Terribas, vuitena candidata

El debat. Anit, la presentadora del debat de TV3, Mònica Terribas, sobretot durant la primera part, va fer tants comentaris més enllà de la pura administració de torns i rèpliques que més que la moderadora semblava la vuitena candidata. Després d'un editorial inicial, a Iceta, tot just començar, el va interrompre tres vegades: quan Iceta va lamentar que Artur Mas no comparegués als debats, tot i ser el candidat a la presidència (Terribas va dir-li que eren unes eleccions parlamentàries); quan Iceta va fer la hipòtesi que Mas devia ser a casa veient el debat (“o no”, va intervenir Terribas) i quan Iceta, precisament per l’absència de Mas, va qualificar el debat d’amputat (“aquí no hi ha cap amputat”, va sentenciar la moderadora).

Després va ser el torn d'Arrimadas, quan va dir que Romeva no tenia programa. Terribas va creure que havia de corregir-la fent la feina d’altres: “Tots tenen programa, els he llegit”. Quan Albiol parlava del sistema de finançament, la moderadora va subratllar: “Llargament esperat, llargament ajornat”. També va considerar que un comentari d’Iceta, sobre si altres candidats estaven cansats i ell no, mereixia la seva apreciació: “El millor moment de demanda de vot”. Terribas també va tallar el debat per informar de la victòria del Barça. “Senyor Albiol, això no va per a vostè, que és de l’Espanyol”, va dir. Una intervenció que va servir al candidat del PP per mostrar la seva satisfacció per la victòria de la selecció espanyola de bàsquet. I nova rèplica de la moderadora: “Això és el més important per a vostè? Magnífic”. Baños va haver de sentir que al seu programa no hi ha números. Romeva i Espadaler, en van sortir indemnes. Després que Albiol li repliqués una de les seves interrupcions (“Vostè creu que ha de fer aquest comentari?”, va dir-li) i d’un tall publicitari, Terribas va frenar més aquests impulsos. Total, sorprenentment, ni Cuní ni Pastor han estat tan protagonistes com ho va ser Terribas.

TV3 va tornar a proposar el joc de l’adversari desconegut, una versió de l’amic invisible de Nadal

Abans del debat d’ahir, a TV3 s’havien mirat el de La Sexta.. A La Sexta havien prohibit als candidats participar al debat amb un mòbil de crossa. A Arrimadas, va dir, no la van avisar, i en portava. Albiol, en ple debat, va queixar-se a la moderadora. Arrimadas va retirar el mòbil subratllant que Albiol podia haver-la avisat abans de començar i no fer-ne un espectacle. Doncs bé, abans de començar, Terribas ja va dir que havien tret els mòbils als candidats. La màxima novetat formal del debat de La Sexta va ser oferir imatges del control del minutatge de cada candidat i el temps emprat finalment per cadascú. Terribas va comentar que ells no sobreimpressionarien els temps “per no estressar-nos”. Va ser amb faristol i, com altres vegades, més d’un candidat lluïa insígnia, cosa que els antics manuals desaconsellen perquè desvien l’atenció. La realització va aportar angles més inèdits de la tertúlia: en el camp-contracamp moltes vegades es veia l'esquena dels candidats.

Per treure solemnitat a la cita, TV3 va tornar a proposar un joc que ja van fer als debats de les municipals. Cada candidat formula una pregunta a un altre i aquest ha de respondre-la sense saber-ne l’autor. És l’adversari desconegut, una variant de l'amic invisible de Nadal. Al final, cada candidat ha d’endevinar qui li ha fet. Aquí falla la cosa perquè, mentre que el primer a qui li pregunten ha d’encertar entre sis possibilitats, a mesura que es va descobrint qui ha fet les preguntes, les opcions disminueixen. Total, que al darrer candidat no li cal endevinar res, perquè només té una possible resposta. De totes maneres, Iceta, tot i ser el segon per la cua, es va equivocar.

