Naomi Klein trasllada al cinema el seu activisme ecologista i antiglobal

El Festival de Cinema de Toronto ha servit d'escenari per a la nova dimensió de la periodista, escriptora i activista Naomi Klein: la de cineasta. "Puc ser sincera? Sempre he odiat les pel·lícules sobre el canvi climàtic", confessa Klein al principi del documental This changes everything (Això ho canvia tot). "Què passa amb les glaceres que desapareixen i els óssos polars desesperats que em fan mirar cap a una altra banda?". Potser ens hem avorrit de sentir a parlar de la fi del món. O potser és que no ens ho estan explicant bé. Aquest és el punt de partida de This changes everything, el documental escrit per l'autora de No logo i dirigit pel cineasta i marit de Klein, Avi Lewis.

Estrenada aquesta setmana al Festival de Toronto, la pel·lícula va ser ideada pels dos, al mateix temps que Klein escrivia el seu llibre homònim (Esto lo cambia todo, ed. Paidós), en el qual exposava la relació directa entre l'escalfament global i el sistema capitalista que bloqueja possibles reformes. "La Naomi va començar uns mesos abans a escriure el llibre. Però els pensem com a projectes paral·lels", explica Lewis, que va ser productor en l'anterior pel·lícula de Klein, La doctrina del xoc. "Encara que no és una pel·lícula sobre el llibre, n'està inspirada en tot moment; és la meva interpretació de la idea base que la Naomi va tenir i que els dos explorem en paral·lel".

"El llibre té molts arguments, detalls, notes al peu…", continua Lewis. "No volíem un documental ple de dades, infografies i busts que parlen, sinó trobar històries humanes que il·luminin aquests grans problemes en les vides de persones i en les lluites de les comunitats". Tot i que als llibres es construeixen millor els arguments, es llegeixen en solitud, mentre que el cinema reuneix la gent a les sales: aquesta és la tesi de Naomi Klein.

Sense neu a Cochabamba

Amb el documental, produït per Alfonso Cuarón, Danny Glover, Seth MacFarlane i Pamela Anderson (sí, l'exvigilant de la platja), entre d'altres, pretenen traslladar a l'espectador el mateix moment de xoc que ells van tenir fa quatre anys en un viatge a Bolívia quan estaven molt al principi d'aquest projecte doble. "Érem a la conferència de Cochabamba i vam pujar fins al cim d'una glacera als afores de La Paz, un lloc que solia ser una estació d'esquí", recorda Klein. "Ja no hi ha neu, no hi ha gel, només queda el remuntador enmig d'una muntanya de roques. Res hi ha funcionat des de fa anys. Era com una ciutat fantasma: negra, marró, seca", afegeix Lewis. "Si estiguéssim fent un Mad Max distòpic sobre el canvi climàtic, l'hauríem rodat allà".

En el documental han seleccionat quatre llocs del món on els moviments populars mediambientals estan lluitant contra la pressió industrial i econòmica. I alguns, a poc a poc, obtenen resultats. Comencen pel seu país, el Canadà, a Tar Sands, on l'extracció petrolífera està contaminant les terres dels nadius Beaver Lake Creek Nation. Continuen per Montana, assetjada també per la indústria petroliera. I després salten a Andhra Pradesh, a l'Índia, on lluiten contra les mines de carbó que estan destrossant la seva forma de vida; i a Grècia, on la crisi econòmica serveix com a excusa per permetre l'entrada d'empreses estrangeres que esgoten els recursos naturals.

Aquest tipus de moviments socials són els que "estan canviant les coses", diu. I hi ajuda el fet que famosos com els que han produït la pel·lícula o signat un manifest de demandes polítiques al Canadà es posicionin. "El fet que s'estigui movent tan ràpid ha fet de Barack Obama un president diferent del que era al principi", afirma en referència al discurs que el president va fer a Alaska i al pla que va presentar de reducció de les emissions de carboni. "Però no n'hi ha prou. Obama va estar en tres debats diferents en l'última campanya presidencial i no va esmentar el canvi climàtic. Tenia aquella plataforma i no la va fer servir. La gent diu que aquest és el seu llegat; bé, allò també era el seu llegat. La diferència és que ara està sota la pressió d'aquests moviments", explica Klein. "Diu bastant d'Obama que sigui capaç de fer aquest discurs a Alaska el mateix mes que permet a la companyia Shell l'extracció de petroli a l'Àrtic".

Alemanya d’exemple

Segons Klein i Lewis, l'exemple a seguir en la seva política mediambiental és Alemanya. Però també té el seu costat fosc: "Quan hi vaig anar per promocionar el meu llibre els deia: 'No us doneu copets a l'esquena perquè el vostre Govern està reduint les emissions mentre prescriu austeritat a tot el sud d'Europa, a Espanya, Itàlia, Grècia", explica Klein. "L'enemic d'Europa és l'austeritat. I esperem que en la propera cimera de París els moviments antiausteritat i climàtic es trobin per dir que aquestes polítiques s'han d'acabar", continua Lewis.

"Estem emocionats sobre els moviments a Espanya en l'àmbit municipal, a Barcelona i Madrid", afegeix Naomi Klein. Per Lewis, Manuela Carmena és "com una estrella del rock", i explica que van estar a punt de coneixe's al maig. "Pot passar aviat, acabo de rebre un correu", confessa Naomi Klein.