“La raça humana haurà de sortir de la Terra si vol sobreviure”

"Merry Christmas". L'emblemàtica veu metàl·lica del científic més famós del planeta sona enmig del passeig marítim de la platja del Camisón, a Tenerife, provocant les riallades dels turistes que s'hi agrupen al voltant, murmurant els uns als altres: “És Stephen Hawking”, a mesura que se'ls va creuant pel camí. “És una broma que sol fer perquè la gent rigui”, explica una de les responsables de l'equip que el segueix a tot arreu. Hawking (Oxford, 1942) es troba a l'illa canària per presentar la tercera edició del festival científic Starmus, que es fa cada dos anys i que en l'edició del 2016 reunirà una dotzena de premis Nobel entre altres figures reconegudes de la ciència, la divulgació i l'exploració espacial.

Les lleis de la ciència basten per explicar l'origen de l'Univers. No és necessari invocar Déu"

El físic, que ha estat retratat a l'oscaritzada pel·lícula sobre la seva vida, La teoria del todo, escriu gràcies a un sensor a la galta, on hi ha un dels pocs músculs que encara pot moure a causa de la malaltia neurodegenerativa que pateix. Malgrat disposar de diversos programes informàtics que l'ajuden a agilitar el procés d'escriptura, en ocasions, diuen els seus acompanyants, pot trigar dues hores a contestar una simple pregunta. Això sí, té un botó especial per fer acudits amb un sol clic.

Al carrer, una dona en banyador li crida “gràcies pel teu sentit de l'humor, Stephen!”, prova del carisma del científic, que ha calat en l'imaginari col·lectiu global molt més enllà dels aficionats a la ciència. Set persones acompanyen el físic en aquest viatge, entre assistents, metges i personal de la seva confiança, sempre pendents de la seva fràgil salut de ferro, que l'ha mantingut viu fins als 73 anys “contra tot pronòstic”. Així ho explica en aquesta entrevista exclusiva amb EL PAÍS, que ha tingut ocasió de passar un dia amb ell i amb l'organitzador de Starmus, el físic Garik Israelian. Hawking ens parla de la necessitat de conquistar l'espai per sobreviure com a espècie, del perill que suposa el desenvolupament de la intel·ligència artificial o del futur que els espera als joves científics d'Espanya.

Pregunta. Té una agenda vertiginosa de viatges, conferències, entrevistes, festivals… gairebé com una estrella de rock. Per què ho fa?

Resposta. Sento el deure d'informar la gent sobre la ciència.

P. Hi ha alguna cosa que li agradaria fer a la vida i que encara no ha fet?

R. Viatjar a l'espai amb Virgin Galactic.

A un científic jove espanyol li diria que se'n vagi als Estats Units. Allà valoren la ciència perquè s'amortitza amb tecnologia"

P. Un dels seus últims llibres se centra en la teoria del tot, que uniria la relativitat i la física quàntica. Sobre què tractarà el següent?

R. Pot ser que el meu nou llibre tracti sobre la meva supervivència, en contra de tot pronòstic.

P.  Espanya, igual que molts altres països, ha vist com es retalla el pressupost per a la ciència, i molts científics joves han hagut d'emigrar per trobar feina. Què li diria a un jove espanyol que es plantegi ser científic?

R. Que se'n vagi als Estats Units. Allà valoren la ciència perquè s'amortitza amb tecnologia.

P. Recentment va engegar una iniciativa molt ambiciosa per buscar vida intel·ligent a la nostra galàxia. No obstant això, fa uns anys va dir que seria millor no establir contacte amb civilitzacions extraterrestres, perquè podrien arribar a exterminar-nos. Ha canviat d'opinió?

R. Si els extraterrestres ens visitessin, el resultat s'assemblaria molt al que va passar quan Colom va desembarcar a Amèrica: als nadius americans no els va anar bé. Aquests extraterrestres avançats podrien convertir-se en nòmades, i intentar conquistar i colonitzar tots els planetes als quals poguessin arribar. Per al meu cervell matemàtic, de nombres purs, pensar en vida extraterrestre és alguna cosa del tot racional. El veritable desafiament és descobrir com podrien ser aquests extraterrestres.

En certa manera la meva discapacitat ha estat una ajuda. M'ha alliberat de fer classes o participar en avorrits comitès i m'ha donat més temps per pensar i investigar"

P. Fa poc va dir que la informació pot sobreviure a un forat negre. Què significa això per al ciutadà mitjà?

R. Caure en un forat negre és com precipitar-se per les cascades del Niàgara amb una canoa: si remes prou ràpid, pots escapar-te. Els forats negres són la màquina de reciclatge definitiva: el que surt és el mateix que va entrar, però processat.

P.  L'any 2015 la teoria de la relativitat general farà cent anys. Què li diria a Albert Einstein si pogués parlar amb ell, i què n'espera d'aquella ciència en els propers cent anys?

R. Einstein va escriure un article el 1939 en el qual afirmava que la matèria no podia comprimir-se més enllà d'un cert punt, descartant la possibilitat que existissin forats negres.

P. Per què creu que hauríem de témer la intel·ligència artificial? És inevitable que els humans creïn robots capaços de matar?

