Junts pel Sí detalla els passos cap a la independència per als indecisos

La candidatura Junts pel Sí ha presentat avui el seu “Full de ruta cap a la independència”, un document amb nou punts que busca donar versemblança al pla de la llista que comparteixen Artur Mas i Oriol Junqueras per proclamar la secessió de Catalunya en un termini d'un any i mig si l'independentisme guanya les eleccions del 27 de setembre. El recorregut començaria amb una nova declaració de sobirania al Parlament de Catalunya i culminaria amb unes noves eleccions per engegar l’Estat català.

L'exvicepresident del Tribunal Constitucional i membre de la llista Junts pel Sí, Carles Viver Pi-Sunyer, ha estat l'encarregat de detallar els punts del full de ruta en un acte en el qual també han participat el coordinador general de CDC, Josep Rull, la secretària general d’ERC, Marta Rovira i representants de l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència.

Segons Pi-Sunyer i malgrat els riscos del pla “ no s’amaga a ningú la complexitat i la dificultat del procés”. En un intent de convèncer els indecisos, ha assegurat que “el que sí que puc garantir és que el full de ruta està pensat i planificat amb tot rigor i detall per assegurar que no hi haurà salts al buit”. A continuació es detallen alguns dels passos més importants a seguir després de les eleccions.

Declaració d'inici del procés. El Parlament català aprovarà un document per comunicar el començament dels passos per proclamar la independència. Aquesta declaració anirà acompanyada d’“una proposta per obrir una negociació amb l’Estat per fer efectiu el mandat democràtic” de crear el nou Estat. També tenen previst “comunicar a les autoritats de la UE que iniciem el procés i que volem negociar amb l’Estat i expressar la nostra voluntat de seguir a la UE i a l’Euro”. També s'enviarien “comunicacions” a les autoritats internacionals. Al mateix temps es donarà el mandat a la Generalitat “perquè adopti les mesures necessàries per implementar la declaració d'inici del procés”.

Procés constituent. S'iniciaran les tasques per elaborar la Constitució del nou Estat. Aquesta fase tindrà caràcter informal i recaurà sobre “la societat civil” per evitar la impugnació automàtica per part de l’Estat.

La gestió d'un “govern d'unitat”. En paral·lel al procés Constituent, Junts pel Sí, el govern que surti de les urnes del 27-S es dedicarà a “posar en funcionament les estructures d’Estat” i a gestionar les “competències ordinàries” a més d'iniciar “contactes internacionals”. Segons Pi-Sunyer, aquest Govern seguirà estant disposat a negociar amb l’Estat la celebració d'un referèndum d'independència pactat i “vinculant”.

Proclamació de la independència. El Parlament aprovarà un document que serà “declaratiu” però també “normatiu”. Segons Viver Pi-Sunyer aquesta proclamació implicarà la “desconnexió” de l'ordenament jurídic espanyol al mateix temps que decretarà la continuïtat de les lleis que no contradiguin la creació del nou Estat.

Llei de transitorietat jurídica. S'aprovarà “en un termini breu” per regular els elements estructurals del nou Estat com els límits territorials o la nacionalitat dels ciutadans. Aquesta llei tindrà caràcter general “per no condicionar la tasca del futur Parlament”. L'objectiu d'aquest document és, segons l'exvicepresident del Constitucional “garantir la seguretat jurídica”.

Nova constitució. Amb la independència proclamada, el Parlament català començarà els treballs formals per a l'elaboració de la nova Constitució, segons resa el pla de Junts pel Sí. Els diputats faran la seva feina sobre la base del treball informal que abans hauran fet els catalans mitjançant processos participatius.

“El procés constituent finalitza amb l’ordre al cap de l’Estat de convocar en el termini d'un mes unes eleccions constituents de les quals sortirà el parlament que elaborarà i aprovarà la constitució definitiva”. Aquest procés acabarà amb la ratificació de la nova Constitució mitjançant referèndum.