Les masies japoneses abandonades de Vandellòs

Un poble abandonat al Baix Camp, un acadèmic japonès enamorat de Gaudí i un premi de prestigi. La de Fatxes era una d'aquelles històries que són massa rodones per ser realitat. Masayuki Irie, arquitecte amb un departament propi a la Universitat Waseda de Tòquio, va rehabilitar el 2009 dues cases a la vila abandonada de Fatxes. Enquadrada entre el coll de Fatxes i la serra de Llaberia, l'obra, preciosa, màgica, va suposar per a Irie el premi japonès d'arquitectura Togo Murano. La intenció era reformar una tercera masia per convertir-la en un centre d'acollida d'estudiants d'arquitectura. Sis anys després, el seu treball està abandonat, ha estat víctima de vandalisme i la naturalesa se'l cruspeix lentament.

Irie és un dels principals estudiosos al Japó de l'obra d'Antoni Gaudí. Irie va descobrir Fatxes fa quinze anys, estudiant l'arquitectura tradicional del Baix Camp, on va néixer Gaudí. Fatxes es va despoblar a mitjan segle XX. El nom del municipi apareix sovint com Fatges, tot i que el POUM de l'Ajuntament estableix que la toponímia correcta és Fatxes: “procedent del mossàrab segons Coromines, abans grafiat Fatges”. Malgrat el pas del temps, l'estat de conservació del nucli urbà és impressionant, ideal per rodar-hi una pel·lícula amb un poble fantasma com a escenari.

El 2002 va començar el projecte d'Irie de rehabilitar tres –dels vint-i-tres– edificis de Fatxes. El 2009 van finalitzar-ne dues: la restauració d'una va ser amb els materials i les formes tradicionals del Baix Camp; l'altra va ser reconstruïda creant un espai interior diàfan i amb unes estructures de ferro que juguen a interpretar l'espai. Amb l'obra, Irie va guanyar el premi Murano Togo, un dels més prestigiosos del Japó.

La tercera reconstrucció havia d'establir a Fatxes un hotel i centre d'estudi per a acadèmics d'arquitectura del Japó i de Catalunya. Segons l'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, el terratrèmol de Fukushima del 2011 va aturar el projecte. Els recursos públics procedents del Japó van concentrar-se en la reconstrucció dels edificis arrasats pel sisme.

L'acord entre Irie i l'Ajuntament de Vandellòs establia que l'equip de l'arquitecte s'encarregaria de les obres i del finançament –procedent de la Universitat de Waseda i del ministeri de Cultura japonès–, mentre que el consistori seria responsable de la logística, segons Garcia: “Transportàvem les visites, manteníem net el camí quan els japonesos visitaven l'indret”. Un tercer actor en el projecte era l'escola superior d'arquitectura de la UPC (ETSAB). L'alcalde de Vandellòs explica que no té constància que la UPC s'hi hagi implicat de cap manera. “Potser el professor Irie els visitava a Barcelona, però amb nosaltres no han mantingut cap relació”, diu Garcia. Una representant del departament de relacions internacionals de l'ESTB explica que no ha trobat informació de cap actuació a Fatxes.

“El projecte està aturat, però no ens consta que els japonesos l'hagin abandonat”, explica Garcia. Però el cert és que les dues obres d'Irie es troben en un estat d'abandonament preocupant. La porta d'accés a l'obra principal ha estat esberlada i a l'interior s'hi han acumulat deixalles. Hi ha finestres trencades i els ocells han niat a l'interior. Les escales exteriors d'accés estan cobertes per una frondosa vegetació. L'alcalde admet que l'Ajuntament no realitza cap feina de manteniment: “Som conscients de la situació i que s'han produït problemes de vandalisme. Nosaltres estem expectants a com evoluciona el projecte”. Des de l'estudi d'Irie a la Universitat de Waseda apunten en una resposta escrita a EL PAÍS que no estan al cas de la degradació de la instal·lació. Arran de la comunicació amb aquest diari, Irie informa que té previst visitar Fatxes a principis de novembre per conèixer de primera mà l'estat de la seva obra. Garcia apunta que el 2013 es va produir la darrera visita d'Irie. El nucli de Fatxes està catalogat com a sòl rural per protegir l'arquitectura del conjunt urbà.