Un ou frit (el català sense papers)

Un ou frit/estrellat/aferrat o de dos vermells? Amb randeta o sense? Potser t'estimes més, també, una tallada de sobrassada i suquet de mel? O millor amb formatge tendre frit? Com que ets de barra prima, qui sap si et convé just un ou passat per aigo el temps de la Salve o unes galletes trempades...?

Una llengua –i una cuina– sense papers, d'expressió minoritària, perifèrica, aïllada, amb els costums fermats també hi cap i connecta a la xarxa –sense papers, igualment– com els fets han demostrat aquest any a elpais.cat.

L'expressió de la llengua catalana a les Illes Balears –que és l'eina per fer històries, no l'argument ni el motiu central– es veu que pot fluir, gens dissident ni estantissa, al mapa del periodisme modern, digital. En temps i casos noticiables, allò que s'esdevé i és evident, pot ésser vestit/decorat de manera singular, sense fer recerca de dites arqueològiques i de mots florits a l'antigor, de filigranes com a mots encreuats. Tot és qüestió de to.

Això ha estat el cas des de Mallorca estant, amb pretensions d'informar i copsar el lector amb fets i històries no comunes, immediates i d'interès general, sense ànsia de dictar doctrina o dur les banderes del combat habitual.

La llengua diversa dels illencs, amb tanta riquesa i varietat al tronc comú del català, té els seus mots i expressions populars (veritables, originals), no sempre acceptats a les bíblies i als altars normatius i de correcció als canals massius del règim del català ortodox.

L'idioma comú que usa la gent illenca, sense mots d'argot clànic, secrets equívocs (bé, algun), tragina els arguments de les cròniques i notícies illenques a elpais.cat. És un magatzem d'ecos i sons.

Aquí, per ventura, s'ha fet el periodisme de sempre a la casa, emperò des de l'ús habitual i modern d'una vella llengua antiga amb pipella nova, també amb els enllaços, les imatges i els suports que nodreix l'univers digital. Per molts d'anys.