Una verge gòtica de Picasso

Després del suïcidi del seu amic Carles Casagemas el 1901, Pablo Picasso va decidir deixar París i tornar a Barcelona. Al gener següent el pintor està instal·lat a l'estudi d'Ángel Fernández de Soto del carrer Nou de la Rambla, en ple Barri Xino, on va pintar els terrats dels edificis propers, va passejar pels carrers i va visitar els bordells de la zona, molts dels quals va pintar, sobretot, dones amb mocador o xal, dretes, encorbades o d'esquena; un món que va plasmar en blau, el color que dominava la seva gamma cromàtica, després d'abandonar la policromia exuberant anterior.

D'aquest moment són obres com Retrat de Sabartés amb gorgera i barret, La dona de la còfia, dues versions de Terrats de Barcelona, La dona del ble de cabells, La copa blava i Retrat de Sebastià Junyent, totes pertanyents a la col·lecció del Museu Picasso de Barcelona; unes pintures que estan d'enhorabona. Els responsables del museu han convidat una altra de les obres que Picasso va crear llavors. Es tracta de Dona amb mantó blau, una pintura procedent de l'Aichi Prefectural Museum of Art de Nagoya, al Japó, que s'exposa per primera vegada a Espanya. La pintura sempre va pertànyer a la col·lecció personal de l'artista i va ser una de les escollides per Picasso quan el 1932 el Kunsthaus de Zuric va organitzar la primera exposició en un museu amb obres del pintor. També hi havia Terrats de Barcelona (situada ara just davant) i La vida, la pintura més important del període que va poder veure's recentment després de viatjar des de Cleveland. “Dona amb mantó blau és una obra fonamental de la producció de Picasso a Barcelona, ja que aquí va realitzar el 80% de les obres del període blau”, explica el director del centre, Bernardo Laniado-Romero.

També ho és pel museu japonès, tal com assegura el seu vicedirector, Shuji Takahashi, que s'ha desplaçat fins a Barcelona per supervisar el trasllat i el muntatge de l'obra, que podrà veure's fins al desembre. “El nostre centre es va inaugurar el 1992 i aquesta pintura va ser la primera d'un artista occidental que es va incorporar el 1987. També és important perquè d'aquest període hi ha molt poques obres de Picasso al Japó”, va explicar ahir.

“L'obra parla del canvi de color i de temàtica, ja que les dones de la nit i bevedores d'absenta donen pas a dones atordides, encongides, aclaparades, i a maternitats hieràtiques i amb absència de referències anecdòtiques en els fons”, explica la conservadora del centre Malén Gual. “No es tracta de retrats, sinó més aviat de prototips de dona desfavorida o marginada de la societat, a l'estil de les gitanes que en aquells dies també pintava Isidre Nonell”. L'etapa barcelonina, remarca l'especialista, va suposar també un subtil canvi estilístic: les pintures reflecteixen la inspiració de l'art espanyol i, sobretot, la iconografia religiosa. Per això, el rostre, tancat i tràgic, recorda el primitivisme de les verges gòtiques”, assegura Gual, que fa notar l'abundància, encara, de tons verdosos en l'obra que l'inclinen a datar-la, probablement, “el primer terç de 1902”.

L'acord de cessió temporal de l'obra en comporta una altra de diverses obres del museu barceloní, com Un savi, Pere Romeu caricaturitzat de bòer i altres croquis, Sebastià Junyent Sans, un Autoretrat i l'obra Jaume Sabartés amb gorgera i barret, que viatjaran al Japó per participar en l'exposició Secrets of a genius que el gener que ve obrirà el centre de Nagoya.