_
_
_
_

El bipartidisme es consolida però una majoria vol pactes

El PSOE manté un lleuger avantatge d'un punt sobre el PP per segon mes consecutiu El partit del Govern central és el que més rebuig crea (54%)

Javier Casqueiro

El PSOE guanyaria les eleccions generals si es convoquessin ara, segons el baròmetre de Metroscopia de setembre per EL PAÍS, amb un lleuger avantatge sobre el PP per segona onada consecutiva, però amb un resultat semblants al de sondejos anteriors i una consolidació del bipartidisme. Les opcions dels dos grans partits (PP i PSOE) sumarien el 48% dels vots, la millor dada des de fa gairebé un any, e contrast amb l'estancament de les formacions emergents (34,7% per a la suma de Podem i Ciutadans). El 67% dels preguntats es decanta per un futur Govern a Espanya a través de pactes.

Más información
PP i PSOE es distancien dels emergents i Podem segueix baixant
Ciutadans se situa com a soci preferit de socialistes i populars

L'enquesta de Metroscopia sobre el clima polític a Espanya, efectuada entre el 7 i l’11 de setembre, just la data de la massiva Diada que es va celebrar a Barcelona, continua recollint un escenari en què quatre partits es reparteixen el gruix dels vots en unes hipotètiques eleccions generals, però amb dos nivells diferents en aquesta disputa. D'una banda, en un primer graó, hi ha la pugna entre el PP i el PSOE per veure qui guanya i afronta la responsabilitat d'intentar formar un govern a Espanya que encari els reptes de primer nivell polític i econòmic que hauran d'abordar-se en la legislatura següent. D'altra banda, queda per comprovar la potència que té a les urnes la creixent influència de les anomenades forces emergents.

El PSOE resultaria el partit més votat (24,6%), amb un 1,2 punts per sobre del PP (23,4%), segons el sondeig. Aquest marcador és en realitat un empat tècnic –el marge d'error de l'estudi és d’un 2,4%–, que fluctua entre una formació i l’altra uns dos punts des del febrer passat. El partit que lidera Pedro Sánchez es manté per segon mes consecutiu per sobre i registra a més la seva millor nota de tot l'any. El PP aconsegueix un 23,4% dels vots i millora tres desenes pel que fa al que va recollir al juliol, quan el seu líder, Mariano Rajoy, va dur a terme lleugers ajustos tant en el Govern com en la cúpula del partit i que amb prou feines es noten en més il·lusió o expectatives electorals.

El bipartidisme que representen el PSOE i el PP, que semblava haver entrat en crisi fa una mica més d'un any amb l'aparició de Podem i el ressorgiment de Ciutadans en l’àmbit estatal, rep ara el millor resultat des del novembre del 2014. En gran part per la diferent intensitat de la frenada que experimenten tant Podem com Ciutadans, que van arribar a disputar a socialistes i populars la primera posició del tauler polític a l'abril amb un empat tècnic a quatre en què tots acumulaven percentatges propers al 20%.

Podem, que capta ara un 18,6% del vot, puja mig punt pel que fa a la marca que va obtenir abans de l'estiu però en perd gairebé 10 si els compara amb les enquestes del gener. Ciutadans, que va tocar sostre a l'abril amb un 19,4%, està ara gairebé igual que al juliol (16,1% per 16%).

En aquesta hipòtesi, la nova Esquerra Unida d’Alberto Garzón està en el límit d'obtenir representació parlamentària (5%), tot i que amb 1,9 punts menys que els rebuts en les urnes de fa quatre anys. UPyD no supera la crisi interna ni remunta després del canvi de lideratge i la sortida de Rosa Díez i se situa per sota de l’1%.

Aquest quatripartidisme a dos nivells que reflecteix l'enquesta de Metroscopia perfila un futur Parlament més complicat de gestionar després de les properes eleccions generals, previstes pel 13 o 20 de desembre, però encara sense convocar per Mariano Rajoy. I vaticina amb tota seguretat un altre tipus de Govern. Un executiu que serà de pactes o no serà. Aquesta és la preferència clara dels sondejats.

El 67% dels ciutadans preguntats, dos de cada tres, es decanta per un futur Govern a la Moncloa entre diversos partits. Aquests últims quatre anys de l’Executiu de Rajoy amb majoria absoluta han vacunat una gran part de l'electorat, i només el 65% dels votants del mateix PP es pronuncien a favor de la idea de repetir un Govern amb majoria absoluta.

El problema per al PP és l'enorme rebuig que produeix. És la formació que provoca més antipatia (54%), per sobre de Podem (42%). El PP es manté en un rebuig per sobre del 50% des de gener del 2013.

La marca Podem, que lidera Pablo Iglesias, ha sofert en aquest aspecte de valoració dels electors un tomb en poc temps. El juny del 2014, just després de les eleccions europees que els van atorgar cinc escons a Brussel·les i van provocar una convulsió política al país, Podem amb prou feines suscitava rebuig en el 8% de la població. Ara, després de les dades de les eleccions municipals i autonòmiques i després dels diferents pactes locals aconseguits per la formació, aquest malestar ha pujat fins al 42%. El PSOE, en aquest camp, ho té millor perquè provoca menys reacció negativa (17%) tot i que més que Ciutadans (13%).

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Javier Casqueiro
Es corresponsal político de EL PAÍS, donde lleva más de 30 años especializado en este tipo de información con distintas responsabilidades. Fue corresponsal diplomático, vivió en Washington y Rabat, se encargó del área Nacional en Cuatro y CNN+. Y en la prehistoria trabajó seis años en La Voz de Galicia. Colabora en tertulias de radio y televisión.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_