Pablo Iglesias: “Catalans, quedeu-vos i fem fora Rajoy junts”

Pablo Iglesias (Madrid, 1978) fa deu dies que està bolcat en la campanya catalana donant suport a Lluís Rabell, candidat de Catalunya Sí que es Pot, una llista que busca ser alternativa al sobiranisme d'Artur Mas. El secretari general de Podem parla del desafiament independentista, de política internacional i de l'objectiu central del seu partit: les eleccions generals.

Pregunta. Podem i Catalunya Sí que es Pot s'han compromès amb un referèndum “clar i català”. Però, com pensen donar-li sortida si no ho ha aconseguit ni tan sols Artur Mas?

Resposta. Nosaltres no volem que Catalunya se'n vagi d'Espanya, però ens sembla que Catalunya té dret a decidir, i que la relació jurídica entre Catalunya i Espanya l'hauran de decidir els catalans. Què el preocupa tant a Mas? Que sap que si guanyem nosaltres segurament la major part dels catalans no se'n voldrien anar. La situació en què ha crescut enormement el nombre de catalans que volen marxar té a veure amb el PP. Nosaltres diem que és perfectament comprensible que la majoria dels catalans vulguin marxar lluny de Rajoy, però els diem: quedeu-vos, i fem fora Rajoy junts.

P. Han donat a entendre que defensen un referèndum vinculant. Com ho faria per habilitar els mecanismes legals necessaris per engegar un procés d'independència?

R. Quan parlem del cadenat del 78, aquella Constitució negociada pels pares polítics del senyor Mas i del senyor Pujol, entenem que el marc constitucional no permet totes les possibilitats de canvi de la relació jurídica d'Espanya amb Catalunya. Jo crec que el desenvolupament del model autonòmic amb el procediment del cafè per a tots ha demostrat que és un fracàs. Obrim un procés constituent, si fins i tot el PP parla de reforma constitucional.

P. El descens a les enquestes es deu al missatge o també al desconeixement de Rabell?

R. És molt important analitzar la situació política a Catalunya a partir de la realitat i no a partir de les bombolles que poden crear les enquestes. És un context molt difícil, ple d'artistes complexos. No em canso de dir-ho, Catalunya és un altre país, no és només que sigui una nació, en termes polítics és un escenari que no és extrapolable, que no és comparable a la resta de l'Estat.

P. Hi va haver qui es va sentir ofès per les seves referències als fills d'extremenys i andalusos… Ningú li va dir que aquell missatge seria problemàtic?

R. Si vaig ofendre a algú m'haig de disculpar. No ho pretenia. Em crida l'atenció que ningú recordi les afirmacions de Marta Ferrusola, que deia que la molestava que un president de la Generalitat es pogués dir José Montilla. A Catalunya, com a tot arreu, els orígens de tothom són molt diversos, els orígens dels votants de les diferents opcions són diversos, però no es pot negar tampoc que a Catalunya hi ha barris que tenen una esperança de vida deu anys més baixa que la d'altres barris, que existeix una Catalunya popular que pateix les retallades i que té poc que veure amb senyors com Mas.

P. Catalunya sí que es Pot donaria suport a Romeva com a president si trenqués amb CDC?

R. La llista Junts pel Sí és la llista del senyor Mas, encara que puguin jugar a treure'l i a posar-lo. Crec que el problema és el que representa CDC. Si es trenqués Junts pel Sí, i les persones d'esquerres de la candidatura s'allunyessin de Mas i de CDC, el full de ruta viable seria fer president Rabell. Seria bonic veure com els diputats d'ERC, de la CUP i el PSC donen suport a Rabell.

P. Vostè és un politòleg i ara aspira a governar. Ha visualitzat les dificultats de decidir entre l'ideal i el possible?

Seria bonic veure com ERC, la CUP  i el PSC donen suport a Lluís Rabell

R. Quan un vol que les seves idees tinguin possibilitats de portar-se a la pràctica ha d'assumir el terreny de joc. Aquests mesos s'han plantejat clarament dues opcions. Hi ha qui no vol governar i prefereix mantenir-se pur a l'oposició. Jo respecto aquest plantejament, però nosaltres volem governar, perquè és l'única cosa que serveix per canviar la vida de la gent. I si un vol ser president del Govern ha d'assumir que potser se li ha d'endurir el posat i ser pragmàtic.

P. Quin marge té el Govern davant de la UE i de factors com, per exemple, l'economia xinesa o el preu del petroli?

R. El percentatge és petit. Però no cauria en la raó cínica, perquè si portem aquest argument fins al final suprimim la democràcia, i que el Govern el decideixin els banquers. El percentatge és petit, però la capacitat d'intervenció dels Governs continua sent notable.

P. Des del gener com ha millorat la vida dels grecs?

R. Per començar, s'han acabat els desnonaments, que no és poca cosa. Per començar, els grecs tornen a tenir una televisió pública. Syriza ha estat capaç de reduir el superàvit del 3% que els obligaven a tenir al 0,5% , cosa que implica tenir molts més recursos per fer polítiques socials.

P. Existeixen percepcions negatives amb Governs i figures amb les quals s'ha identificat Podem: Syriza, el chavisme i també Corbyn al Regne Unit.

R. El problema d'aquest plantejament és que, si el portem fins a les últimes conseqüències, demanem que al partit laborista no pot haver-hi primàries perquè la gent s'equivoca,

P. I Veneçuela?

Volem governar perquè és l’única cosa que canvia la vida de la gent

R. Hem estat molt crítics amb les coses que jutgem com a errors per part del Govern de Veneçuela, molt crítics.

P. Fa dos anys va dir que envejava Veneçuela.

R. Crec que hi ha coses que es van fer bé. Les polítiques socials que va aplicar el Govern de Veneçuela durant un temps van tenir assoliments que ha reconegut fins i tot l'oposició. Fins i tot en els sectors majoritaris de l'oposició se sent "Chávez va fer moltes coses bones i potser el seu successor no està a l'altura". Després, evidentment, hi ha coses dolentes. Et poden posar la pistola al cap per robar-te el mòbil. Com a Colòmbia.

P. S'identifica més amb Barack Obama o amb Vladímir Putin?

R. Tinc més coses en comú amb Obama que amb Putin. Els gustos culturals, ens agraden les mateixes sèries, especialment The Wire, un personatge com Omar i també House of cards. Putin era un exagent del KGB que va haver de treballar de taxista. Aquell rancor de nacionalista rus amb poc respecte pels drets humans i pels procediments democràtics fa que tingui poc a veure amb nosaltres.Tindria diferències amb Obama, però moltes més amb Putin.

P. Si sorgís un partit com Podem a Rússia, els seus dirigents acabarien a la presó.

R. Estic d'acord, a Rússia acabaríem a la presó, però pot ser que als Estats Units rebéssim algun cop també.