Fognini elimina Nadal del US Open

El comiat ha estat cruel. Després de cedir davant de Fabio Fognini (3-6, 4-6, 6-4, 6-3 i 6-4, en tres hores i 46 minuts d'extraordinari partit) i acomiadar-se en la tercera ronda del US Open, l'últim gran de la temporada, Rafael Nadal, recorria moix el túnel que dóna accés als vestidors de la pista Arthur Ashe de Nova York. Abatut, el guanyador de 14 grans es dirigia a rumiar la derrota en solitari. I és que la caiguda contra l'italià, que ja l'ha vençut tres vegades aquesta temporada i s'enfrontarà amb Feliciano López (6-2, 7-6 i 6-3 a Milos Raonic) per una plaça als quarts, és d'aquestes que deixa cicatrius. 

És cert que, per moments, sobretot durant els dos primers sets i en alguns moments de les tres mànegues restants que s'ha perllongat la vetllada, Nadal ha estat aquell Nadal d'abans, dinàmic, furibund i competitiu, famolenc i inabordable. En el primer tram del partit, probablement s'ha pogut veure el millor Nadal d'aquesta temporada, cosa que obre la porta a la llum pensant en clau de futur. Cames, dreta, revés; per damunt de tot, confiança i energia positiva. No obstant això, el número vuit del món no ha estat capaç de contenir un immens Fognini i ha malgastat els seus dos parcials d'avantatge, així com dues ruptures que en teoria li aplanaven el tercer i el quart set.

I no és que aquesta vegada l'espanyol no desprengués bones sensacions, no; tot el contrari. Després d'un discret duel en la ronda prèvia contra Diego Schwartzman, Nadal ha jugat bé, però el seu adversari ha estat superior. En conseqüència, ha quedat eliminat del major novaiorquès i a partir d'aquí, de l'adéu a Flushing Meadows, les anàlisis en fred i els números, vénen les males notícies. Al llarg de la seva carrera, Nadal mai havia lliurat un partit en un torneig del Grand Slam en el qual s'hagués adjudicat els dos primers sets; el balanç en aquest sentit era demolidor: 153-0. I en els últims 10 anys, des del 2004, el de Manacor mai havia segellat una campanya sense celebrar almenys un títol gran.

El seu 2015 es tradueix esquemàticament (quan encara falta disputar la recta final, en la qual lluitarà per estar al novembre a la Copa de Mestres, a Londres) en tres títols menors (Buenos Aires, Stuttgart i Hamburg), en 42 triomfs i 14 derrotes, i en un descens del tercer al vuitè graó del rànquing mundial. En les cites de més elegància, Austràlia (quarts), Roland Garros (quarts), Wimbledon (2a ronda) i US Open (2a ronda), va cedir davant de rivals teòricament inferiors (com Tomas Berdych o el mateix Fognini), semidesconeguts (Dustin Brown), o bé un davant del qual mai havia inclinat el genoll a la sorra parisenca, cas de Novak Djokovic.