Era el tercer debat i, amb modulacions sobre els èmfasis, es va repetir el repertori de temes i d’arguments, però qui va anar més lluny va ser Albiol, que, com si fos la primera vegada, va treure els mateixos papers que ja havia mostrat a 8TV i La Sexta. L’espectador dels tres debats podia pensar que estava veient la tercera funció d’una mateixa obra.

Jiménez Losantos critica la casta “cultiprogre dels Trueba”, que viu de la mamella de la nació

A la tarda, TV3 va donar compliment a l’ordre de la Junta Electoral Central de compensar els partits absents de la Via Lliure amb una quota proporcional de minuts de televisió. En el cas de Catalunya Sí que es Pot, que havia cedit el seu temps a ciutadans compromesos amb la sanitat pública, el combat contra la violència de gènere, etc., van fer curt de temps. Va durar 25 minuts i TV3 havia d’emplenar-ne 40. La formació va proposar reemetre aquestes intervencions. TV3 va retransmetre el míting de Rabell sense consultar-ho a Catalunya Sí que es Pot, que no volia sortir en aquest espai compensatori i ha presentat una queixa a l’emissora.

TV3 va fer unes retransmissions aspres, amb poques càmeres i canvis de plans i sense locució. Abans de cada nova connexió, un rètol informava de la seva durada, determinada pel resultat en les passades eleccions, i que “la junta també ha dictaminat, a petició del partit, quin acte s'havia de retransmetre”. Un avís llegit amb un to com de final d’anunci farmacèutic perquè això va ser el programa, una medicina de mal empassar per a gairebé tothom.

Trueba i Gasol. Fernando Trueba, en recollir el Premi Nacional de Cinematografia de mans del ministre de Cultura, Iñigo Méndez de Vigo, va manifestar que “mai m'he sentit espanyol, ni cinc minuts de la meva vida”. Ja li ha tocat el rebre. Ignacio Camacho, a l'Abc, criticant que per a una determinada i “suposada progressia”, ser espanyol a Espanya és una mena de discapacitat, acaba dient que les paraules de Trueba, amb el txec del premi a la mà, no només són "un exercici de desagraït cinisme. Són el testimoni clar i evident d’un daltabaix”. En una altra peça sense firma es diu que a Trueba, de cincs minuts n'hi van sobrar quatre “per calcar tots els tòpics de l’espanyolada” i que el ministre va encertar-la evitant pronunciar els elogis que tenia preparats per a Trueba. A El Mundo, Jiménez Losantos escriu que “la casta cultiprogre dels Trueba es proclama apàtrida i celebra tots els mals que li passin a la nació, la mamella d'on mamen”. D'altra banda, el gran paper de Pau Gasol en la victòria espanyola de bàsquet als europeus, és motiu editorial a l'Abc, que la veu com una metàfora de tot el que Espanya pot perdre “per la desunió i la manca de solidaritat que alguns sembren amb els seus discursos deslleials".

Enquestes. “Mas frega la majoria”, titula El Mundo. La seva enquesta dóna 65-66 escons a Junts pel Sí i nou a la CUP. Entre els dos sumen el 47,8% dels vots. A l’editorial considera que aquests resultats haurien d’encendre “totes les llums vermelles” de les institucions i els partits que defensen la legalitat constitucional. La Razón dóna a Junts pel Sí 59 diputats i vuit a la CUP. Total, 44,2% dels vots. Segons l’editorial del diari i una informació, els resultats porten Mas a mirar de trobar una sortida personal. I ja en tindria: un càrrec, al Canadà, a l’empresa Grífols. La companyia ho ha negat.

Avui surt un nou mitjà digital, Ahorasemanal. A la seva primera editorial, afirma que “Mas s’ha col·locat a ell mateix davant d’una fatídica alternativa: sotmetre la meitat de catalans en nom de la Catalunya del seu programa, si guanya, o reconèixer que la Catalunya del seu programa no és la de tots els catalans, si perd. En un cas, l’abisme s’obriria només sota els seus peus; en l’altre, ho faria sota els peus de tots”.