El Govern central assumirà més asilats, però reconeix que està desbordat

El Govern espanyol assumirà al final bastants més asilats dels 2.749 previstos abans del drama humà que estan vivint els refugiats sirians aquest estiu. La xifra es perfilarà avui a la comissió interministerial de set departaments presidida per la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, però l'Executiu central reconeix que ara mateix està desbordat per la tramitació de les seves pròpies previsions. La Unió Europea pretén assignar a Espanya 15.000 refugiats més; el Govern preveia rebre el 2015, abans de conèixer aquella xifra, unes 17.000 peticions d'asil, tres vegades més que l'any passat.

L'Executiu espanyol ha variat de posició en poc més d'una setmana sobre l'actual crisi migratòria. La mateixa vicepresidenta va intentar fixar un criteri després del primer Consell de Ministres de l'estiu advertint que Espanya hauria de posar límits a la solidaritat. Després del viatge de Mariano Rajoy per reunir-se amb Angela Merkel a Alemanya i la xerrada que va mantenir amb el primer ministre britànic David Cameron divendres a Madrid, més l'impacte que han causat en tot l'electorat europeu les imatges del nen ofegat a les platges de Bodrum (Turquia), el mateix Govern central s'ha mostrat molt més receptiu.

Rajoy ho va reafirmar divendres i ho va repetir després el ministre de l'Interior, Jorge Fernández: Espanya no posarà ara límits a la solidaritat amb els refugiats i asilats, tot i que vol coordinar bé la resposta amb una “política d'Estat” després d'observar com molts Ajuntaments li han passat al davant.

Ara es farà “un esforç més gran, encara que per nosaltres la principal dificultat està en la tramitació d'expedients d'asil, malgrat que s'ha incrementat el personal i els recursos de l'oficina que atenen aquestes peticions”, assenyala una font governamental directament implicada en l'operació. Espanya va registrar 2.588 peticions d'asil el 2012; 4.513, el 2013, i 5.952, el 2014. El ministre de l'Interior, Jorge Fernández, va apuntar divendres que el 2015 s'esperen més de 17.000 peticions “al marge” del drama humà d'aquests dies, 3.500 a la frontera de Melilla.

Un altre assumpte, molt diferent, és a quants immigrants se'ls permetrà que entrin finalment al país, encara que provinguin de nacions africanes en situació d'extrema pobresa i gran inestabilitat política i social. El Govern espanyol diferencia molt bé entre els dos drames.

A desgrat

L'Executiu espanyol viu a contracor que la Comissió Europea li fixi quotes des de Brussel·les sobre el nombre d'asilats i en general d'immigrants que ha d'acollir. Fonts oficials subratllen que encara no han rebut cap notificació oficial sobre l'últim càlcul, després de la recent crisi de refugiats, que eleva aquesta xifra fins a 15.000. Abans de l'estiu, el 20 de juliol, els ministres de l'Interior de la UE ja van discutir aquesta qüestió, després d'una primera onada de refugiats a la recerca de protecció internacional que van arribar a les costes d'Itàlia, Grècia i Malta, i van formular un primer repartiment de 40.000 persones que calia resituar en altres països i 20.000 que calia reassentar.

Espanya va acceptar aleshores 1.449 refugiats per assentament i 1.300 asilats per resituar des d'Itàlia i Grècia. En total: 2.749 persones, quan Europa demanava que se n'acceptessin prop de 6.000. Ara s'admet que en seran força més, encara que la quantitat necessària es determinarà després d'escoltar tots els ministeris afectats i la Comissió Sectorial de Migració, convocada aquesta setmana amb les autonomies, la Federació Espanyol de Municipis i Províncies (FEMP) i unes quantes ONG especialitzades.

La xifra de 2.749 ja va semblar minsa llavors. El Govern espanyol va rebre fortes crítiques per la seva mesquinesa. El ministre de l'Interior es va defensar argumentant que s'havia fet un salt qualitatiu pel que fa al passat i que el país es convertia així en el setè a acceptar més refugiats per assentament a poca distància del sisè, Alemanya (1.600), i a menys de la meitat que el primer, Noruega (3.500). Polònia, amb una població similar a Espanya, només n'assumia 900. La xifra d'asilats que calia resituar va ser menor a la que va demanar la Comissió per a Espanya i l'Executiu central es va justificar dient que ja feia un enorme esforç econòmic i humà en el control de les fronteres sud d'Europa i que aquelles partides calia tenir-les en compte.

Rajoy emfatitza molt quan es refereix a aquest problema dels refugiats i de les crisis migratòries periòdiques i que fa temps que demana a Jean-Claude Juncker, l'actual president de la Comissió Europea, un altre enfocament més “global” per abordar la solució. Això mateix ha dit a Merkel i Cameron. I ha presentat documents a Brussel·les amb l'opció espanyola.

Rajoy defensa que cal actuar sobre els països d'origen, tant quan el problema és polític com econòmic. I posa d'exemple els convenis de cooperació i repatriació subscrits pels respectius governs espanyols amb nacions africanes i la Unió Africana, i amb la reserva d'un tracte especial a veïns com el Marroc, amb qui es van frenar l'anomenada crisi dels cayucos i altres onades migratòries.