Turquia desplega la seva força aèria per interceptar un MiG-29 rus

El Ministeri d'Exteriors de Turquia va denunciar dilluns la “violació” del seu espai aeri per part d'un dels caces russos que participen en la campanya de bombardejos que acaben d'engegar sobre Síria. L'incident es va produir dissabte, a les 12.08 hora local, quan un aparell MiG-29 de les Forces Aèries de la Federació Russa va volar sobre territori turc a Yayladagi, localitat al sud de Turquia fronterera amb les províncies sirianes d'Idlib i Latakia, una zona on s'han produït bombardejos a les forces rebels en els últims dies. “L'aeronau russa va sortir de l'espai aeri turc amb direcció a Síria quan va ser interceptada per dos F-16 de les Forces Aèries turques que patrullaven la regió”, explica un comunicat governamental.

El Ministeri d'Exteriors turc va convocar l'ambaixador de Rússia a Ankara, Karlov Andrei Guennadiévitx, per demanar-li explicacions i “protestar enèrgicament” per aquest incident, mentre el cap de la diplomàcia de Turquia, Feridun Sinirlioglu, va telefonar al seu homòleg a Moscou, Serguei Lavrov. “Es va demanar que no es repeteixin aquestes violacions, si no responsabilitzarem la Federació Russa de qualsevol incident indesitjat que es pugui produir”, afirma el comunicat del ministeri. Al mateix temps, Turquia ha iniciat consultes amb els seus socis europeus, amb els EUA i amb la secretaria general de l'OTAN per “avaluar la situació”.

Ankara ha estat una de les capitals més crítiques amb la intervenció de Moscou a Síria, ja que el poder aeri rus impossibilita la creació d'una “zona coixí” o una àrea d'exclusió aèria al nord de Síria, mesura que Turquia fa temps que exigeix. El pla turc era crear una regió entre les ciutats de Yarablús i Azaz a la qual no tinguessin accés ni l'Estat Islàmic (EI) ni el Govern de Baixar al-Assad, en la qual poguessin ser acollits part dels dos milions de refugiats que actualment resideixen a Turquia i en la qual les faccions rebels que tenen el suport d'Ankara poguessin organitzar-se. D'altra banda, els bombardejos russos s'han acarnissat en grups organitzats sota la comandància de l'Exèrcit de la Conquesta, una coalició militar patrocinada per Turquia, Aràbia Saudita i Qatar en la qual participen unitats d'opositors moderats tot i que la principal força de combat l'aporten batallons islamistes d'Ahrar aix-Xam i el front Al-Nusra (filial d'Al-Qaida a Síria). Durant la primavera i l'estiu, aquesta aliança va aconseguir importants avanços davant de l'Exèrcit regular a la província d'Idlib, posant en risc la defensa de Latakia, un dels bastions de suport al règim sirià.

“Rússia està cometent un greu error”, va criticar aquest diumenge el president turc, Recep Tayyip Erdogan, molest perquè el seu homòleg rus i amic proper, Vladímir Putin, no està tenint en compte l'oposició de Turquia a aquesta campanya militar. Segons Erdogan, que avui inicia una ronda de contactes amb les autoritats de la Unió Europea, les accions russes contribuiran a la seva “solitud a la regió”.

I, no obstant això, res més lluny de la realitat. Els bombardejos russos han rebut al Pròxim Orient no només el suport dels seus tradicionals aliats, l'Iran i la Síria controlada pel règim d'Al-Assad, sinó també d'altres governs com el de l'Iraq o el d'Egipte. Els kurds que lluiten al nord de Síria tampoc veuen amb mals ulls la intervenció de Rússia. En una entrevista recent amb Al Monitor, Salih Muslim, líder del Partit de la Unió Democràtica (PYD), majoritari entre els kurds de Síria, va donar la benvinguda als bombardejos russos perquè, va dir, això “evitarà una intervenció turca” al nord de Síria. A més, es va mostrar favorable al fet que, amb l'Estat Islàmic, siguin atacades també les posicions de faccions com Ahrar aix-Xam o Al-Nusra, ja que “no hi ha diferència entre els tres grups”.