La intervenció russa a Síria eleva la tensió amb els Estats Units

El bombardeig dut a terme per l'aviació russa aquest dimecres a Síria contra posicions de grups insurgents enemics del règim de Baixar al-Assad ha elevat la tensió entre Moscou i Washington. El Ministeri de Defensa rus va informar que els atacs havien colpejat objectius de l’Estat Islàmic (EI). El secretari de Defensa dels EUA, Ashton Carter, no obstant això, va assenyalar que els primers indicis apunten que els bombardejos van afectar “probablement” zones sense presència de l’EI. “Aquest mena d'accions inflamaran la guerra civil", va lamentar.

Fonts nord-americans citades pel diari The New York Times van assenyalar que entre els objectius colpejats pels russos figura un grup rebel entrenat per la CIA. Tant Carter, com el secretari d’Estat, John Kerry, van criticar Rússia per l’avançament i la precisió escassos amb què Rússia va informar dels atacs.

Dimarts a la nit, el president Vladímir Putin, acabat d’arribar dels EUA, es va reunir amb el Consell de Seguretat per debatre sobre la lluita antiterrorista. Després d'obtenir el beneplàcit de la Cambra Alta del Parlament rus per fer servir les forces armades a Síria, Putin va dir en una sessió del Govern que no era la seva intenció “submergir-se” en el conflicte sirià i va assegurar que la intervenció russa es faria en “marcs severament establerts” i es limitaria a donar suport des de l'aire a l’Exèrcit del president Baixar al-Assad “sense participació en operacions de terra”.

La missió tindrà una durada limitada en el “termini d'execució de les operacions ofensives de l’Exèrcit sirià”, va explicar Putin, que va insistir que la participació de Rússia en l'operació antiterrorista a Síria es basa en el dret internacional i suposa una resposta a la petició oficial del president Al-Assad. El cap de l’Estat rus va subratllar que els EUA, Austràlia i França, l'aviació del qual bombardeja les posicions de l’EI, no tenen mandat del Consell de Seguretat de l’ONU i no tenen cap sol·licitud del país que requereix ajuda militar.

Rússia “considera possible i indicat unir els esforços de tots els estats interessats” en la lluita contra l’Estat Islàmic basant-se en els Estatuts de l’ONU, va afirmar. L’“únic camí correcte” en la lluita contra el terrorisme internacional és “actuar amb anticipació, lluitar i aniquilar els combatents i els terroristes al territori que ja han conquistat, no esperar que vinguin a casa nostra”, va subratllar.

Crítiques dels EUA

El secretari de Defensa nord-americà, Ash Carter, va considerar aquest dimecres que l'estratègia russa a Síria està abocada al “fracàs”. Carter va dir que l'objectiu rus de lluitar contra l’EI mentre es dóna suport al règim de Baixar al-Assad és “contradictori” i només augmenta el risc de deterioració de la guerra civil siriana perquè, va esgrimir, reforça els grups extremistes sense buscar una solució política al conflicte.

Rússia assegura que es coordina amb l’Iran i l’Iraq, des d'un centre acabat de fundar a l’Iraq, però no és clar el grau d'informació mútua que flueix entre Moscou i les altres potències occidentals que bombardegen els islamistes a Síria. Si s'ha de jutjar per informacions occidentals, Rússia es va anticipar a les converses militars amb representants nord-americans. En aquest context, el secretari d’Estat nord-americà, John Kerry, i el seu homòleg rus, Serguéi Lavrov, van anunciar aquest dimecres en una compareixença conjunta davant els periodistes després d'una reunió del Consell de Seguretat de l’ONU que militars dels dos països es posaran en contacte en breu per evitar possibles incidents.

L'acord té com a objectiu "evitar incidents indesitjats", va explicar Lavrov en declaracions als periodistes amb el seu homòleg nord-americà, amb qui va tenir la seva tercera trobada en els últims dies, va informar l'agència Efe. Segons Kerry, que va reiterar les "preocupacions" dels EUA sobre els objectius de la intervenció russa a Síria, els contactes podrien començar tan aviat com aquest dijous.

Segons el diari Nováia Gazeta, els militars russos van consultar amb els representants del sector petrolier, es van interessar sobre la disposició dels oleoductes i van inquirir sobre les estacions de bombament que haurien de ser inutilitzades per impedir el transport i el contraban de cru. Els petroliers van donar als representants del Ministeri de Defensa informació exhaustiva sobre la ubicació de les instal·lacions controlades per l’EI. El contraban de petroli és una de les fonts de finançament del grup terrorista.

Putin va recordar que l’EI “fa temps que va declarar enemic el nostre país”. Abans, el cap de l’Administració Presidencial, Serguéi Ivanov, havia dit que la missió respon a la defensa d'interessos nacionals i que el nombre de ciutadans russos i països de la Comunitat d’Estats Independents (CEI) que se sumen a l’Estat Islàmic “augmenta no cada dia, sinó cada hora”.

Una enquesta duta a terme al setembre pel centre Levada indicava que el 69% dels russos no desitjava l'ajuda militar directa de Moscou als dirigents sirians. No obstant això, el cap de la república caucàsica de Txetxènia, Ramzan Kadírov, va lamentar que Moscou no hagi enviat la infanteria a lluitar contra l’EI.

Rússia utilitza a Síria caces Su-30, avions Su-24 i Su-34, helicòpters Mi-24, avions de transport Tu-154 i Tu-155, Il-76 i An-124, que procedeixen en la seva majoria de la base de Latakia. Alguns dels aparells russos que han participat en els atacs d'avui estaven pilotats per sirians.