“Al meu marit el van matar les retallades”

"El metge em va donar el diagnòstic del meu marit per telèfon. Em va dir que no era res greu i un quart d'hora després estava mort. Al meu marit el van matar les retallades", protesta, amb llàgrimes als ulls, Yolanda Iglesias. La dona és l’autora d’una de les dues denúncies que ha tramitat aquesta setmana l’Associació Defensor del Pacient contra el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per homicidi imprudent i omissió del deure d’auxili. Tant la Yolanda com l'altra família denuncien que als seus parents "se'ls va negar l'assistència mèdica urgent, equipada i competent". Els dos malalts van morir al cap de poques hores que els seus familiars es posessin en contacte amb el 061 per sol·licitar ajuda. Les denúncies encara no han estat admeses a tràmit.

El marit de la Yolanda, Fernando Guijarro, va morir la matinada del 27 de març amb 47 anys. El dia abans, a la tarda, un metge de la mútua el va visitar al domicili perquè presentava des de feia diversos dies dificultats respiratòries i febre entorn dels 40 graus. El facultatiu va concloure que es tractava d'un broncospasme (contracció de la musculatura dels bronquis que dificulta la respiració) i li va receptar un broncodilatador i tres dies de repòs. No obstant això, passada la mitjanit, la Yolanda i la seva filla es van trobar en Fernando al llit semiinconscient, "amb la mirada perduda, sense poder sentir-hi i traient escuma per la boca en respirar".

El Defensor del Pacient tramita dues denúncies contra el SEM per homicidi imprudent i omissió del deure d’auxili

La seva dona va trucar al SEM i va sol·licitar assistència mèdica i una ambulància urgent perquè es temia un infart –el marit era fumador i tenia sobrepès–. Després d'una conversa de 10 minuts, recollida en la denúncia, el metge del SEM diagnostica via telefònica que es tracta d'un quadre vagal (un desmai) i li aconsella que begui líquids. El metge treu importància a la qüestió però decideix passar l'avís perquè un metge el visiti. "No es preocupi, que no és res greu", conclou l'enregistrament.

Una quart d'hora més tard, la família torna a trucar al 061 i al 112 per alertar que en Fernando no respira. En vuit minuts caòtics, els enregistraments recullen com la filla de la víctima demana, desesperada, entre sanglots, que enviïn una ambulància urgentment. Des de l'altra banda de la línia, un metge els insta a iniciar el massatge cardíac i mobilitza una ambulància. Al cap d’uns minuts arriba un facultatiu al domicili familiar, que activa el protocol per a infarts, però el pacient ja està en parada cardiorespiratòria i sense pols. L'ambulància arriba gairebé una hora després de la primera trucada d’auxili de la família. "Quan va arribar l'ambulància ja era tard. Van intentar reanimar-lo mitja hora però no va servir de res", relata la seva dona.

L'altre cas que recull el Defensor del Pacient també va acabar amb la defunció del malalt. En Lisardo feia set dies que estava a 40 graus i amb quadres de diarrea. Una analítica revelava alteracions hepàtiques, anèmia i alts nivells de leucòcits, motiu pel qual els metges el van posar en llista d'espera urgent per a una valoració de l'equip de medicina interna de l'Hospital Vall d'Hebron.

A última hora de la tarda del 17 de gener, un familiar va trucar al SEM per sol·licitar ajuda urgent perquè la febre no cessava, tenia tremolors i estava "bastant groc". A l'altra banda de la línia, l'infermer va concloure que no calia mobilitzar un equip perquè es tractava d'una gastroenteritis, així que li va recomanar dieta tova, beure líquids i posar-lo en una banyera amb aigua tèbia perquè la febre baixés.

L’ambulància va arribar gairebé una hora després de la primera trucada d’auxili de la família

Al cap de dos dies, ingressa a Vall d'Hebron amb un xoc sèptic (infecció generalitzada) com a conseqüència d'una diverticulitis (inflamació d'unes bosses que es formen a la paret interna de l'intestí) que no es va tractar a temps. L'home mor poc després d'ingressar a la UCI.

"Això no és mala sort. Estem parlant de persones que podrien estar vives", ha criticat Toni Barbará, metge i portaveu de la plataforma Dempeus per la Salut Pública. El facultatiu ha insistit que "aquesta denúncia no suposa una animadversió als professionals, perquè en general són ells els que mantenen la qualitat del sistema amb una vocació altruista i desinteressada", però ha remarcat que "la mort d'aquestes dues persones joves, si haguessin tingut una atenció correcta, podrien haver-se evitat". L'associació que porta els dos casos atribueixen a les retallades sanitàries i a la falta d’"una atenció telefònica digna" la mort dels dos homes. "Hem denunciat les persones que prenen les decisions, però investigarem per saber si el SEM ha donat l'ordre a qui agafa les trucades que minimitzi l'assistència", ha indicat l'advocat de Defensor del Pacient, José Aznar.