Rússia i la Xina posen a prova la doctrina diplomàtica d’Obama

El president Barack Obama ha defensat aquest dilluns davant l'Assemblea General de l'ONU la seva doctrina en política internacional, basada en la diplomàcia, les institucions internacionals i el reconeixement que el poder militar dels Estats Units és insuficient per afrontar problemes com l'amenaça terrorista, les migracions, el canvi climàtic o les crisi financera. Obama ha avisat Rússia, la Xina i l'Iran dels perills de vulnerar les normes internacionals a Europa, Àsia i Pròxim Orient.

"La diplomàcia és difícil. Els resultats de vegades no són satisfactoris", ha dit. El president ha elogiat el sistema instaurat fa 70 anys per l'ONU, després de la Segona Guerra Mundial, que ha "garantit avanços sense precedents en la llibertat humana i la prosperitat".

Però ha alertat sobre pràctiques actuals —ha citat la ingerència russa a Ucraïna, la Xina a la seva àrea d'influència i la iraniana a Pròxim Orient— que qüestionen l'ordre mundial i ha alertat dels riscos de tornar a "un món més fosc, més desordenat".

Obama alerta sobre els riscos de tornar a "un món més fosc, més desordenat"

En una dècada, els EUA han passat de ser el país que, amb el president George W. Bush, qüestionava la utilitat de l'ONU i promovia una política exterior unilateral i bel·licista, a postular-se com a defensor de la legalitat internacional i el multilateralisme enfront de països que sembren la inestabilitat amb accions unilaterals.

Obama ha presentat els EUA no com la superpotència hegemònica que dicta la seva voluntat, sinó com un garant de la legalitat internacional. També ha formulat una defensa de la via diplomàtica en la resolució dels conflictes internacionals, des del contenciós pel programa nuclear amb l'Iran fins a la fi de la guerra freda que ha separat els EUA i Cuba durant més de mig segle.

De Síria a Ucraïna, de les tensions militars al mar del sud de la Xina als tractats comercials en negociació, el president dels EUA ha reclamat el diàleg com la via per resoldre els conflictes mundials i desautoritzar la idea d'una llei del més fort en les relacions internacionals. Ha recollit aplaudiments en demanar al Congrés dels EUA l'aixecament de l'embargament comercial a Cuba —un dels esculls que queda per a la plena normalització de les relacions— i ha posat els EUA com a exemple que la democràcia és el millor sistema per garantir la prosperitat i l'estabilitat.

El discurs d'Obama era el penúltim que pronunciava davant l'Assemblea General de l'ONU abans d'abandonar el càrrec, l'última oportunitat per exposar les seves prioritats per als últims 16 mesos de la seva presidència.

El discurs d'Obama era el penúltim davant l'Assemblea General, l'última oportunitat per exposar les seves prioritats per als últims 16 mesos de la seva presidència

Arriba després de dos èxits diplomàtics aquest estiu: el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Cuba i l'acord per impedir l'accés de l'Iran a la bomba nuclear. Però també coincideix amb la crisi dels refugiats a Europa i la constatació del fracàs de l'estratègia nord-americana a Síria, on una guerra civil de més de quatre anys ha deixat més de 200.000 morts i un ampli territori en mans dels gihadistes de l'Estat Islàmic.

Obama, criticat als EUA per apaivagar l'Iran i Cuba i acusat de propiciar el declivi de la primera potència, no s'ha estalviat l'autocrítica. Ha dit que al seu propi país hi són presents les forces de la demagògia, la divisió, la xenofòbia el sectarisme que dificulten la concòrdia mundial. Ha denunciat la política del "nosaltres contra ells". Potser pensava en Donald Trump, el magnat que, amb un missatge hostil als immigrants d'origen mexicà, s'ha alçat ben amunt en els sondejos en la campanya del Partit Republicà a la Casa Blanca. S'han escoltat tons del discurs del papa Francesc, que el diumenge va acabar la seva gira pels EUA, en el missatge de germanor universal. Però també reflexos de la discussió partidista a Washington: molts dels retrets del demòcrata davant l'ONU anaven dirigits al Partit Republicà.

El president ha ofert una descripció de l'anomenat excepcionalisme americà allunyada de la superioritat xovinista. El que fa excepcional els EUA, la font de la seva potència, ha dit, és la democràcia, és el respecte de la diversitat religiosa, l'acceptació dels immigrants, el control i la limitació del poder dels governants.

"La història ens demostra que els règims que temen el seu mateix poble acabaran esfondrant-se", ha dit. "La democràcia, la lluita constant per ampliar drets a més persones, per donar veu a més persones, és el que ens ha permès convertir-nos en la nació més poderosa del món".