’hospital on va estar ingressat els primers dies. Curiós també l’estatus de Mercader a la presó, protegit perquè no l’assassinessin i també perquè no l’alliberessin. De fet, els soviètics li pagaven tot el que pogués necessitar a través de Roquelia Mendoza, una noia mexicana desvinculada de la política que li portava menjar cada dia i amb qui es va acabar casant.

Per evitar l'enrenou que podia suposar la fi de la condemna, les autoritats mexicanes el van alliberar uns mesos abans, convertit en ciutadà txecoslovac. Arribava així a Moscou i passava a ser per primer cop oficialment membre del servei d’intel·ligència soviètic, amb un nou nom, Ramon Ivànovitx López, i va ser finalment condecorat amb la medalla d’Heroi de la Unió Soviètica.

Tots i els honors, la mort de Stalin el 1953 havia canviat força les coses, i no deixava de ser una persona incòmoda. Era distant amb els comunistes espanyols que vivien a Moscou, i no acabava de trobar sentit a la seva vida. Per això, i perquè a la seva dona Roquelia no li agradava el fred rus, va marxar —prèvia autorització del partit— cap a Cuba el 1974, on es faria dir Ramón López i va morir quatre anys després, sense fer realitat el seu desig de tornar a Catalunya.

En definitiva, una biografia apassionant, ben construïda i molt documentada, que explica una manera d’entendre la militància política i la subordinació absoluta a ordres i consignes que comportava fortíssims costos personals, i que forma part de la història del segle XX. Tot en una obra ben escrita que resol moltes contradiccions entre diferents versions publicades fins ara i que recull tots els testimonis possibles per entendre la lògica humana i política de qui, tristament, va ser un dels catalans més universals per haver mort Trotski.