Sona Rammstein, toca sexe anal

Hi ha un home d'origen indi que fa guàrdia davant d'un dels escenaris del Saló Eròtic de Barcelona. L'escenari representa que és un divan on s'hi ha de practicar sexe. L'home és menut, té una càmera penjada del coll. Les fotos que farà són per a ell, no treballa per a cap mitjà de comunicació. Espera al proper xou llegint la primera novel·la de Donna Tartt, Un joc de nens. Al costat oposat d'on som comença a sonar la música de Rammstein: el heavy alemany anuncia que els professionals de la web Actrices del Porno han iniciat les demostracions de sexe anal.

El Saló Eròtic té molt poc a veure amb l'erotisme. És pornografia pura i dura. Sordidesa concentrada com un got de suc fet amb quatre taronges. Però és un món –la pornografia– amb el qual centenars de milions de persones tenen alguna mena de contacte a Internet. En accedir al pavelló de la Vall d'Hebron tinc la sensació que es tracta d'una fira professional on els sex shops descobreixen nous productes o els representants dels actors negocien contractes. A l'entrada, el primer que m'ofereixen és un masturbador per a dona i home coordinat per Bluetooth, ideal per a sexe a distància, amb l'ordinador; el preu són 340 euros –200 si ho compres in situ. M'ho miro i ho toco com si fos un comerciant de mitges. També hi ha una galeria d'art que exhibeix obres d'inspiració sexual, la més valorada, una talla de fusta titulada Paja mental. L'empresa Ivaginarte dissenya mobiliari amb forma de clítoris. Reprodueixen la vagina en el format que desitgis.

Les primeres persones amb les quals interactuo són una grup d'una dotzena de dones que estudien Fisioteràpia a l'Escola Universitària Gimbernat-UAB. Es coneixen d'un curs de fisiosexologia, per tractar persones amb disfuncions sexuals. Són al saló per captar idees per als seus estudis. Tot molt professional. A mesura que avances expositors i t'endinses al pavelló, però, t'envolta una olor que és una barreja de desinfectant, frankfurts i fluids sexuals. De seguida t'enfrontes amb la realitat: un escenari amb dos homes practicant sexe oral vestits de cuir. Els fotògrafs amateurs, com l'indi que llegeix Donna Tartt, els fotografien i aplaudeixen. Quan acaben és el torn de presentació de les noies d'Actrices del Porno. L'espectacle dura una hora. Cada noia es belluga a la barra americana i ensenya la part del cos que el presentador anuncia. Un centenar de persones s'ho miren, i moltes són parelles. Hi ha una àrea reservada per a l'intercanvi de parelles. N'hi ha que pregunten a l'encarregat els horaris. Dues d'aquestes parelles giren cua i passen pel taller de tantra. Han de fer jocs –vestits– per interactuar entre ells i conèixer-se millor. Mentre interactuen, al seu costat, dins d'una muntanya de teles vermelles medita una parella despullada: són els models de la companyia Tantra Ecstasy, que t'ensenya a practicar sexe sense ejaculació. Tantra-Ecstasy busca models per fer “la veritable revolució sexual”. El telèfon de contacte del seu director, Sattwa Tomas Mayor, és d'Hongria.

Al club d'intercanvi conec Natalia Kim. Va ser cap de premsa del saló i va fundar el 1983 la revista Gente libre, un mitjà de contactes sexuals a Espanya. Kim assegura que va revolucionar el sector promocionant les millors fotos dels usuaris i amb l'intercanvi d'anuncis gravats en cintes VHS. Kim creu que el saló és un èxit professional i per als amateurs que volen sexe sense embuts. Les opcions són múltiples: a banda del club d'intercanvi hi ha cabines on, per 40 euros, et fan demostracions privades, tallers de com fer una bona fel·lació i fins i tot un “xou ginecològic” –aquest servei crida especialment l'atenció a les estudiants de la UAB–. L'organitzador del saló és una casa de barrets online que té les seves empleades repartint descomptes pel saló.

Mentre les joves d'Actrices del Porno ensenyen totes les posicions que es poden fer en sexe anal, l'ama sado Monika fueteja i colpeja el cul d'un home que porta una caputxa de cuir. Quan l'espectacle acaba, la Monika cura les ferides de l'home amb mercromina. Vull parlar amb ell però la Monika s'interposa entre tots dos: “És el meu esclau des de fa dotze anys”. La Monika és de Valladolid i és a Barcelona convidada per un dels organitzadors. “No he vingut per feina, és per plaer. Ser aquí em desestressa, jo en veritat visc de les meves inversions immobiliàries, tinc cinc pisos a Eivissa”, m'explica la Monika.

El Saló Eròtic se celebra fins aquest diumenge. Nacho Vidal, un dels padrins del certamen, ha triomfat a les xarxes amb el vídeo promocional del saló: Vidal apareix a la platja sota la pluja, intercalant-se amb imatges de violència i de persones comuns. Al vídeo, la veu en off proposa que practiquem molt de sexe per tal d'evitar els conflictes bèl·lics: “Canviem míssils per consoladors”. El canvi seria desitjable; el problema del saló és que allà dins el desig sexual s'esfuma: després de tanta carn exhibida, la imatge d'un mugró o d'un cul et deixa insensible.