Per a què serveix la UE?

Una resposta de manual a la pregunta que encapçala aquest article seria que la UE és l'instrument que es va crear per evitar els enfrontaments entre països europeus que van sembrar de cadàvers els primers anys del segle XX i per posar fi als feixismes que van castigar Europa a mitjan del mateix segle. En definitiva, una unió d'Estats amb l'objectiu de reforçar la democràcia i facilitar la lliure circulació de persones i mercaderies a Europa. Després de 58 anys del Tractat de Roma, podem dir que la UE conserva el seu patrimoni fundacional de defensar la democràcia, la dignitat i la llibertat dels ciutadans? Tinc els meus dubtes.

L'estructura politicoadministrativa de la qual s'ha dotat i que s'ha transformat al llarg dels anys sempre s'ha allunyat de la trasparència i de la participació dels ciutadans en les seves decisions. El Parlament Europeu no ha tingut mai les competències per ser una institució amb veritable poder legislatiu i de control. Una elit politicofinancera ha estat la que ha senyorejat les decisions de la UE, sempre pensant més en els negocis que en les persones, pensant més en els seus interessos que no en la creació d'un veritable govern democràtic europeu.

Aquest allunyament de les decisions democràtiques s'ha vist d'una manera clara en l'actuació de l'anomenat Eurogrup (un ens que no forma part de l'estructura europea, que actua i es reuneix de manera informal, sense actes escrites però que pren decisions que poden portar un país a la pobresa). L'abordatge de la crisi que ha afectat la majoria dels països europeus, i amb més força els països del sud i Irlanda, ha estat una clara demostració d'aquest procés de decisió poc democràtic, i el poble grec és qui més ho ha patit.

El tracte de la UE amb Grècia ha estat de tot menys digne i democràtic. L'exministre grec Iannis Varufakis el cataloga d'“un veritable cop d'Estat contra un govern triat democràticament”, govern que ha gosat posar en dubte que la solució al deute grec fossin les polítiques d'austeritat. En el procés de negociació van ser rebutjades, menyspreades o postergades les propostes presentades pel Govern grec per reestructurar el seu deute. El problema no era el deute, era el govern d'esquerres i el seu enfrontament a unes polítiques que enfonsaven el poble grec en la misèria. I no van dubtar a usar el Banc Central Europeu perquè negués liquiditat als bancs grecs i en provoqués el tancament. L'economista James K. Galbraith ho va definir clarament: “Grècia no està sent rescatada, està sent saquejada”.

Heus aquí una manera d'utilitzar les institucions que són de tots per escarmentar un govern que no volia seguir el camí de la troica. És un missatge clar per als ciutadans dels diferents països europeus que decideixin, lliurement i democràticament, votar els partits que s'enfronten a les polítiques austericides de la troica. Ja ho va dir el ministre alemany de Finances: “Les eleccions no canvien res”. Si és així, on queda la democràcia europea?

Un altre punt d'inflexió que ha demostrat la falta de democràcia i dignitat ha estat la posició de la UE davant l'arribada a les seves fronteres de milers de refugiats i immigrants que fugen de la guerra, la persecució, la misèria i la violència dels seus països d'origen. L'actuació dels dirigents europeus ha estat criminal: han deixat morir milers de persones al mar, han posat tanques a les fronteres, els han negat el pa, l'aigua i el transport. Hem vist, horroritzats, les fileres d'homes, dones, nens i persones grans vagant pels camps o les carreteres del nostre continent a la recerca dels drets bàsics de qualsevol ésser humà. Els han tractat com un problema, com un mal a extirpar, i això ha provocat que el fantasma del feixisme racista i xenòfob torni a recórrer Europa.

Si no ens agrada ni ens serveix aquesta UE s'ha de canviar o sortir-ne. L'única manera de fer-ho és ampliant la força dels moviments ciutadans i polítics que en molts països s'han enfrontat al poder establert i a les polítiques de la troica. No només cal derrocar els governs estatals que segueixen les polítiques neoliberals, sinó que al mateix temps hem de pensar a eliminar l'actual “govern” de la UE, i fer-lo més digne i democràtic. Si no és així no val la pena continuar en aquesta Europa.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història.