Mas xifra en 39.000 milions el cost de la independència

Les noves despeses que Catalunya hauria d'assumir en cas d'independitzar-se sumarien 39.507 milions. Així ho admet la candidatura d'Artur Mas a les eleccions del 27-S al seu programa electoral, que també assenyala que el nou estat “naixerà amb un deute molt gran” perquè hauria d'assumir part del deute espanyol. Amb tot, els independentistes defensen que el benefici fiscal de la independència, fruit d'ingressar tots els impostos, aconseguiria els 11.500 milions.

Les xifres dels suposats costos i beneficis de la independència formen part del programa electoral que aquest dissabte va presentar Junts pel Sí en un acte sense preguntes dels periodistes. El programa basa les seves estimacions econòmiques en els treballs que han fet per la Generalitat i per Convergència Democràtica diversos experts, entre ells els de l'anomenat Consell per a la Transició Nacional.

Segons el programa, sense tocar el nivell impositiu, els ingressos addicionals d'una Generalitat independent pujarien en 45.317 milions i les noves despeses serien de 39.507 milions. Aquesta xifra inclou l'assumpció de noves competències, la creació d'estructures d'Estat, el pagament d'interessos sobre el deute o el reforç de l'actual estructura administrativa. El benefici fiscal net seria, doncs, de 5.810 milions. Si a aquesta xifra se li descompten altres despeses com el pagament de l'amortització del deute espanyol, el benefici i despeses com l'eventual pagament de quotes per formar part d'organismes com l'FMI o la Unió Europea, el càlcul dels independentistes és que el benefici fiscal net és d'11.591 milions, un 5,95% del PIB.

Mas es va emparar en aquestes xifres, que estan lluny de generar consens entre els economistes, per assegurar que Catalunya és viable com a país i carregar contra els últims advertiments que els líders europeus han llançat, com el primer ministre britànic, David Cameron. “Són veus interessades dels estats, que gairebé sempre es protegeixen entre ells”, va dir. També va assegurar de forma col·loquial que el gir independentista del nacionalisme català té una base justificada. “No hem arribat fins aquí perquè se'ns n'hagi anat l'olla, sinó perquè [a Espanya] no han volgut negociar”.

El programa electoral de Junts pel Sí, de 121 folis, es basa a explicar els passos i els organismes que s'han de dur a terme perquè la independència arribi a bon port. S'enumeren desenes de nous organismes per donar forma a l'Estat, des d'una Policia Fiscal, passant per una Agència de la Seguretat Social, una Comissió Nacional del Mercat de Valors catalana o fins i tot una operadora de gas i d'electricitat. En cap moment es xifra el cost concret de cadascuna d'aquestes iniciatives.

El programa presenta contradiccions sobre la pertinença de Catalunya a la Unió Europea. D'una banda dóna per feta la seva continuïtat: per exemple, assegura que la Generalitat assumirà la gestió dels fons agrícoles de la UE, però en un altre moment ho deixa a l'aire. S'especifica que la Generalitat “haurà de realitzar accions per formar part de la UE”.

En el capítol d'impostos prometen un “IVA cultural superreduït”, una rebaixa de l'IRPF i la fusió d'impostos vigents. També queden a l'aire alguns assumptes polèmics. Per exemple, no es concreta si la Catalunya independent tindria exèrcit.