Amb l’oncle Toni, fins al final

El debat estava soterrat, però latent. Es palpava en les converses, en cercles estrets i va anar creixent entre els especialistes, que de tant en tant deixaven caure la pregunta i debatien: La solució passa per un canvi? Tot això, és clar, fins que el passat mes de juliol va parlar a Wimbledon el bon jan de John McEnroe, dinamita pura. “No és ara el moment de veure sang nova a l'equip de Nadal? Podem dir això? Ha fet un bona feina des que el Rafa era nen, però crec que ha arribat un moment en el qual sembla que fan falta noves idees...”, va plantejar Big Mac davant una pregunta de l'exjugador Tim Henman. Aquest va insistir, així que McEnroe va aparcar la diplomàcia i va disparar: “Li estic dient que aconsegueixi un maleït nou entrenador!”.

Llavors, el nord-americà va posar sobre la taula de forma clara el que de portes endins s'anava comentant en veu baixa. Perquè, més enllà de les lesions que va patir en els últims temps, no són poques les veus que recomanen a Nadal un relleu a la seva banqueta i que atribueixen els discrets resultats del número vuit aquest any a un anquilosament que neix en la figura del preparador, l'home que el va modelar des dels quatre anys i amb el qual ha celebrat els seus 14 títols en tornejos del Grand Slam.

“La gent busca una explicació al mal joc del Rafael i pensa que el millor potser sigui canviar d'entrenador, i ho entenc. Podria ser la solució, però això ho ha de decidir ell. Jo no em vaig sentir responsable de les seves victòries, com tampoc em sento responsable ara que tingui més dubtes del normal”, va assenyalar el Toni fa un mes, a la Cadena Ser. La matinada del dimecres, després de batre Diego Schwartzman a la segona ronda, els periodistes van interrogar el seu nebot per l'assumpte. I aquest es va expressar categòric: “Sempre he cregut que quan estic jugant malament o no estic guanyant no han de trobar excuses o raons fora. Has de mirar-te al mirall i dir: és culpa meva, no dels altres”.

Fi del debat. A pesar que les principals figures hagin potenciat el seu rendiment amb cops d'efecte, traduïts en les coordenades dels seus nous tècnics, Nadal no pensa canviar ni una coma el seu guió. No és aliè al rellançament de Novak Djokovic (perfeccionat per Boris Becker), Roger Federer (Stefan Edberg) o Andy Murray (Amélie Mauresmo), però ell ho té molt clar: amb Toni, fins al final. Pels segles dels segles. “He tingut una carrera increïble amb aquest equip i jo crec en aquest equip. Estem en el bon camí i no sé què passarà en el futur, però si haig de canviar alguna cosa és a mi, no la gent que m'envolta”, va emfatitzar. Tot seguit, mig de debò mig de broma, va deixar anar: "Sembla que sóc el número 200 en cada roda de premsa i sóc el 8 del món (...) Si dic la veritat o sóc honest sobre el que em passa, sembla que és alguna cosa dolenta. No sé què voleu de mi".

He tingut una carrera increïble amb aquest equip i jo crec en aquest equip"

Aquesta nit (cap a les 21.00, Eurosport), Nadal busca els vuitens de l'US Open. A l'altre costat de la xarxa, un important desafiament psicològic, Fabio Fognini, que aquesta temporada ja l'ha derrocat en dues ocasions: Rio i Barcelona. No obstant això, en l'últim duel, final d'Hamburg, al juliol, l'espanyol va sortir victoriós. Però en aquest duel van saltar espurnes: “No em trenquis els ous!”, li va recriminar l'italià, pur nervi, en considerar que el seu rival perdia el temps i que rebia ordres des de la banqueta del seu oncle Toni. “No he parlat amb Fognini després d'això, però espero un partit normal, com ha de ser, amb respecte i deixant els problemes de banda”, va manifestar Nadal, fidel a les seves idees. Lleial fins a l'últim dia.

VÍDEO: L'empipament de Fognini amb Nadal a la final d'Hamburg.