Rigau xifra en 17 les famílies que demanen escolarització en castellà

El Departament d'Ensenyament va intentar resoldre ahir el ball de xifres sobre el nombre de peticions per a l'ajuda de 6.000 euros per pagar l'escolarització en castellà. La consellera Irene Rigau va assegurar que, durant una reunió tècnica dimecres passat, el Ministeri d'Educació va informar que tenia 92 sol·licituds per a l'ajuda, de les quals només 17 compleixen els criteris fixats per la llei Wert. La Generalitat, no obstant això, les ha recorregut i encara no s'ha concedit cap bonificació. El ministeri, que al febrer passat havia xifrat les peticions en 362, no ha confirmat les noves dades.

Rigau creu que aquesta disminució podria explicar el fet que en el projecte de Pressupostos Generals es redueixi la partida per a aquesta ajuda dels cinc milions de l'actual exercici a només un. El grup de Convergència a les Corts, no obstant això, va presentar una esmena sol·licitant retirar aquesta subvenció per explicitar el rebuig a aquesta mesura.

La llei Wert, com també es coneix la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l'Educació (LOMCE) establia un mecanisme perquè aquells pares que no desitgessin que els seus fills estudiessin sota el model d'immersió lingüística poguessin accedir a una escolarització en castellà. Amb això el ministeri buscava donar un mecanisme a les sentències que fixen que el castellà també ha de ser llengua vehicular a l'escola.

La mesura, d'àmbit nacional però creada a mida per a Catalunya, establia que les famílies havien de sol·licitar a Ensenyament l'escolarització en castellà. Si aquesta no l'oferia, es podia sol·licitar l'ajuda a l'Estat. La família matriculava el menor en un centre privat i el ministeri, que té sis mesos per resoldre els expedients, descomptava la quantitat de les transferències al Govern català.

“No ens han descomptat res de les transferències. Donem per fet que no s'ha atorgat cap ajuda”, va afegir Rigau. La consellera va denunciar, sense quantificar, que possiblement hi deuen haver diversos casos de frau. Es tractaria de famílies que per endavant portaven els seus fills a escoles privades amb ensenyament en castellà i que demanaven ara l'ajuda.

La Generalitat també va presentar ahir els detalls del proper curs escolar, que comença el 14 de setembre. Un total d'1.560.468 alumnes tornaran a les aules, uns 12.000 més que en el curs 2014-2015. Per segon any consecutiu, el departament amplia la plantilla docent. Es tracta de 790 places noves per arribar a un total de 65.577, la xifra més alta des del 2012. També hi haurà més personal de plantilla de suport a la docència (que estava congelada des del 2011), que es dedicarà a l'atenció a la diversitat. Es tracta de 359 persones addicionals. Des de Comissions Obreres consideren que Rigau “magnifica un increment de recursos absolutament insuficient i que ni tan sols iguala els que hi havia el 2011”.

Durant aquest curs es preveu el lliurament de 80.000 ajudes de beques menjador, una quantitat similar a la que es va adjudicar el curs passat, però amb una partida pressupostària més elevada: 48 milions d'euros en total. El 2014-2015, Ensenyament va preveure donar 68.500 ajudes i va acabar atorgant-ne gairebé 11.000 més.

El departament també va anunciar la posada en marxa d'un programa pilot per donar un reforç alimentari als estudiants de batxillerat, que d'entrada abastarà cinc mil estudiants. I hi haurà 3.300 beques menjador per als menors que assisteixen a les escoles bressol municipals, que seran lliurades a través dels serveis socials pels quals la Generalitat destinarà gairebé tres milions d'euros.

Rigau, una vegada més, va defensar la seva decisió de derivar la despesa de les escoles bressol cap a les diputacions (45 milions). La consellera va defensar que la Comunitat Valenciana, governada per socialistes i Compromís, va prendre una mesura similar amb els llibres de text.

Els efectes de la LOMCE en la tornada a l'escola van brillar per la seva absència. En aquest curs, la llei s'aplica a batxillerat i a primer i tercer d'ESO. En resposta als periodistes, Rigau va afirmar que els estudiants “no s'han de preocupar per res”. La titular d'Ensenyament també va recordar que les aportacions de l'Estat han passat de 95 milions d'euros el 2011 a 1,5 milions aquest any.