R.  Els ordinadors superaran els humans gràcies a la intel·ligència artificial en algun moment dels propers cent anys. Quan això passi, hem d'assegurar-nos que els objectius dels ordinadors coincideixin amb els nostres.

Crec que tothom pot i ha de tenir una idea general de com funciona l'univers i del nostre lloc en ell"

P. Quin creu que serà el nostre destí com a espècie?

R. Crec que la supervivència de la raça humana dependrà de la seva capacitat per trobar noves llars en altres llocs de l'univers, ja que el risc que un desastre destrueixi la Terra és cada vegada més gran. Així són les coses, m'agradaria despertar l'interès del públic pels vols espacials. He après a no mirar massa endavant, a concentrar-me en el present. Encara hi ha moltes més coses que vull fer.

P. Què li diria al president del Govern espanyol, que ha aprovat grans retallades a la ciència en els últims anys?

R. Els espanyols tenen molt interès en la ciència i en la cosmologia. Han estat grans lectors del meu llibre Breve historia del tiempo. És important que tots tinguem bons coneixements de ciència i tecnologia. La ciència i la tecnologia estan canviant dràsticament el nostre món, i és fonamental assegurar-se que aquests canvis es produeixen en les direccions correctes. En una societat democràtica, això significa que tots hem de tenir uns coneixements elementals sobre ciència, de manera que puguem prendre les nostres pròpies decisions amb coneixement de causa i no deixar-les en mans d'experts.

Els ordinadors superaran els humans en els propers cent anys. Quan això passi, hem d'assegurar-nos que els seus objectius coincideixin amb els nostres"

Per descomptat, cal simplificar. La majoria de la gent no té temps per dominar els detalls purament matemàtics de la física teòrica. Però crec que tothom pot i ha de tenir una idea general de com funciona l'univers i del nostre lloc en ell. Això és el que he intentat transmetre en els meus llibres i en les meves conferències. 

P. Creu que es pot ser un bon científic i creure en Déu?

R. Faig servir la paraula "Déu" en un sentit impersonal, igual que feia Einstein, per referir-me a les lleis de la naturalesa.

P. Vostè ha dit que no fa falta Déu per explicar l'Univers tal com és. Pensa que algun dia els éssers humans abandonaran la religió i Déu?

R.  Les lleis de la ciència basten per explicar l'origen de l'Univers. No és necessari invocar Déu.

P. Moltes persones han de fer servir una cadira de rodes a causa de malalties com l'esclerosi lateral amiotròfica i moltes altres. Sovint s'enfronten a nombroses dificultats per portar una vida normal. Per exemple, no poden viatjar amb avió en les seves pròpies cadires de rodes [Hawking acostuma a viatjar amb vaixell]. Ja que vostè mateix ha experimentat aquestes dificultats, té algun missatge per a elles sobre la vida i com viure-la? 

R. Tot i que he tingut la desgràcia de patir una malaltia de la neurona motora, he estat molt afortunat en pràcticament tota la resta. Vaig tenir la sort de treballar en física teòrica, un dels pocs camps en els quals la discapacitat no era un obstacle seriós, i que em toqués la grossa amb la popularitat dels meus llibres. El meu consell per a altres persones amb discapacitats seria que es concentressin en coses que la seva minusvalidesa no els impedeixi fer bé, i que no es lamentin per aquelles amb les quals hi interfereix.

He après a no mirar massa endavant, a concentrar-me en el present. Encara hi ha moltes més coses que vull fer"

Tot està a la ment. Haig d'admetre que, quan no segueixo el fil d'una conversa, acostumo a sumir-me en reflexions sobre física i forats negres. De fet, en certa manera la meva discapacitat ha estat una ajuda. M'ha alliberat de fer classes o participar en avorrits comitès, i m'ha donat més temps per pensar i investigar.

P. Molts científics de talla mundial, entre ells 12 premis Nobel, participaran a Starmus 3 per mostrar-li els seus respectes. Serà un esdeveniment històric. Hi ha alguna cosa especial que vulgui veure a Starmus 3?

R. Starmus 3 no parla només de forats negres, camp en el qual he fet una feina important, sinó que també abasta la música i l'art. Starmus 3 és el lloc on la ciència seriosa es troba amb un públic més ampli; on se celebren el pensament intel·lectual, els matisos i la complexitat; on s'explora la forma en què treballen els científics i on es forgen noves idees.

Starmus, un fòrum per al futur

El festival Starmus començarà a Tenerife a partir del 27 de juny de 2016 amb un extraordinari planter de ponents per homenatjar Stephen Hawking, que serà de nou la figura central.

Amb astronautes com l'espanyol Miguel López Alegría o el canadenc Chris Hadfield, famós per cantar la cançó Space Oddity a l'espai, hi haurà 12 premis Nobel, entre ells el d'Economia Joseph Stiglitz. Entre els assistents també hi haurà Neil de Grasse Tyson, successor de Carl Sagan al capdavant de la sèrie Cosmos, o el cosmonauta rus Alexei Leonov, el primer home a fer una caminada espacial.

A més, el festival ofereix més sorpreses, ja que encara no s'ha revelat la identitat d'altres grans noms de la ciència que assistiran a la cita. “Starmus”, ha ressaltat el mateix Stephen Hawking a Tenerife, “s'ha consolidat com un fòrum de debat únic per al futur de la humanitat”.