La UE canvia el sistema de repartiment d’asilats per propiciar avui un acord

La UE ha reformulat el sistema de repartiment de refugiats per evitar un altre fracàs en la principal eina que ha ideat amb intenció d'alleujar la crisi migratòria. Els estats discuteixen una nova proposta, que exclou Hongria (per voluntat pròpia) del grup de països des dels quals s'envien refugiats cap a altres territoris menys afectats. Es manté, això sí, la xifra de 120.000 demandants d'asil que els estats membres han de ressituar els propers dos anys per compartir la pressió dels països més exposats. El bloc de l'Est només acceptarà l'esquema si queda clar que és voluntari.

La diplomàcia europea explora els límits del llenguatge per aconseguir un acord que eviti la imatge de desunió en un dels desafiaments més importants que afronta la UE. Els ministres de l'Interior es reuneixen aquest dimarts a Brussel·les amb l'esperança de tancar l'acord que van deixar pendent fa una mica més d'una setmana: un mecanisme que permeti redistribuir pel territori comunitari 120.000 persones arribades en els últims mesos als països amb més nombre d'entrades. La clau resideix a formular un compromís que tingui aparença de voluntari –perquè puguin signar-lo els països de l'Est, feroçment oposats a un esquema obligatori–, però que vinculi a tothom.

Per propiciar-ho, ha fet falta canviar un element clau de la proposta de la Comissió Europea. Com a receptora de bona part dels demandants d'asil que trepitgen territori comunitari, Hongria figurava com el país que més refugiats enviava a la resta (54.000), però refusa de participar-hi. El motiu és que, a canvi d'acceptar aquell alleujament, Hongria hauria de comprometre's a registrar, sota supervisió d'experts comunitaris, qualsevol migrant que entrés al seu territori. I aquest país, el més hostil cap als refugiats, defensa que no és la seva responsabilitat identificar-los, ja que provenen originàriament de Grècia. Les regles d'asil obliguen a registrar els sol·licitants al primer país europeu que trepitgen. Encara que la norma ha quedat superada per la realitat, Budapest defensa la seva vigència mentre existeixi aquest marc.

Reticències a l'Est

El nou repartiment col·locarà Hungría com a receptora de refugiats d'altres territoris, la qual cosa rebaixarà mínimament la quota assignada a cada Estat. Així, a Espanya sembla que n'hi correspondran 14.588 (enfront dels 14.931 inicialment previstos), segons es desprèn d'un esborrany d'acord al qual ha tingut accés EL PAÍS.

Per ressituar aquests 54.000 migrants que ja no provindran d'Hongria, els estats estudien crear una espècie de reserva que puguin reclamar altres països “que s'enfrontin a una situació d'emergència”. Per exemple, si Croàcia rep un volum inusitat de refugiats, pot demanar ressituar-los a compte d'aquesta quota, encara que aquest país ja ha declarat la seva negativa a fer-ho per motius similars als d'Hongria.

Respecte a la idea inicial de penalitzar els països que, per circumstàncies excepcionals, no puguin assumir els refugiats, els diplomàtics han decidit suavitzar la proposta i que simplement es pugui ajornar uns mesos l'acolliment d'un 30% dels refugiats que els corresponguin.

Totes les opcions representen un pegat al problema de fons: la falta d'un marc homogeni de gestió de l'asil a Europa. Els països membres intenten esborrar avui la imatge de falta de solidaritat que ha emergit en aquesta crisi, però encara cal veure que prosperi. Els caps d'Estat i de Govern tractaran aquest dimecres més àmpliament les polítiques migratòries.

Els sis països encara reticents (Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Romania i Letònia) van tornar a reunir-se aquest dimarts a Praga amb el defensor principal d'aquest acord, Jean Asselborn, ministre d'Exteriors de Luxemburg, que assumeix la presidència de torn de la UE. “Tots els participants en la reunió s'aferren a la idea d'aconseguir una posició comuna”, va resumir Lubomir Zaoralek, titular txec d'Exteriors.